27 de set. 2011

BAM I L'AIRE LLIURE, LLIURE DE MOLÈSTIES


Avui estrenem una nova secció al Gent Normal que alhora donarem per tancada, es diu Vist a Facebook així que ja sabreu de què anirà. Però començarem amb una excepció ja que l'inici i objectiu del post no és la plataforma 2.0 i sí el BAM. Ningú es va adonar del baix volum dels concerts? Bé, no sé si de tots, però si més no d'alguns. Agafarem com exemple el concert de Za! d'aquest divendres a la Plaça dels Àngels i la posterior intercepció del mur de facebook del tècnic de so del concert on afirma que se li va aparèixer qual cobrador del frac el Sr. Limitador de Volum. Voleu conèixer la història completa? Doncs entreu dins del post.

La necessitat d'aquest post va venir-me quan després d'arribar a casa vaig buscar alguna crítica sobre aquest festival i al google no hi venia cap entrada. No ho podia entendre. De debò que no existeix ningú que hagi esquarterat les festes populars -pagades entre tots, vaja- en aquest sentit?

Doncs sembla sembla ser que no.

Quedar-nos amb la anècdota de si X decibels o si el Senyor Limitado(r) de Volum portava frac i maletí em semblaria sensacionalista i de poc prestigi per a un bloc com el nostre. No cal rascar gaire per veure que aquesta és una lluita -com tantes d'altres- per tal d'aborregar el personal enlairant la bandera del civisme, tolerància i respecte. Civisme, tolerància i respecte que sempre té una única direcció i mai acaba on comença la dels altres. Sobretot, i perdoneu-me l'incís, aconseguint fer seva la norma y establint la normalitat a mode que fins i tot a aquells als que es trepitgen els drets es penedeixin de pensar en els seus drets (l'exemple pràctic seria el fumador, que agraeix que li prohibeixin fumar o aquell que es posa neguitós i es sent insegur quan a l'aeroport no li registren totes les maletes de dalt a baix).

Com dic, no cal rascar massa, només calia recollir el setmanari gratuït L'independent de Gràcia per veure com la lluita contínua i trobar un exemple del que s'està convertint aquesta ciutat. El marcatge a l'home, és constant i cada pas en l'altre direcció es considera un atac tal com dibuixar el profeta Mahoma pels islàmics.

Com explicava el mitjà local gracienc enguany el carrer Bruniquer de Gràcia no ha guarnit el carrer per Festes de Gràcia, tampoc han muntat escenari ni han programat res de res. Però segons va explicar el president de l'Associació de Veïns, Lluís Aromir, això ha estat un any sabàtic i no serà una constant. Cagada. L'any passat es va constituir una plataforma de veïns del mateix carrer que demana -bé, exigeix- que s'acabi l'activitat festiva al seu carrer, i ara aprofitat l'aturada s'estan carregant de forces per tal que el carrer Bruniquer no s'hi torni a celebrar mai més cap festa. Han reunit firmes i tot en contra (76), porta per porta!

Què, us pensàveu que com a exemple posaria el cas de l'Heliogàbal i el seu Festigàbal? No. No calia anar tant lluny. Després que a partir de certa hora la gent no pugui estar tranquil·lament a una plaça i l'ajuntament faci servir l'acte intel·ligent de fer passar els carros de foc BCNeta netejant (literalment) la plaça de brutícia i restes humanes, després d'expulsar de tots els locals el fum i amb ell els fumadors tirant-los a la via pública (via on després passaran els de BCNeta, via on pots romandre-hi però quasi de puntetes, a nom ser que sigui per que ve el Papa o el Bieber aquell), ara toca el torn del soroll. Hem de ser el país més modern i europeu, i això passa perquè tothom sigui gent decent... i no parlarem de retallades a la cultura ni del CoNCa, parlarem d'alguna cosa més directe i personal.

