15 de jul. 2011

LEMON DAY TAL COM TAJ


Ahir l'Edu Dili Dili ens feia la seva particular visió, revisió o miratge, del Lemon Day d'enguany. Avui, però, hem demanat alguna cosa una mica més seriosa, així més científic, més empíric. Com que en Miguel Noguera no podia per que va estar al Festus, li hem demanat a en Marc Balfagón que, fora conyes, és una persona que respecto molt la seva opinió, algú qui escoltar. Així que passin i llegeixin el que de veritat va passar (per a tothom per igual) al Lemon Day

Mursego

Les cançons de Mursego tenen un inici i un final bastant semblant (grava loops i va afegint capes fins que atura de cop el so o l’abaixa progresivament); ara el que hi ha entremig es totalment imprevisible. Maite Arroitajauregi utilitza el seu celo d’una manera especial. Extreu sons amb diferents tècniques i afegeix capes de veu i percussió, sent una one woman band a tenir en compte. Moment per recordar, la interpretació, amb l’ajuda del Pau i l’Edu de Za!, de Zuek Zarete Za! la cançó del segon disc de Mursego dedicada al duo català.


Maite Arroitajauregi ben acompanyada de Za


Fajardo

Fajardo exerceix de cantautor emo, dos paraules que em produeixen certa somnolència per separat i que combinades em produeixen terror. Amb un estil vocal a l’estela de Jeff Buckley, el canari tira de referents grunge (¿Pearl Jam?) i emo rock (¿Sunny Day Real Estate?) amb uns resultats, al meu entendre, discrets. Pero no em feu gaire cas que com va dir un que jo coneixo: “Yo es que este estilo no lo controlo”.


Dúo Cobra

Deixarem l’actuació de Dúo Cobra com a no evaluable, degut a l’infinitat de problemes tècnics que van tenir. És de bona educació donar el “beneficio de la duda” quan les coses no surten com està previst. Si algú els va veure diumenge al Helio que comenti com va anar.


Parmesano

Parmesano toquen fantàsticament bé i saben com fer atractives les seves composicions: ara uns coros, ara un toc més caribeny, ara una parada en sec etc. Van exercir de herois locals (Muelles, el bateria és de Capellades) i els va surtir un concert rodó per un grup encara sense disc. Tot i això, continuo pensant que es concentren massa en la seva vessant math rock (la que els aproxima a grups com Don Caballero) i encara hauran de donar-li una volta més al seu so per aproximar-se al nivell de grups similars com Za! o els ja dissolts Joe K-Plan.


Margarita

Margarita son una apisonadora de pop calidoscòpic (i tropical), i a més, en directe tenen una potencia difícil de trobar en propostes tan lluminoses com la seva. Melodies perfectes, papapapas, càntics a coro i una bofetada sonora de les que fan que t’exploti el cap. ¿Què més voleu? Van fer un concert com feia temps que no els hi veia i el so de les guitarres, entre psicodèliques i robòtiques, va ser inmillorable. Potser el tècnic es va passar amb els greus del baix, pero a vegades és millor que sobri que no que falti


Fordamage

Aquests francesos venien avalats per ser companys de gira i amics dels grans The Ex i, per tant, hi havia gran expectació per veure la seva proposta. Efectivament, el feeling (la química o diga-li com vulguis) que aconsegueixen en directe és increible, i similar a la d’altres bandes europees com Uzeda o els propis The Ex. Pero en el cas de Fordamage, senzillament, les composicions no estan a la alçada. Entraves de ple a la cançó, pero després la cançó no et corresponia. El públic ho va vibrar molt, jo no tant.


Apologia Za!

Za!

