7 de des. 2011

KAFCA (Coneixement contra el capitalisme financer) al MACBA. La crònica - Part I


Tal i com us explicava a la prèvia, la setmana passada va tenir lloc a l’auditori del MACBA el què s’anomena KAFCA, uns seminaris de coneixement contra el capitalisme financer. En l’últim debat un home va demanar la paraula per proposar que es fes difusió de les idees que s’havien anat presentant durant els dies que durava l’esdeveniment. Doncs bé, tot i que properament podreu trobar el seminari en format mp3 a la pàgina web del museu, avui us explicaré el què em va semblar més interessant dels dies que vaig poder anar-hi - divendres i dissabte-.


Abans de començar, dir-vos que el senyor de la foto és en Franco Berardi (Bifo), escriptor, filòsof, activista polític i coordinador d'aquest seminari obert. La foto és d'una visita que va fer fa poc a Enmedio (en aquesta web trobareu també un vídeo de la xerrada).

El divendres cap a les 17:35 vam entrar a l’auditori i encara que s’havia dit que l’aforament ja estava complert, allà hi havia cadires de sobra. Un home que parlava en anglès amb accent italià, el professor Francesco Salvini, si no m’equivoco, qüestionava conceptes que poden semblar una alternativa al capitalisme, però que a l’hora de la veritat, quan un els analitza veu que tots beuen de la mateixa font.
Es va fer revisió dels governs tecnòcrates, els quals són presidits per tècnics de ideologia capitalista, elegits per cap democràcia i que Salvini relacionava amb el sociocapitalisme i comparava amb la meritocràcia. Sota lemes com Revolution is easy, reform is hard, el professor va comentar que en la revolució la indiferència davant la norma és fàcil, però s’ha de tenir en compte que pot convertir-se en un moviment que comporta encara més lleis.
Aquest primer va acabar parlant del concepte d’alienació, com a recerca de la manera de créixer des de fora – tot estant a fora – però des de dins.

Seguidament Valentina Montero va explicar-nos la revolució dels estudiants a Xile, tot començant la història parlant dels Chicago Boys i la seva proposta de programa econòmic rígid i estricte, presentat a Allessandri durant la dècada dels 70. Va continuar mencionant El Ladrillo i la dictadura de Pinochet fins a arribar a l’actualitat, on després d’un procés de privatitzacions, l’ accés a la universitat és gairebé impossible per moltes famílies.
Si us interessa aprofundir una mica més sobre el tema dels Chicago Boys i la seva relació amb el capitalisme neoliberal, no us podeu perdre el documental La doctrina del shock.

Després de parlar de la capacitat de les imatges per atacar el capitalisme i la seva relació amb la bio-política, molt estudiada per Beatriz Preciado, la sessió del divendres es va acabar amb el visionat del vídeo Rock the Cradle, de Ernie Larsen & Sherry Millner, Occupy Wall Street New York city.

2 comentaris:

Garrotades ha dit...

Gràcies per la crònica, s'agraeix, sobretot per als que estem a centenars de kilòmetres i haguérem volgut estar. Ara a esperar l'mp3.

Marco Ghiddini ha dit...

He asistido a este seminario. Muy insppirador Me ha gustado mucho la charla de la xilena Valentina Montero. Se agradecía que no leyera y explicara abastante claro el impacto del capitalism finaciero como laboratorio en su paes.
He echado en falta propuestas de cambio concretas. Qué sigue después del 15m?
Alguno sabe dónde se puede acceder al material presentado?
Thx.