5 de jul. 2011

POPARB - DIVENDRES


Com cada any l'estiu arriba de la mà del PopArb. Bé, enguany s'han intercanviat dates amb el Faraday però indubtablement són dues dates que ens marquen l'inici dels festivals estiuencs. Per segon any consecutiu la majoria de redactors d'aquest bloc anirem a Arbúcies a veure les bandes que hem anat veient durant tot l'any. I què? El PopArb és molt més que música, és l'encontre no-oficial de molta de la gent que participa i segueix l'escena indie en català. I això és el més divertit de tot plegat, perquè et vas trobant amics en un espai que, malgrat el creixement, segueix movent-se en la intimitat. Avui, demà i dijous parlarem del PopArb. Aquest dimarts repassem el divendres i presentem la nostra llista d'Spotify del festival. Ho teniu tot només amb un click, aquest o el "llegir més" que tenim per aquí sota.

Diuen que les persones som animals de rutines i quan anem de festival, més. Això últim no ho diu ningú però almenys nosaltres hem complert inconscientment cada any amb el mateix modus operandi al PopArb. Arribar a Arbúcies, buscar aparcament a l'entrada del poble i anar directes a Can Torres per demanar uns entrepans i unes braves que tot sigui dit, tardaran una mitja d'una horeta en arribar a taula. Sí, la velocitat no és la característica més destacable dels -bons, això sí- entrepans d'aquest bar/restaurant d'Arbúcies. I com que sembla que els organitzadors del festival han entès que la primera parada era obligada en aquest local de magnífica terrassa, han posat el primer concert allà, una de les grans novetats d'enguany. Nacho Umbert & La Compañía (20:30 Can Torres), ex Paperhouse i "apadrinat" per un Refree que s'ha ocupat de la producció d'un disc de pop acústic i elegantíssim obrirà el PopArb 2011. Textos poètics i reflexius que serviran d'aperitiu pop abans d'entrar al recinte principal de Can Cassó on actuaran els 4t 1a(Montsoriu - 21:20), una banda de lletres que pequen d'excessiva melositat i una música que sembla destinada a la cerca d'un públic massiu. Mentre el busquen nosaltres ens quedem amb "Doctor" una cançó que sense ser una meravella deixa el pavelló del seu primer disc més amunt del que semblava en un principi.



Oliva Trencada Estrella Damm - 22:00

Una de les actuacions que no podia faltar en aquest PopArb després que els mallorquins hagin fet un dels indiscutibles discos de l'any. Perleta Negra (Casa Calba, 11) és un treball que recull l'herència poetica dels tres discos anteriors de la banda i al que els mallorquins han afegit un pop més accessible i enganxós. La banda de Francesc Burgos i companyia ha fet un sal endavant que té en aquesta concert al Poparb una de les proves més visibles que estem davant una de les bandes que comença a recollir la feina sembrada durant anys.

Del surrealisme mallorquí a l'intimisme i les lletres introspectives de Jordi Lanuza i els graciencs Inspira (Montsoriu - 22:40). Amb un segon disc de sobres comentat en aquesta plana, la banda ha agafat un bon lloc a la graella independent del país si ens fixem en una agenda de concerts que aquest estiu els farà passar pel Faraday i el Poparb. Ja fa temps que diem que el panorama estrictament pop en castellà al país està en força mala forma. Serà pels despropòsits de Love Of Lesbian, Dorian o Sidonie? Pel temps que fa que Astrud no fa noves cançons? Per la eclosió del pop fet en català? Ho desconeixem i tampoc ens treu el son, però el fet és que potser fa 5 anys una proposta com la de Gentle Music Men (Estrella Damm -- 23:20) hagués gaudit de més seguiment del que té a dia d'avui a Catalunya. Tot i això, s'ha de valorar el concepte musical d'una banda que cuida fins al més mínim detall cada una de les seves cançons com si d'una peça d'orfebreria es tractés (perdó pel tòpic, de debò).

I després... doncs després els Manel (Montsoriu -- 00:00), que d'aquests ja sí que no en direm res perquè son el grup més popular del país i qualsevol cosa que en diguem, bona -moltes- o dolenta -alguna- semblaria reiteratiu. Això sí, malgrat tots i cada un dels peròs que es puguin posar a la banda, al cèsar el que és del cèsar, "Benvolgut" és una de les cançons més meravelloses que un servidor ha escoltat mai en llengua catalana. Acabats els salvadors de la pàtria torna la quota underground barcelonina de cada any, són aquelles apostes dels organitzadors que no acostumen a quallar massa amb un públic que majoritàriament ve a veure als Manel. Però vaja, si fa dos anys era el propi Joe Crepúsculo i l'any passat els Tarantula, aquest 2011 serà el torn dels Thelemáticos (Estrella Damm -- 01:10), la banda de Sergio Pérez i dues ex-Sibyl Vane arriba a La Selva repleta de hits surf i pop electrònic amb un disc de debut que va ser una de sorpreses agradables de l'any passat. Entenem i compartim les ganes de la organització de fer un festival més transversal, però la desbanda general que pateixen aquests grups cada any també és per pensar-s'ho.



Mazoni Montsoriu - 01:50

Si hi ha un concert que ens ha quedat gravat a la retina en els darrers anys de PopArb és el que va fer Jaume Pla i els seus Mazoni fa dos anys. Presentava Eufòria 5 Esperança 0, ens va dir "rates" a tots plegats i va desplegar un show elèctric i molt poderós. El de la Bisbal tocarà a Arbucies com si fos a l'Empordanet i el seu creixement és paral·lel al del festival. La seva presència no està justificada, era obligatòria. Fins que la mort ens separi (Bankrobber, 11) és una nova volta de full que ja hem vist en directe al Palau de la Música però al que a nosaltres ens falta veure la seva part més contundent. Ho farem segur a La Selva.

Acabats els caps de cartell d'aquest primer dia de festival toca decidir si abandonar el vaixell o quedar-se a donar-ho tot amb el que queda de nit, que no és poc. Els primers uns autèntics desconeguts dins d'una escena en la que ens coneixem tots. Monoculture (Estrella Damm - 02:50) tenen estètica depechemode i utilitzen sintetitzadors per fer el seu pop ballable. Veurem si aconsegueixen que la seva proposta estigui ben entomada per un públic que pot ser que vagi anant de retirada.



Furguson Obi – 03:45

Furguson és la viva imatge del que voldríem ser si féssim un viatge en el temps. Seria molt petit, de una desena d'anys, potser menys. Però allà estaríem. Reflectint la ràbia juvenil i l'autenticitat del conjunt d'amics de tota la vida. Kiko Amat sempre parla de quan i com posar l'etiqueta de "seminal". Seminal és tot el que defineix a Furguson, que han capgirat l'escena hardcore de Barcelona amb el seu primer EP. Ara busquen el segon round per acabar de noquejar-nos a tots després de l'estiu. Mentre esperem tindrem un concert d'alegria etílica i pogos a l'Obi, allà on només arriben els bons.

Escolta la llista d'Spotify dels dos dies de PopArb en aquest link.

1 comentari:

Marc ha dit...

¿surf i pop electrònic? ¿Thelemáticos?