No m’he cansat mai de recomenar-los des de la primera vegada que els vaig veure (al Màgic amb Sibyl Vane i Ensaladilla Rusa) i no nomès no m’han fet quedar malament, sinó que han anat creixent en una progressió meteòrica. Dir d’ells que son el millor grup de la península es quedar-se curt si el que vols és subratllar el grau de bogeria i catarsi col.lectiva que hi ha en els seus directes. Al Lemon Day van firmar el millor concert de la jornada, exercint de flautistes de Hamelin a base de minimalisme, hip-hop, hardcore, jazz i molt flow. Cabrones con más.


Fiera

Ja molt de matinada, van sortir Fiera armats amb les seves planxes metàliques i demés ferralla musical. La seva proposta és radical i demana la concentració de l’espectador i un volum brutal. El volum hi era, així que, qui va parar atenció al concert, es deuria quedar glaçat davant l’exhibició de mala llet i violència marcial dels sevillans. Amb les venes plenes d’alcohol, la seva música triplica el seu efecte. Per moments vaig pensar (i crec que encara ho penso) que tenen un directe inapelable, més que el de Pony Bravo.


Chemical Cusins

Com cada any, els locals Chemical Cusins van clausurar la nit (és mentida, encara quedaven dos soudsystem improvitzats més) a base de glorioses remescles i hits d’electrònica i música popular. Un any més es van superar a base de catxondeo i savoir faire. Menció especial pel bootleg que es van currar creuant Antillas de El Guincho i Insane the brain de Cypress Hill. Hauran de començar a fer ballar a mig Catalunya que l’Anoia se’ls hi fa petita.

Text: Marc Balfagón
Fotografia capçalera: Helena Torrent
Fotografia Mursego i Za: Jordi Castells Solé
Fotografia Za: Emili Salgado

21 comentaris:

Anònim ha dit...

aquest tio no té ni idea i va massa de llest, més enllà del "colegueo" que desprèn.

Circonite.Epitaph ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc ha dit...

Crec que he argumentat suficientment les meves opinions i he tractat amb respecte a tots els grups per tindre aquestes respostes. Relaxeu-vos col.legues, és només la meva opinió.

Com a mínim podrieu fer comentaris no-anònims, argumentats i sense faltar, no?

Anònim ha dit...

En Barcelona, como siempre, si no conoces al grupo es que son una mierda y, por el contrario, si son amigos, son la hostia...a ver si ampliamos miras y nos miramos menos el ombligo...

Circonite.Epitaph ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc ha dit...

Anònim 2,

No he dit que cap grup sigui una merda. Ja coneixia tots els grups abans del Lemon.

Si ho dius per Parmesano, els coneixo, he tocat amb ells, tinc un amic entre ells (el Muelles) i els vaig felicitar el dia seguent perquè crec que van fer un concert rodó (com dic al text).

Circonite, m'han demanat que fes una valoració dels concerts i per dir que em va semblar millor o pitjor ho he de fer en base a descriure, argumentar o comparar. En cap cas, he volgut ferir la sensibilitat de ningú.

Anònim ha dit...

Soy el anónimo 2, de nuevo.

Reconozco que a la hora de hacer críticas es muy difícil no caer en el entusiasmo y transmitirlo. Es decir, se nota mucho qué grupos te gustan y, por desgracia, también suele ir aparejado con el hecho de que sean amigos. Es una desgracia, pero cuando alguien suscribe una crítica tiene que enfrentarse a este tipo de cosas. Simplemente hago resaltar el hecho de que llevo viendo durante muchos, muchos años un amiguismo que provoca que muchos grupos emergentes no terminen de cuajar porque hay un círculo cerrado. Ya no existe el "no tenemos un disco y tocamos de teloneros de x" porque no se les dan oportunidades. O tienes padrino o eres un grupo consagrado. La frescura de esos conciertos se perdió hace muchísimos años y, creo, críticas así sólo contribuyen a que sigan siendo los mismos grupos los que estén tocando una y otra vez en los conciertos. Mi más sincera disculpa si he ofendido a alguien pero esta también es mi opinión.

Circonite.Epitaph ha dit...

