3 nov. 2011

30 MINUTS MUSICALS AMB L'ONA LAIETANA (SPUTNIK)


Qui som, cap on anem o d'on venim. Preguntes habituals que es fan les persones i que traslladades a l'escena musical del país tenen difícil resposta. Totes menys una, i és que per tal d'arribar a conformar les coordenades actuals dels moviments indie del país cal fer un recorregut per les arrels, allà on la independència musical i creativa va germinar. Moviments com l'Ona Laietana van sobresortir pel seu talent i originalitat creant una seminal escena al seu voltant que ha perdurat fins avui, en la memòria i influència. L'equip de l'Sputnik de la Televisió de Catalunya ha realitzat un documental titulat "To de re per a mandolina i clarinet" La història de l'Ona Laietana 1973-1978 on ens hi transporta de cap. El documental es va estrenar ahir al festival In-Edit de Barcelona i demà es podrà tornar a veure al cinema Aribau. A més, pròximament l'estrenarà la Televisió de Catalunya. Aquí la llista d'Spotify amb el que hi podrem escoltar i un text de l'equip de l'Sputnik que ens serveix de sinopsi i explicació de tot plegat.


"To de re per a mandolina i clarinet" La història de l'Ona Laietana 1973-1978

Durant cinc anys, entre 1973 i 1978, Barcelona va comptar amb una de les escenes musicals més creatives que ha conegut mai la ciutat. Zeleste, primer sala de concerts, després segell discogràfica i empresa de management, va ser l'epicentre del moviment. I el Gato Pérez, un dels seus principals inspiradors, li va posar nom, Ona Laietana. Una marca que va agrupar Jaume Sisa, Música Urbana, l’Orquestra Mirasol, la Companyia Elèctrica Dharma, l’Orquestra Plateria, Blay Tritono, Iceberg, Secta Sònica... Entre tots van donar forma a una música moderna i popular, llibertària i mestissa, pròpia i única.

L’Ona Laietana va viure cinc anys d’esplendor. Després, va desaparèixer sense deixar gairebé cap rastre. Sputnik ha volgut desenterrar la història del que va ser el primer underground musical de la ciutat. Roger Mas s'interroga sobre el moviment laietà, i juntament amb Ramon Faura (Le Petit Ramon), Sisu Corominas (Tarannà) i Francesc Bombí-Vilaseca (periodista) es pregunta per què una escena tan rica sembla haver estat esborrada del mapa.

Aquest documental ha estat seleccionat pel festival Beefeater In-Edit 2011 i es podrà veure properament a Sputnik.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Interessantíssim documental!

Dada absurda: En aquesta foto el Tramvia s'assembla al cantant dels Sidonie

OriolTramviaRules ha dit...

Jo crec que aquesta gent eren tots un penjats. Per això van fer coses interessants i per això desprès no se'n va saber res. No es van preocupar pel negoci, ni per crear un moviment comú (per recolzar-se entre ells), ni per res que els pogués donar continuïtat.
Fa la sensació que només els preocupava la festa i el follar. I per això sempre seran els millors, els més autèntics, els pioners que mai seran igualats.

Ni rock català noventero, ni modernillos dosmileros. El que ha de tornar és aquest esperit.