S'està retallant les celebracions festives dels nostres pobles, ciutats i barris. Girona s'ha convertit en un banc de proves i en el model a seguir, on ja fa anys que coarta l'activitat cultural. Barcelona segueix l'estela i s'han posat mans a la feina.

Al llegir les reivindicacions de la Plataforma de veïns del carrer Bruniquer de Gràcia podrem veure com tot se centra en el soroll i la contaminació acústica. Però la guerra només la centren al seu carrer, així que podem pensar que és un fet puntual, que potser tenen raó, que jo no sé què passa o què ha passat al carrer Bruniquer. Passa i ha passat el mateix que a tots els carrers que es guarneixen per Festes de Gràcia, amb l'agravant que és una de les vies d'entrada a la vila i el conducte directe entre la parada de metro Joanic i la resta de la vila. L'escenari, la música, el possibles aldarulls que puguin arribar a crear la comissió de festes del carrer no és cap problema comparat amb el transit de borratxos a totes hores. Al carrer Bruniquer els veïns es poden despertar a les 6 del matí amb gent passant cantant la cançó dels crèdits d'entrada de Bola de Drac o l'himne del Barça. Els concerts i demés acaben puntualment a les dues o les tres, segons si és entre setmana o cap de setmana. Però clar, és tan sols la primera batalla. Primer és aniquilar un dels carrers, donar exemple, crear un precedent. Desprès el Món.

L'ajuntament, amo i senyor de tots nosaltres, sap com pronunciar-se perquè sols ens anem matant i en cas de judici tinguin les de guanyar. Et faig una llei i ara hi ha judisprudència (sobretot prudència) i direm allò de "la llei és la llei" i també allò altre de "està feta per complir" i "el fútbol és així". És la màgia de la Fe.

(Aquí és on podeu polsar al play a la cançó de'n Joan Colomo Màgic)

És verdaderament trist que aquells a qui no els agrada la festa no puguin aguantar una setmana a l'any, una! de joia i festa, de diversió, de carrers guarnits, de gent fent fotos, cerveses i ballant. Una setmana a l'any que a sobre és a l'estiu a ple agost, que és quan se celebren les festes de la Vila. I recordem que les festes de Gràcia són precisament un espai ideal per agermanar els veïns durant setmanes preparant meticulosament amb tot el seu enginy i estima un decorat que rebrà centenars de persones.

És verdaderament trist que hi hagi gent incapacitada per respectar tals festes.

Ah! Per cert, jo visc al carrer Bruniquer des de fa forces anys i em sembla que la programació i tot el que fan al meu carrer és -com ho diria...- cutre. Però no em pertoca jutjar la qualitat de la música d'una gent que una setmana a l'any vol sortir al carrer i gaudir de la via privada de l'ajuntament amb la seva (nostra) festa. Jo recolzo la festa tot i no agradar-me la majoria d'esdeveniments i actes. L'humor i la festa són dels trets diferencials del nostre país, de la nostra cultura, i igual que em passa amb les sardanes, encara que no m'agradin, si no ho vull recolzar, com a mínim no interferiré, no exigiré el meu dret per sobre del seu. És una setmana a l'any, si el dret d'uns quants ha de passar per sobre d'això és que (com tot indica) ens estem equivocant.

Però això és ni més ni menys que la mateixa actitud amb els veïns. És el mateix motiu pel qual si hi ha un veí fent un sopar o celebrant qualsevol cosa una nit, o un cap de setmana, em sembla del tot antihumà molestar-lo amb la constitució a una mà i la bíblia a una altra.

És per això que a les festes de la Mercè i més concretament al BAM hi ha limitadors de volum que fan mesurable, empíric i demostrable el volum i la molèstia. Però aquí hi ha un error: Com mesures la necessitat d'un grup a tocar a un volum? La capacitat estimulant o artística que requereix una intensitat física? Com mesures la necessitat d'un col·lectiu de gaudir d'un concert? No tot és pot reduir als 98dB tot l'entramat.

