
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes. Recordem que ja sabiem noms que ens feien molta il·lusió com Jeff Mangum, Death Cab For Cutie, Yo la Tengo, The Cure o The Afghan Wighs avui han desvetllat altres caps de cartell sobretot començant amb Rufus Wainwright i seguint amb Richard Hawley, Beirut, Kings of Convenience, Refused (sí, sí, Refused... estem plorant) o Saint Etienne. Tot això a banda d'una classe mitja d'altíssim nivell com els Wavves, Black Lips , Girls, Sr Chinarro, Thee oh Sees o The Wedding Present. Destacar també una molt bona representació nacionals amb els noms de Refree, Senior i el Cor Brutal, Doble Pletina, La Estrella de David o Beach Beach. Així doncs i sense més, passem la llista de totes les bandes confirmades a dia d'avui per al Primavera Sound 2012 que, recordem, enguany es celebra a Barcelona i a Porto.
The Cure
Björk
Wilco
Justice
Franz Ferdinand
Rufus Wainwright
The XX
Death Cab For Cutie
The Afghan Wighs
Mazzy Star
Refused
Beirut
Yann Tiersen (a l'Arc de Triomf)
The Rapture
The Drums
Neon Indian
Jeff Mangum
Spiritualized
The Olivia Tremor Control
Beach House
Death In Vegas
Richard Hawley
Kings of Convenience
Mayhem,
Godflesh
Napalm Death
Big Star's Third
Nick Garrie Plays The Nightmare of J.B Stanislas
Buffy Sainte-Marie
Afrocubism
Bombino
Archers of Load
Codeine
Chavez
Dirty Three
The Pop Group
The Chameleons
The Wedding Presents Play Seamonsters (Arc de Triomf)
Saint Etienne
Harvey Milk
Melvins
Yo la Tengo
Shellac
Sleep
Atlas Sound
Lee Ranaldo
Girls
Real State
White Denim
Sleepy Sun
The War on Drugs
Sandro Perri
A.A Bondy
Father John Misty
Josh T. Pearson
Michael Gira
Baxter Dury
Off!
Obits
Thee oh Sees
Dominant Legs
Wavves
Hype Williams
Araabmuzik
Demdike Stare
Main
Rustie
Scuba
Benga
Sbtrkt
The Field
Washed Out
Matías Aguayo
Rebolledo
Erol Alkan
Aeroplane
Oneman
Deadboy
Spencer
Redinho
Sharon Van Etten
Laura Marling
Siskiyou, Tall Firs
Otherlives
Girls Names
Lower Dens
Veronica Falls
I Break
Milagres
Peter Wolf Crier
Grimes
Field Music
Kleenex Girl Wonder
Hannie el Khatib
Dirty Beaches
Bleached
Friends
Jeremy Jay
Atleta
Unicornibot
Beach Beach
The Right Ons
Doble Pletina
John Talabot live
Pional live
Lisabö
Orthodox
Mujeres
Sr. Chinarro
Christina Rosenvinge
Nacho Vegas
Bigott
Anímic
Refree
Senior i del Cor Brutal
Grupo de Expertos solynieve
Joe Crepúsculo
La Estrella de David
Pegasvs
Picore
Fasenuova





















Les estrelles son indiferents a l’astronomia com els Nada Surf al pas del temps. Pocs grups son capaços de mantindre la regularitat del trident novaiorquès durant tants anys, amb un estil propi amb lloc per la experimentació especialment en la seva primera etapa, actitud modesta però sempre present, qualsevol seguidor del indie/pop-rock trobarà en algun racó del seu còrtex cerebral algun rastre de les seves melodies. Sempre hi son, amb un estat de melancolia permanent, això si.
Hi ha poques coses més xules en això de la música que descobrir una banda que tot just ha fet un concert. Mola, sí, però en aquest cas és una mica trampa perquè els integrants d'aquest grup ja se les saben totes de memòria, i és que no són novells en la matèria ni molt menys. Han passat per bandes com La Brigada, Tokio Sex Destruction, Gentlemusicmen o Les Sueques així que com ja haureu deduït parlem d'una banda de Vilanova i la Geltrú.
Una conversa estranya dins un cotxe que ens porta fins la platja per jugar una partida d'escacs al costat del mar, pot ser alhora un trajecte que ens trasllada a un univers surrealista ple de detalls no tant allunyats de pel·lícules com At Land (1944), de Maya Deren. Això és el què construeix la narració del nou videoclip de Ben Browning.
Portant el surrealisme a un nivell més plàstic, i amb imatges que podrien haver estat extretes tranquil·lament d'alguna revista de moda dels 50, trobem el clip que Alice Cohen, com és característic dels seus treballs, ha anat elaborant a través del collage.
La voràgine de la crisi se'ns està menjant a tots. I el món de la música no està exclòs de passar per aquest tràngol. És per això que la imaginació (que és gratuïta) ens ha d'ajudar més que mai per aconseguir noves formes de mecenatge, de difusió i de distribució. És així com ha nascut Firstclap, una nova iniciativa basada en el crowdfunding que t'expliquem després de l'hipersalt.
PODRÍEM FER EL POST D'AVUI TOT EN MAJÚSCULES, però no, que fa mal a la vista. Això no els importa ni una mica als nostres convidats d'avui. Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Rere d'indiescabreados s'amaguen dos nois catalans dels que mantindrem l'anonimat però que segons explica la llegenda, gasten uns pelazos de nivell. Col·laboradors -becaris- habituals d'Indiespot, els indiescabreados abandonen per un dia les majúscules, el seu habitat natural -twitter- i la seva constant mala llet per presentar-nos la seva llista d'spotify ideal. 30 minuts d'indie emprenyat, bueno, no tant.
Avui parlarem del debut de les Aries. I per què ho fem? Doncs per tres raons ben senzilles: És el nou projecte de Isa de Charades, segon perquè al trio també hi trobem a en Santi Garcia al baix i tercer i no menys important, Bcore ha apostat fort per aquesta banda i això ja és un segell de qualitat. La dissolució de Charades ja fa un anyet ens va entristir enormement, ja que els seus dos àlbums també sota l'aixopluc de la discogràfica catalana estaven plens de bones cançons que navegaven entre el pop més simple (potser rosant el twee) i el power-pop.
AtletA han fet un dels discs del 2012. Això és així. Nosaltres estem embadalits per aquests dos ex 12twelve: Per les seves composicions, les estructures rítmiques, krautroqueres, electròniques, postroqueres, abruptes, paisatgístiques, i sobretot sublims. Per això vam anar al seu local d'assaig i els varem entrevistar plens de curiositat.
Com veuen 12twelve? Que aporta aquest disc Verdad (Aloud, 2012)? Qui són?
Com a aperitiu o postres també teniu una altra cançó que els vam gravar allà mateix: Telepatía Habitual.

















1 comentaris:
Serà the wedding present, no? Sense s...
Publica un comentari