Cadascu te la seva opinio, no volia semblar brust ni res d'aixo amunt sempre la musica y la cultura que es el que intentem. Tots els grups van estar a l'alçada, hi ha gustos pero les modes es l'unic que m'empipa. Pot tocar un grupazo a Barcelona que si no fas pagar 20 euros minim l'entrada sembla que el grup no te valor i aixo si fa rabia quan hi han centenars grupazos que han vingut a barcelona, que son de la mateixa ciutat y rodalies que pel fet que no surten a les revistes u son la ultima ola de la ultima ola molta gent no lis fa ni punyeteru cas.
Per aquest festivalet fantastic donaria el meu dit petit esquerrra perque duri molts anys mes y fare el posible perque aixi sigui.. amunt el Lemon, la gent de Capellades y per fer que petits grans grups tambe tinguin el seu moment donant aquesta gran oportunitat y amb aquesta gran filosofia que porten, amb aixo estem d'acord.. salutacions grans y tant de bo hi hagin cada cop mes asociacions que vulguir portar endavant esdeveniments com el Lemon day.. y que no cese !!

Marc ha dit...

Anónimo 2,

¿Cuando dices que cuando se hace una crítica tienes que aceptar este tipo de cosas te refieres a desprecios y aspavientos como "es un flipao"por parte de gente anónima y miembros de los propios grupos?

Por otro lado, tu reflexión es totalmente de corte personal. Está claro que conoces a mis amigos y te montas una peli del amiguismo y el círculo cerrado. Como si yo tuviera algún tipo de influencia en algún lugar. Para que lo sepas, en la mitad de los conciertos que he visto de Margarita han sonado fatal, y si así se hubiera producido lo hubiera dicho. Lo mismo que Za en el Faraday.

Por cierto, se me hace muy raro discutir con anónimos. ¿No tienes nombre?

No pienso comentar nada más, pero vaya, creo que ha quedado todo muy claro.

Lluís Huedo ha dit...

És molt trist veure a gent tirant-se pedres els uns als altres. Com si hi hagués un pastís a repartir.
No, el pastís el crearem nosaltres (grups, 'crítica', públic…).

Aquestes crítiques passionals i destructives l'únic que aconsegueixen és que voluntaris per la causa decideixin no escriure. Voluntaris com aquest tinglado deficitari anomenat Gent Normal.

Molt bé, al proxim Lemon Day ningú farà cap crònica. Ni bona d'uns ni dolenta d'altres. Deixerem que siguin els de l'MTV qui crei opinió dels grups d'aquí.

Un exemple d'amiguismo a GN:
http://www.gentnormal.com/2011/06/grups-de-nova-fornada.html

Gràcies Marc per aportar la teva opinió, compartida o no, ja que tens collons per escriure-la i signar-la.

Jordi Tost ha dit...

Ei, sóc el Jordi de Parmesano! Sobre el que jo sé, és cert el que diu el Marc sobre que ens va felicitar (via Muelles) pel concert del Lemon (merci!).

Tot això de les crítiques/ressenyes/opinions és un pèl delicat, més quan es fan en un entorn "públic" i hi ha un altaveu, ja sigui gran o petit, com pot ser el Gent Normal.

El tema de l'amiguisme és també delicat, però en certa manera és relativament normal mirar abans a la gent de confiança. Sense anar més lluny, possiblement si el Muelles no fos de Cape no haguèssim tocat al Lemon Day aquest any, o jo no hagués tocat el passat com a El Gos Binari a la presentació a l'Helio, o si jo no fós part d'Ojalá Estë Mi Bici, Parmesano no haguèssim tocat amb Valina i el Huedo no ens hagués conegut i ens hagués fet una videocrònica a aquest blog.

Com va dir un amic un cop durant una tangana al públic quan estava tocant amb el seu grup: "El Rock no és violència!" (en el cas dels amics de Capellades, el rock i una miqueta de pop).

Així que (papa du)PAU i ajudem-nos els uns als altres, cony, que és el que ens enriquirà a tots!