Anem al segon cas practic, el de Vist a facebook. És la realitat d'un tècnic de so i d'una audiència: No reescriuré el que va viure en Marco el tècnic so de Za! al BAM per no afegir o treure informació involuntària, només diré que sí s'experimentava aquesta sensació de volum baix, de llunyania del del grup, de distància entre nosaltres i l'escenari. Menció especial a la intervenció d'Ainara LeGardon pel què i com n'opina. En referència als 98dB: "Buah! Qué poco! con eso ni duele ni pita!" I és que les pel·lícules, encara que facin plorar poden ser bones, de fet, pet ser la raó de ser bones i la música amb el volum li passa el mateix.

També és molt interessant veure el dia (divendres) i les hores en que es van escriure:




Bonus track en veu baixa:
Ves per on, ahir van publicar aquest trailer. No ve molt a cas, o sí. Els creadors de L'equip petit ens porten el trailer del seu projecte que han estat gravant durant aquest darrer any:



12 comentaris:

Sergio Aloud ha dit...

Bon article. Jo vaig denunciar el fet al meu twitter, també, al coneixer de primera mà (vaig parlar amb el Marco) el que havia passat. Era brutal quan l´equip s´anava avall, que era quan començava a sonar bé. 98dbs a l´aire lliure per una banda de rock es per plorar. Per que collons foten escenaris i equips de puta mare si no els pots fer anar?

Es rollo... Aquí tens aquest Ferrari i d´acompanyant tindràs a la Scarlett Johansson. Pero amic, podràs anar a 50km/h i com la toquis, a la presó... Ridicul.

Lo de Bruniquer té tela també... Del docu et puc parlar, vaig estar ajudant al carrer i he seguit la seva creació.

Salut i felicitats per l´article.

quique ha dit...

jo vaig passar per aquesta mateixa plaça i els concerts es sentien forts i bé. Vaig anar amb la mosca rere la orella perquè també habia llegit el missatge del Marco, però em va sorpendre no trobar problemes de só.
No eren grups folk que ja estan bé a una mica menys de volum, sino King Midas Sound, que necessiten un so una mica pepinazo.

Així que en aquest sentit, és probable que amb més volum, Za haguessin molat ENCARA més, però si no calía més per sentir-ho bé, potser està bé posar un límit

Les festes populars son per que les gaudim tothom, però cada poble o barri també hauría de poder decidir per si mateix si vol participar o no, o com vol que sigui la seva festa: si la comissió de festes del carrer Bruniquer decideix no participar, doncs em sembla perfecte. Ningú no els ho ha de prohibir, però tampoc no els ha d'obligar ningú.

Crec que totes aquestes normes s'han de regir pel sentit comú: si li toques els collons als veins, es lícit que ells t'ho facin saber d'alguna manera. per mí l'escàndol no és que pugui venir la policía o no, és més aviat que els veins no et piquin a la porta abans per dir que fas massa soroll.
Si després passes, doncs ja em sembla bé que vingui la policia a picar-te la porta: per molt que sigui cap de setmana, el fet de que tu estiguis de festa no converteix la nit en festa obligatoria per tot l'edifici. Si no li molesta a ningú, de puta mare, si li molesta, que t'ho facin saber i ja està.

La indignació està molt bé, però l'anarquia també contempla la interacció amb la gent del teu voltant. No som els únics amb potestat de decidir...

Lluís Huedo ha dit...

Quique, primer de tot, no sé com et sens capaç de determinar tu la necessitat d'un volum o altre a un concert. Això en tot cas li correspon al grup i al seu tècnic de so. Els altres podem opinar però no dir 'sí no calia per sentir-ho bé' és demagògia. A tu potser no et calia, però són Za! i només Za! els que saben que volen i com ho volen fer. I ells varen intentar pujar el volum.

Sí que està bé posar un límit, estic totalment d'acord. Però on està el límit i qui el determina?
Recordo que aquest post no parla d'un bar que obre de dilluns a diumenge, parla del fet extraordinari que només passa un cop a l'any, que són les festes de la ciutat o barri, de tots. Molta gent està implicada, també n'hi ha que estan en contra. Tant costa a qui no li agrada aguantar-se un cap de setmana? A mi hi ha moltes coses que no m'agraden, però em sembla que aquí ens cal un exercici de tolerància i humanisme.

