16 de set. 2011

L'EXPERIMENT CONTRA LA LLEI SINDE



El famós advocat David Bravo, ha aprofitat una ponència dins del marc del Festival Internacional de Cinema de San Sebastià per demostrar que la Llei Sinde és inútil. Només li ha calgut una hora del seu torn, un compte a Twitter, un col·laborador i la participació dels followers d'un hashtag per portar a terme l'experiment que us expliquem després de l'hipersalt.

Potser alguns de vosaltres haureu vist alguna vegada a l'expert en dret (també conegut com advocat) David Bravo. Està especialitzat en propietat intel·lectual i dret informàtic, i ha sortit diverses vegades a la tele, en col·loquis sobre aquests temes que últimament estan massa de moda i en altres programes de divulgació.

Però ahir va ser notícia a tot l'estat espanyol per un altre motiu: volia demostrar que l'anomenada Llei Sinde no era gens útil dins del marc legal que existeix avui en dia. Per aconseguir-ho, ha aprofitat una xerrada com a convidat al Festival Internacional de cinema de San Sebastià on se l'havia convidat per parlar del copyleft.


Segurament aquesta cara li ha quedat després de veure l'experiment


La seva proposta, però, era fer un experiment social que consistia en, mitjançant un document col·laboratiu penjat a través de Google Docs i on tothom hi podia accedir, crear una llista amb links a pel·lícules que es poguessin descarregar des d'Internet. Tot aquest procés es podia seguir sota el hashtag #TablaSinde a Twitter, que en menys d'una hora s'ha convertit en trending topic a nivell mundial. A més, els usuaris han arribat per estones a saturar el servei de Google Docs, i s'han hagut de crear més documents amb la mateixa finalitat.

El resultat no podia ser millor: Durant l'estona que ha durat, centenars d'usuaris han penjat milers i milers d'enllaços, amb la qual cosa s'han creat diferents pàgines web amb enllaços a descàrregues il·legals que, segons la pròpia Llei Sinde, obligaria al Ministeri de Cultura a tancar Google, que és qui dóna el servei que permet veure els enllaços (mitjançant els documents públics). Com no pot ser d'una altra manera, això no passarà mai, però demostra que aquesta llei no té cap sentit si s'aplica d'aquesta manera.