5 de gen. 2012

AT VERSARIS I ASSTRIO, PRINCIPIS ELEGANTS O EL TRIOMF DELS QUI HO INTENTEN



No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país. Allà s'hi parlarà sobre els seus tres primers discos i potser també s'hi explicarà que van fer una maqueta. També sobre el que va costar que fossin acceptats en àmbits on la llengua amb la que canten, s'expressen, pensen, estimen o odien no acostumava a ser benvinguda. Però hi haurà una part de la història que segur que no hi apareixerà, aquella que parla de tres joves atrevits que van apostar per un projecte que tenia una sortida nul·la quan fa sis o set anys van començar a fer concerts en Rodrigo, en Pau i el Gerard, quan pràcticament ningú hi creia. Tampoc hi sortiran els cops emocionals amb els que es van trobar i les mil i una traves que han superat amb tenacitat i amb una de les qualitats més admirables que exhibeix el rap a moltes de les seves posses, la confiança en un mateix.

I avui, al 2012, tot això ja és una bonica història que tanca un punt i apart amb una altra experiment. La únió d'At Versaris i Asstrio ens porta un disc d'una qualitat indiscutible, evidentment a nivell instrumental protagonitzat per la mescla de DJ Singular i uns músics acadèmicament impecables com son els Asstrio i que puntegen sota les lletres de Pau i Rodrigo. Un llibre obert, una novel·la total. Punts sobre les i's a "Orfes d'Occident" o "La vida són 2 dies" (t'arrosegues o somies, tu tries), amor incondicional a la magnífica "Dos és un", autocrítica a "Hem de millorar", un cant a la música i la seva pròpia història a "Un trio de cel" o festa políticament compromesa a "No és vendre". Tot això són ells, sense enganys ni artificis, sense productors popies ni fer cap concessió a la galeria. I sí, el cas és que ho han tornat a fer. Perquè ens hem passat la vida flipant amb els discos de rap gravats amb instruments dels A Tribe Called Quest, amb els concerts dels Roots o inclús amb el magistral unplugged de Jay-Z per a la MTV. I aquí, sense escena de rap en català ja tenim una banda que s'ha saltat tots els passos. És això que us deia de que els xavals són atrevits. I és que a sobre ho fan molt bé.

Per Principis Elegants (Propaganda pel Fet, 12) és el nou disc en directe que han editat At Versaris i Asstrio. Gravat a la sala Stroika de Manresa després d'una gira conjunta d'ambdues bandes que els ha portat a passejar-se pels escenaris del país els darrers dos anys.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Gran, i normal, que us feu ressó així d'aquest discu!

p.d: us manllevo l'entrevista a l'hereu escampa

Charly ha dit...

Enormeees!!

Els vaig descobrir a la diada del 2010, a l'Arc de Triomf, i he de dir que per sort podem dir amb orgull de tenir bon rap en català!

Endavant At Versaris!