25 d’oct. 2011

UNA SESSIÓ D'AERÒBIC AMB YELLE



Qui: Yelle
On: Razzmatazz
Quan: Dijous 20 d'octubre
Eurus: 22


Qui avisa no és traïdor. Es veia a venir que Yelle deixaria a més d’un suat, amb les piles carregades i amb ganes de seguir de marxa. I això que abans de la seva exhibició de pop electrònic, la sala Razzmatazz estava a meitat de la seva capacitat. Moltes ulleres de pasta –un terç dels assistents era o semblava miop-, un pentinat de Louise Brooks, quatre estampats de lleopard, uns quants ‘guiris’ i una noia disfressada d’acròbata. Una fauna ben variada!

Yelle presentava novament el seu segon disc Safari Disco Club i la seva aparició anava en sintonia amb l’estètica safari que promocionen. El bateria Grand Marnier i el teclista Tapr són els primers en aparèixer. Uniformats com dos Livingstone moderns inicien el show amb l’hipnòtica ‘S’eteint le soleil’ sense esperar l’aparició de la seva bestiola juganera. Julie Budet arranca els primers aplaudiments coberta amb un llençol de textures orgàniques, com una espècie de xaman. Empalma el tema ‘Qui est Cette Fille’ –versió d’un tema de Robyn- i es treu la disfressa per mostrar-nos el seu pelatge: un mini vestit arrapat amb estampat de girafa que marca tot el seu cos androgin i esprimatxat. Aquí comença la festa: espectacular joc de llums, ritmes tribals, sintetitzador desbocat, cops d’esquellot i un reforç puntual de la cantant a la bateria, al costat dels seus dos partenaires. Yelle ja ha caçat el seu públic i Julie no para de saltar, ballar i instruir coreografies amb els seus braços i mans. Segueix amb ‘Unillusion’ i ‘Comme un Enfant’, un tema carregat d’energia i amb el sintetitzador molt marcat. Les cançons són en francès i tothom canta les seves tornades com pot. La cantant somriu a una bandera bretona que oneja a primera fila. La terra sempre tira.

El concert dura uns 70 minuts –breu- pel meu gust -. Julie té temps per tornar-se a canviar i enfundar-se un mono taronja encara més arrapat. Ombreres i lleopard. És aquí quan arranquen les bombes electròniques ‘Je Veux Te Voir’, tema amb el que es van donar a conèixer amb el seu debut Pop Up i, ‘Que Veux-Tu’. El repertori no varia de les seves anteriors actuacions, i la posada en escena està estudiada al detall. No hi ha lloc per la improvisació: sintetitzadors i bases seqüenciades, cançons servides per entusiasmar al públic i moviments cronometrats pensats per a què s’imitin. És el cas per exemple de ‘Ce Jeu’ on Julie demana al públic que xiuli o bé, el tema ‘Amour du Sol’ on s’incita a dibuixar un cor amb les mans. Tothom obeeix a l’animadora que manté una relació cordial i propera amb els seus alumnes. Abans del bis, Yelle interpreta el senzill ‘Safari Disco Club’ on la cantant acaba fent udols i maltractant frenèticament un dels goliats per reforçar la base rítmica de la cançó.

Ja cap al final el bateria GrandMarnier –molt atractiu, per cert -, agafa protagonisme i convida als assistents a cridar mentre esperen l’última aparició de la saltimbanqui Julie Budet. La suor està present a les cares i als cabells dels quatre-cents seguidors. Tanca l’espectacle ‘Cooler Couleur’ i un dels temes més esperats ‘A Cause des Garçons’ però ho fa amb una versió més actualitzada on Yelle ho acaba de donar tot a un públic 100% entregat. Després, sessió de merchandising, fotografies i dedicatòries personalitzades per tenir ben contents els fans. Personalment, no sé si vaig ballar Tecktonik però avui tinc agulletes d’aquesta intensa sessió d’aeròbic.

Crònica per Maria Almenar (@maria_almenar)
Fotografia de Quico Tretze