24 de nov. 2011

UNA MANERA D'ANAR PEL MÓN

 Endavant continu
Esperit!
Any: 2011
Discografica: Bankrobber


Fa unes setmanes, l’inclícit Quim Monzó aprofitava una de les columnes que escriu per alertar d’un nou invent del M.I.T. Es tracta d’un programari, que inserint quatre variables sobre un acte o esdeveniment t’escup la crònica. Es nodreix de tots els tòpics que els periodistes han anat creant durant les últimes dècades. Així i tot, hom creu que si hi posem el disc de L’Esperit perquè ens l’analitzi, la màquina acabaria explotant. En certa mesura, supera el disc en format tradicional, com una col•lecció de cançons per convertir-se en una col•lecció de moments. Endavant continu, una manera d’anar pel món.

Pels que coneixem a que es dedica Dalmau Boada des de fa temps tampoc ens sorprèn. De fet hi podem veure els diferents estils pel que s’ha mogut des de que puja pels escenaris. "Good Girl", amb uns altres arrenjaments, colaria a com a cançó de Zeidun. Els anys amb que va estar creant amb Les Aus els podem associar fàcilment a temes com "Dubs" o "Serralada" entre d'altres. La tendència a l'exploració de músiques d'arreu del món des del Montseny, queda reflexat en temes com "Esperits a Mosquerades".

Però crec que va més enllà, tot va més enllà. Un seguit d'estacions que ens projecten multiplicitat de paissatges, instants transformats amb cançó, un viatge per diferents latituds, des de sons pràcticament tribals o amb una forta emprenta de música d'arrel a atmòsferes urbanes. Peçes d'artesania fets dels sons que ens envolten, el que denota, sense cap mena de dubte una gran inquietud. Volta per tot arreu, des de tendències més actuals a més vintage, el riffs de "Ja ho tenen" són pura psicodèlia mentre que "Bonanova" la podrien haver firmat els mateixos Tortoise.

La trajectòria que acaba de començar Mau Boada amb l'Esperit!, hem puntualitzat amb l'Esperit! ja que fa molt de temps que volta pel món en el sentit musical del terme, ha començat amb molt bon peu. Més que una presentació de credencials i d'un projecte que ja s'intuïa, ha recopilat en forma de disc el que creiem que és la seva manera d'anar pel món, endavant continuament. Tota una declaració de principis.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sincerament: no m'ha agradat. Com exercici d'experimentació per guardar-se en un calaix cola. Però res més.

Anònim ha dit...

"Així hi tot"??!