29 de nov. 2011

THE SEIHOS TROBEN LA TECLA


Ens hem passat l'any parlant de bandes post-pubers que mesos després de formar el grup ja estan tocant a festivals de renom i acaparant línies digitals en aquest i altres blocs semblants. L'Hereu Escampa, Aliment o The Free Fall Band serien alguns dels exemples que em venen al cap. Però els camins de la música independent són inescrutables i les coses arriben quan arriben. I ara, avui, sens dubte, és el moment d'una banda que 10 anys després de la seva formació acaba de publicar un disc que finalment els ha de posar al seu lloc. Forjats en incomptables concerts underground locals els The Seihos publiquen el seu segon treball (tercer si contem la seva primera maqueta), un disc brillant, sorprenent i immediat que consolida definitivament a la banda. Universal (Warner, 11) ho té pràcticament tot: pop lluminós, indie-folk, melodies harmòniques, electrònica i africanisme. Un compendi indie que inicia un viatge amb Paul Simon, Harlem Shakes o Vampire Weekend ("Childo", "Universal", "Sunday"), el continua amb hits imparables com "Two" (una cançó que agradaria a Eef Barzelay) o "Wake Up" i l'acaba amb una mescla de temes que naveguen entre melodies pop d'inspiració britànica més convencionals ("Let the good times roll" o "Any day now", on en Guillem sembla agafar la veu d'Stephen Merrit) i experiments menys interessants com la stroke "Where did love go?". Tot amanit per una producció molt més neta i menys plana que al seu anterior treball (que contenia cançons massa semblanst als Beach Boys o els Beatles) i que ha realitzat Arnau Vallvé (de Manel, banda que també aporta en Martí al baix). Segurament el darrer gran disc que ens deixa aquest 2011 tot esperant que l'any vinent, amb aquesta joia sota el braç, sigui definitivament el seu. Aquest dimecres i dijous els The Seihos seran a l'Heliogàbal presentant aquest nou treball.

Podeu escoltar el seu nou disc en aquest link

6 comentaris:

Carles ha dit...

Doncs a mi "Where did the love go?" és la cançó que més m'agrada. Serà perquè m'encanten els Strokes?

Colladelerdos ha dit...

Molt bé perquè els Seihos són boníssims i en Guillem Haro és el millor compositor de Barcelona.

Menys bé perquè a gent normal se li veu el llautó per tot arreu. Vampire Weekend si, Beach Boys no. Stephen Merrit si, Strokes no. I al final, la perla del mediterràneo, Arnau Vallvé ens ha donat permís per dir que els Seihos molen. Ha agitat la seva vareta i ha fet que ara si que es pugui parlar d'ells en aquest bastió del bon gust.

Visca els Seihos, s'ho mereixien.

Anònim ha dit...

Exacte, els gents normals haurien de pensar com tothom, i que tinguessin la mateixa opinió que tothom. Colla de lerdos!

Ivan ha dit...

Home jo penso que els Seihos ja estàven molt bé abans, però més aviat s'ha d'estar content perquè ara els facin cas, no?

Dir les coses amb respecte sempre és millor. Snobs n'hi ha a tot arreu, Gent Normal tampoc és un cas tan extrem.

JG ha dit...

Això ho signo jo i no el GN com a bloc. No hi ha gaires bandes que m'agradin més que els Beach Boys i els Vampire Weekend no els escolto massa. Així que els tiros no van per aquí.

Sobre lo d'Arnau Vallbé doncs tampoc, perquè ja havia produït el seu primer disc i no en vaig pas parlar.

He tret la noti perquè he escoltat el disc, m'ha agradat, sense més.

Salut!

Anònim ha dit...

M'agradaria saber quina música africana han sentit aquests. Ali Farka Toure?

Tira!