25 de nov. 2011

LA MIGRACIÓ SONORA D'ICEBEND



Qui: Icebend
On: Heliogàbal
Quan: Dilluns 21 de novembre
Eurus: 6


Ja han arribat a destinació, cinquanta boques emmudeixen. Les sis aus migratòries fan el niu al racó que l’Heliogàbal cedeix als músics. Arriben majestuosament exhibint el seu plomatge hivernal. Camises fosques i tonalitats grisoses amb detalls que no em passen desapercebuts com ara corbates fines, armilles, tirants, perilles i barbes curosament dibuixades. Cadascú a la seva manera, però en perfecta harmonia. Res es deixa a l’atzar.

Precisament els detalls: en arranjaments, en melodies, en sons amb reminiscències vintage a través d’instruments analògics i folklòrics formen part de l’univers Icebend, un grup barceloní de rock acústic sorgit ara fa deu anys i orquestrat pels germans Planells (Txesk, Joan Pere i Oriol), l’Isaac, en Ramón i ara també el productor del disc, Magí Batalla (Anna Roig i L’ombre de ton chien i Cesc Freixas). Presenten Nadie pensó en volver, un projecte més madur on acomiaden la introspecció d’anteriors treballs i aposten per l’optimisme. Lletres en castellà i composicions més càlides i arrodonides.

L’enèrgica veu d’en Txesk, acompanyada per la d’en Magí, entona ‘7AM’ un tema melancòlic on les harmonies vocals contrasten amb els interludis rítmics de bateria, guitarres i baix. El segueix ‘Nemon’ on el ritme va in crescendo i s’acompanya puntualment amb palmades. Així arriba el senzill del disc ‘Canibalismo en otoño’, un vals inspirat en l’obra de Salvador Dalí. En Txesk ens demostra, una vegada més, que és un gran coneixedor de la seva veu que modula des de la dolçor del falset fins al crit apassionat. Destaco en ‘Ira, Tristeza, Duda’ un dels seus particulars instruments de so: un bol amb una cullera semblant als de la cerimònia del te japonesa. En ‘Las manos’ torna la dualitat del grup que contrasta la delicadesa i la sensibilitat amb l’energia rítmica desbordada.

A l’equador del concert, Icebend aprofita per treure del baül dels records, dos peces del seu anterior treball Hyperventilation. Són ‘Waiting’ amb l’Isaac tocant el xarango i en Ramón amb l’harmònium i ‘Gvmm’ que en la versió del disc hi apareixen veus femenines. També rescaten el tema ‘Could you’ editat ara fa deu anys. En ‘Hay algo más’, l’Oriol, a la bateria –per cert, una de les timbales és una cassola-, li pren protagonisme a la veu principal en una simfonia melòdica en la que hi acaben participant tots els integrants del grup. El públic acompanya el ritme amb el cap i l’Isaac peta una corda. Fruit de l’emoció? Entre tema i tema sorprèn l’empatia d’en Txesk amb el públic, que amenitza la vetllada fent comentaris graciosos i explicant al detall les històries que hi ha darrera de cada cançó. Precisament la peça ‘Santa Marta’ que encara la recta final de l’actuació es basa en el relat d’un viatge mortuori segons una antiga tradició colombiana. El públic demana un bis perquè el concert es fa curt, acceptable per un dilluns. És per això que per acontentar-nos ens serveixen l’última peça ‘Tiendes a separar’ que transmet fidelment l’experiència d’Icebend. No en va la deixen pel final!

En acabar, les aus migratòries agafen les seves maletes i enlairen el vol cap a una nova destinació. En principi, ells si que tenen previst tornar.

Escrit per Maria Almenar (@maria_almenar)

Fotografia de Carles Llàcer

3 comentaris:

Quico13 ha dit...

Uns Cracks!!

Aquest canvi de rumb els pot fer picar ben amunt!!! Molta sort i a seguir!!

Festuc ha dit...

Gran disc i millor concert!!! Es un plaer veure a un grup que quan ha de fer un concert acústic no es limita a canviar l'elèctrica per una acústica. Gran directe, grans cançons i gran ambient!!! Qualsevol diria que era un dilluns amb pluja... GRANS icebend, molt grans!

Caballo Renoir ha dit...

Esta gente tiene un producto tan bueno que cuesta creer que no lo hayan petado ya en el panorama nacional. Lo mio es una simple opinión. Lo de ellos es trabajo, años y buen gusto.