Aquí és on critico el qui dirigeixen la ciutat/barri perquè sempre es posen del mateix costat.
La associació de veïns de Bruniquer, la que porta anys fent-ho, SÍ vol celebrar les festes.
A part que sempre que passa algo així recordo a una persona gran dient que aquestes crítiques, l'estar "en contra de" a Gràcia, acostumava a tenir el perfil de gent d'entre 40 i 50 que feia uns 10 anys que havien anat a viure a Gràcia i que tot allò que en un principi el va atreure ara els molestava. No solen ser la gent del barri (encara que sí, sempre n'hi ha).

Amb el tema normes, totalment d'acord.
Però seguint el teu exemple, si hi ha tradició i la majoria de veïns del bloc de pisos celebren una festa a l'escala un cap de setmana a l'any, fins on tenen dret els nou vinguts a queixar-se? O, s'ha d'imposar sempre els dos que es queixen? Sempre el civisme ha de sotmetre el que fa per que a un li molesta? O sigui, en una sola direcció. Mai el que li molesta es sotmet al el que fa.

La indignació està molt bé, però l'anarquia també contempla la interacció amb la gent del teu voltant. No som els únic amb potestat a decidir...

Lluís Huedo ha dit...

La part de sensacionalisme directament no la entenc.
No sé on veus el morbo aquí.

Són dos exemples amb els implicats directes i les aportacions que ho demostren.

No és per fer safreig, és per no parlar 'en teoria', a l'aire. Sovint hi ha la necessitat de posar exemples clars i propers perquè si no després, gent amb la mateixa facilitat per dir 'Sensacionalisme Indignat' diria que tot és una cosparanoia.

A mi, d'aquestes desacreditacions, sempre m'ha agradat més la de 'que no, t'ho dic jo'.


Ah! això sí. M'agrada, i molt, que algú que estigui en contra acabi de llegir el text i comenti ben comentat, com tu has fet. Així sí.
El diàleg que aporti, qüestioni. Tot seria més fàcil qüestionant-ho tot, perguntant tot el que un no sàpiga i discutint tot el que faci falta.

Marc ha dit...

Quique,

En el teu comentari veig un problema al voltant de qui detenta la representativitat d'un barri, d'una ciutat o de la veu "dels veïns". Uns quants veïns no són "els veïns". Les iniciatives del ajuntament de Barcelona per "capar" la seva setmana de festes no són "el que el barri o la ciutat ha decidit". Son mesures que escolten nomès una part i que, com sempre, posen l'accent en el contribuent que vota els partits d'ordre i a les 00:00 vol dormir en la única setmana de festes de l'any.

Reduir-ho a una dicotomia normes/anarquia em sembla una mica de La Noria.

quique ha dit...

Lluis, però es que si pels Za és un tema irrenunciable, sempre ho poden deixar clar de bon principi (per això hi ha la feina previa, lio de riders técnics, etc) i senzillament, si no es donen les condicions no fer-ho.
Jo ja et dic que vaig trobar el volum d'aquella plaça concreta bastant bé. Se sentia fort i el só estava guay també. Així que em va semblar exagerat (exagerat jo mateix, perque com deia vaig llegir lo del facebook i em vaig tirar les mans al cap) anar amb la mosca rere l'orella.
Jo no sóc ningú per decidir el volum correcte o no, això ho ha de decidir l'ajuntament i pactar-ho amb els grups, que son els que han de posar els seus límits i fins on volen o no renunciar.

