7 de set. 2011

CRÒNICA FESTIGÀBAL 2011 (D'ESTAR PER CASA)


Havia escrit una entradeta per aquest post molt correcte, tant que l'he esborrada per poder dir això: El cartell, pel que respecta a concerts, de les Festes de Gràcia (ull, no del Festigàbal) d'aquest any era el pitjor que he vist mai. A part d'un parell de grups anecdòtics i les havaneres, la resta era pura basura. El motiu principal és perquè el Festigàbal s'ha quedat sense plaça. I aquí caldria una dura crítica a la comissió organitzadora de les festes i advertir-los que si realiment volen unes festes populars han de procurar la màxima representació i sumar quants més millor. Però bé, això seria un altre post. Dit això (desfogat podríem dir), fem un repàs als 7 dies del festival de ca l'Heliogàbal repassant tots i cada un dels grups a mode telegràfic. Presteu atenció perquè com ja sabeu, una de les grans virtuts de l'Helio és tenir bon ull i saber programar, així que aquests grups tenen molts números per a que ens donin moltes alegries pròximament.

Perrocker
El ja clàssic perruquer rocker tornava a l'Heliogàbal amb el seu show de rock electrònic fresc i ple d'humor. A mig camí entre l'Albert Pla i en Llongueras, va fer ballar l'Heliogàbal com poques vegades s'ha vist.

The Bite
Grata sorpresa de punk rock - power pop la d'aquests barcelonins que sense fer res nou arrencaven la música tal i com la porten a dins.

L'Hereu Escampa
La demo d'aquest parell només fa un mes o mes i escaig que circula (us la podeu descarregar gratuïtament des del seu bandcamp) i és tal l'addicció que m'ha provocat que no era d'estranyar que el seu concert fos el que més m'agradés de tots.



Aliment
Ja ens queda poc per dir d'Aiment. L'ara trio de garatge varen debutar a l'Heliogàbal tot presentant alguna que altra cançó nova il·lusionant fent ballar al personal.

Two Dead Cats
Readaptant novament el seu directe en un pseudo acústic tal i com ja varen fer pels concerts d'A Viva Veu van donar nova llum i matisos deixant al descobert que darrera les distorsions, velocitat i canya hi ha una base sòlida i estructurada feta amb molt bon gust.

Flying Pig Matanza
El propi Artur em comentava que si fa dues temporades estaven viciats a Antelope i l'any anterior a Pony Bravo, aquest any es pirriaven pels alacantins. I és que és un trio de luxe, dos ex Qualude i el propi baterista de l'Ainara LeGardon. Són cavall guanyador, aposta assegurada.

La Orquestra de Sant Celoni
La devoció que a Gent Normal tenim per tot el que surt de Sant Celoni no és normal, d'acord, però un no pot fer res més que acceptar les coses tal com venen. En Mau i companyia trenquen esquemes presentant una orquestra a mig camí entra la festa major i la banda de'n Kusturica. Tota una descoberta.