5 d’oct. 2011

DIRECTE A LA GALTA


Sang de roure
Moksha
Any: 2011
Discogràfica: BCore


Estabornit, noquejat. Et costa reincorporar-te. Tampoc costa tan d’entendre, de fet ja ho adverteixen a “Esgarriat” quan canten “si no vigiles la gravetat et passa per sobre”. En aquest cas, no ens hem de remetre a la llei de Newton sinó als riffs monolítics i la contundència rítmica del nou disc de Moksha  Sang de Roure, 10 temes de (diem-ho sense embuts ni soliloquis) de canya. Pura canya marrana. No cal escoltar-lo atentament per veure com condensen tots els subgèneres del metal que han estat treballant durant els 10 anys de carrera.

M’imagino que el col·lectiu mèdic està molt capficat amb les retallades, no n’hi ha per menys, però estic segur que si ara mateix visquésim en un entorn social com el de fa 3 o 4 anys enrere, segur que haurien emès alguna prescripció advertint del perills d’escoltar el Sang de roure. L’obertura, amb el mateix títol que l’àlbum, seguida d’”Esgarriat” tomben d’esquena i t’obliguen a moure el cap com si t’haguessin posseït. L’àlbum segueix deambulant per les diferents textures del metal, des de les més avantguardistes, les que seu dia van representar Converge, com queda palès en els riffs i ritmes diabòlics que obre "Cavalgant la corda fluixa". Per altre banda, a "Corre i caure, caure i recaure" mostren la seva cara més densa i evolutiva, pura emoció, d’alguna manera l’acosta a la línea que va obrir Neurosis

El que sorprèn són els tempos ràpids com en "El Bastó", que fins i tot poden fer les delícies de tots els crusties del món i que dir-vos d' "Humanitat Podrida", de ben segur omplirà d'esperança als trashers que es senten orfes des de finals dels noranta. Així i tot, les coordenades principals continuen essent el death 'n' roll que va abanderar Entombed o altres bandes més marginals, com els també suecs Nine. Aquest sembla ser el terreny en el qual el quartet es mou millor.

Acabo de picar aquesta ressenya i em ve al cap que Moksha se’ns va presentar a principis de la dècada passada sota l’aixopluc del desaparegut Underhill Records com alumnes avantatjats de Carcass. En aquella època, els de la falda del Montseny versionaven el "Slave the New World" de Sepultura en directe. Vist amb perspectiva ja són cinc àlbums i dos compartits, Sang de roure testimonia tota una carrera dedicada a la tralla.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aquest àlbum es collonut!

Se m'arronsen els pels del cul i m'esclaten els grans de pus cada cop que l'escolto.

La cama, no puc parar de moure-la!