Ens veiem!

Anònim ha dit...

Madre mía!! La que has liat Circonite!

Sóc el puto Muelles!!

Carlos ha dit...

No hay que confundir tener "collons" con el atrevimiento. No todos valemos para que nos publiquen una crítica y me sorprende que quien ha escrito ésta crea que la ha hecho de una forma constructiva y que no ha faltado al respeto ni al público ni a los grupos.Ya lo decía mi madre entre sus sabias lecciones: "Nunca es tarde para la humildad y la autocrítica" y, mi preferida, "No te fíes de nadie que ponga en un mismo párrafo las palabras somnolencia, terror, Jeff Buckley, Pearl Jam y SDRS y luego confiese no tener ni idea sobre lo que está comentando. ¡Qué poca seriedad! No entiendo cómo ha podido prestarse Gent Normal a publicarlo. ¿Esta es la verdad del Lemon Day? No lo creo.

Hoc ha dit...

Me lo pasé muy bien en el Lemon y vi grandes conciertos, todo muy bien organizado y con un ambiente excelente.


Marc, me gusta tu crítica porqué recoge tus opiniones aunque las mias difieran de las tuyas, pero al fin y al cabo es tu crítica, no la mia. Sin embargo coincido con el tema del colegueo expresado aquí por varias personas excepto tu. Date cuenta que solo hablas bien de los grupos que ya habías escuchado antes, me parece sintomático... Solo tres cosicas (opinión pura y dura, nada de objetividad):



- Fajardo no es The New Raemon y mientras a él se le perdona todo lo que haga al pobre Fajardo que no es nadie se le puede llamar cantautor emo y quedarse tan ancho. Escuchate el disco, con cesar de Joe K-plan a la bateria, que lo mismo este si es colega, igual cambias de idea.



- Fordamage es uno de los mejores grupos de Europa ahora mismo por su directo y por su actitud y forma de hacer las cosas. Estan ocurriendo cosas muy serias en europa pero parece que en barcelona a nadie le interesa salir de su ghetto y ver lo que hay. Si te apetece saber más apunta y descarga: Picore, Pneu, Shield Your Eyes, Fago Sepia, Alaska Pipeline, Papier Tigre, Semi-playback, Kimmo, Kourgane, Marvin, Telemark, Valina, Bilge Pump. Y hay más, bastante más para quien quiera mojarse el culo y profundizar más allá de primaveras sounds, bcores y mondos sonoros.



- Lo de Fiera fue de juzgado de guardia. Seguramente son unos tipos majísimos y grandes músicos pero aquello y sobretodo después de Za fue un ladrillo magalítico. No había por donde cogerlo, no colaba ni con el torton que llevabamos todos, es seguramente el 2º peor concierto que he visto en mi vida (1º Garaje H, 3º Mi Own Private Alaska).


Me ha parecido muy interesante todo lo que se ha dicho aquí. Llevo mucho mucho tiempo yendo a conciertos bien variados (puedo ir a ver a Vómito y a la semana siguiente a Zu y me quedo tan ancho)y hace años, más de 10, que en barcelona existe un ghetto en el que un monton de gente se dan la razon unos a otros y no quieren saber nada de nadie de fuera de su circulo. Mientras los que hemos decidido quedarnos fuera de ese circulo no entendemos nada y solo esperamos que algún día barcelona sea tan abierta y acojedora como La Roca en su dia o como el Lemmon lo es ahora.

Una última cosa, en internet parece que cuando una opinión difiere de otra todo el mundo esta cabreado y no creo que sea así. En todo caso estas cosas es mejor hablarlas en persona y con una birreja o similar en la mano.

Jordi Tost ha dit...

El problema, crec, és que el text de la capçalera diu "Així que passin i llegeixin el que de veritat va passar (per a tothom per igual) al Lemon Day", i això no va massa amb el que es llegeix a sota, ja que és la opinió del Marc.