Pel tema de Gràcia, jo entenc que hi hagi veins a qui no els faci cap gràcia el tema de les festes, és una setmana a l'any, però és una bogería. I qui ha de treballar ha de dormir a unes hores determinades. Suposo que t'ha de putejar per molt que entenguis que és un cop a l'any.
A mi em sembla bé que cada carrer decideixi una mica que vol fer-ne al respecte, al final son les festes del seu barri. No conec el cas del carrer, però em sembla que cada carrer té una comissió de festes que es coordinen amb la resta dels carrers, no? com et dic no sé molt bé com funciona, però si hi ha nova comissió i decideix no fer-ho, doncs no em sembla ni bé ni malament. Jo faig anys un cop cada any i no tots els anys tinc ganes de celebrar-ho. És un exemple facilón, pero bueno, que en teoria la comissió representa la voluntat d'aquell carrer. Si no ho fa, potser és perque la gent que pugui ajudar amb aquest tema no s'hi ha involucrat, jo que sé.

I el civisme no és una dicotomia entre els sorollosos i els no sorollosos, sino entre els que fan com si al voltant no hi hagués res i els que no: seguint el teu exemple, si un edifici o un pis es posa d'acord amb els veins per celebrar una festa, també serà fàcil establir els límits entre els mateixos veins. "vull fer una festa aquest dissabte" "cap problema sempre i cuant acabeu abans de x hora", però això és una mica anecdotic i depen de cadascú.

Tornant a les festes de Gràcia que diu el Marc: penso que la representativitat d'un barri, sempre seran uns quants veins, els més implicats. No sempre tots els costats s'impliquen de la mateixa manera i aquí està el fallo. D'un any a un altre pot canviar la política respecte a les festes d'un carrer només per qui hi ha implicat en aquell moment. Però això no és tan culpa dels que reivindiquen una cosa com de la poca implicació dels que demanen la contraria.

en tot cas, ja saps que a mi m'agrada discutir aquestes coses! on no hi ha debat tampoc no hi ha idees

Marc ha dit...

Jo trobo molt més normal les queixes de soroll reiterat durant tot l'any, que queixes circunscrites a una única setmana de festa del teu barri o ciutat. S'ha de respectar que hi hagi gent avorrida, però tampoc els sacralitzem que els carrers son de tots i també ha d'existir respecte per la celebració i la festa. Acabáramos.

Anònim ha dit...

Si a Gràcia no hi haguessin durant tot l'any 20 bars cada 100 metres, els veïns potser aguantarien una setmana de festa major fins les 6. El problema és quan cada divendres i dissabte et toquen els collons els torrats i guiris fins a les 3 o 4 del matí. Menys bars durant l'any i unes festes ben animals durant una puta setmana!!!

Marc ha dit...

Tens raó anònim, jo també ho he apuntat. El problema és que en barris on hi ha 0 activitat nocturna també volen carregar-se les festes del barri.

Anónima ha dit...

Per mi el problema és que ens estem convertint en una ciutat on al final l’únic permès serà mirar la tele, comprar i treballar, el carrer només el podrem utilitzar per moure’ns entre casa, les botigues i la feina.

Per cert , visc al carrer Robrenyo de Sants, el càrrer més cutrement decorat que he vist mai i amb una programació musical que fa por: discomobil, karaoque, orquestra maravilla... i soc de les que treballa a l’Agost cada any però mai se m’acudiria dir-li als meus veïns deixin de fer la festa. Si perdem les nostres arrels, ho perdem tot.

Lluís Huedo ha dit...

Quique, jo el que no entenc és perquè ens hem de posar d'acord, fer un contracte pre matrimonial. Només esperem que l'altre es passi de la ratlla, buscant el límit jurídic i legislatiu.

No fotem. No necessito que cap veí m'avisi si ha de fer una festa. Bé, si hade ser majúscula (ja ens entenem què és majúscula) sí. No cal ser tant quisquillosos (em deixes fer la broma de quiquellosos?? jajajaja). De ben segur que la nostra salut ens ho agrairà.

Sí tots aquest esforços encontra del veí es fessin comunament en pro de coses més interessants seriem més feliços.

quique ha dit...

aquí t'he de donar la raó, Lluis. Tota, a més