I sent una opinió com la és, torno al que deia ahir. En un post obert és força delicat opinar/sentenciar d'aquesta manera, en algun punt fins i tot cruel, i encara més sent de músic a músic i en l'esfera que parlem, no és constructiu per ningú.

hamor!

Anònim ha dit...

A mi el que em molesta d'aquesta crònica és que és critiqui a algú i es comenci descalificant l'estil de música que fa. Si no t'agrada l'estil de música o consideres que no hi entens... trobo que el més adequat és no dir res...

Toni ha dit...

Estic d'acord amb l'últim comentari anònim... no dir res és el que fa més o menys amb Duo Cobra. Per això crida l'atenció la diferència de criteri entre uns grups i els altres. Canta una mica.

Anònim ha dit...

PARMESANO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

maria rodés ha dit...

ei! volia aclarir que jo sóc l'últim anònim que ha escrit " PARMESANO!!!!" per evitar malentesos. Em va agradar moltíssim el seu concert! apa!!! salut!

Edi Pou (Za!) ha dit...

No entenc els que critiquen el "colegueo". Per mi, la música és colegueo!!

Si no fos colega del Castells, no ens hauria portat a tocar al Lemon Day, però sóc colega del Castells per haver tocat fa anys amb un altre grup que eren colegues del Castells, i amb aquell grup ens vam fer colegues per haver telonejat a un altre grup que eren colegues d'aquests colegues, i al Castells li va agradar el concert i ens ha vingut a veure vàrios cops, i ara som colegues.

Amb els Fordamage estic orgullós d'haver-me fet colega d'ells en aquest concert, i gràcies a que ens hem fet colegues ens muntaran un concert a Nantes de camí al Transmusicales de Rennes aquest desembre. Yee-ha!

Abans del Lemon Day coneixia poc els Parmesano, ara els conec més, som més colegues, i a la que m'enteri d'un bon concert on puguin encaixar els intentaré colar segur, perquè van fer un concertàs, és quan m'ho vaig passar millor.

Quan feia hardcore amb un altre grup, m'encantava que tot funcionés pel colegueo, els concerts, el menjar, dormir a casa de gent, els fanzines...

I el més important: també he tocat amb grups que érem colegues de molta gent, però ningú ens deia de tocar... segurament perquè no els hi agradàvem ni als colegues!!!!

En definitiva: crec que el colegueo es crea en base a tocar i tocar, on sigui i amb qui sigui. Sempre he preferit muntar concerts amb colegues que no pas amb grans festivals o gent que no coneixes, sempre és més gratificant. La portada del nostre últim disc és una apologia del colegueo: de fet, allà tracem tots els vincles que han nascut aquest dos últims anys tocant amb gent meravellosa.

Em refio més del criteri del colegueo que d'una gran empresa estil PrimaveraSound o un gran "crític" reputat triant qui ha de tocar i qui no, i prefereixo una crítica on es deixen claríssims els gustos del que l'escriu (i per tant si no coincideixes amb els seus gustos, no t'ofenguis!) que no un que pontifiqui a nivell global estil rockdelux o Pitchfork. El Marc deixa molt clar qui li agrada i qui no, i sé positivament hi ha molts grups que són colegues seus que no li agraden gens.

A primer de periodisme t'ensenyen que l'objectivitat no existeix; per tant, és honest mostrar la subjectivitat de cadascú, sempre que es faci amb rigor (no vaig acabar la carerra, però això ho recordo!!).

Ànims i tranquil·litat a tots.

Pau ha dit...

Com apunt, jo sí que vaig veure a Duo Cobra al dia següent al Heli, i no podríeu imaginar dos concerts més diferents. El del Lemon va ser un desastre, el del Heli va ser MÀGIA. Sense paraules.

Tot i això van capejar el temporal tècnic del Lemon amb molta elegància i bon fer.

I m'uneixo als que flipar amb Za i FIERA. Salutacions!