29 de juny 2011

FARADAY 2011, LA PRÈVIA

Photobucket
Aquest any l’atzar del calendari ha propiciat que el primer cap de setmana de Juliol es celebri el festival de música independent Faraday al Molí de Mar, a la Platja del Far de Vilanova i la Geltrú. Tan bon punt es va avançar el cartell, el passat 6 d'abril, ja vam anunciar les novetats, i l’enorme satisfacció per tots aquells que vam viure la adolescència entre mitjans i finals dels noranta de poder veure els Bluetones abans no s’acomiadin definitivament dels escenaris. Aquí hi hem d’afegir un artista de l’alçada de Ron Sexsmith o el retrobament amb Da Capo, per tenir un cartell d’acord amb el nivell de qualitat que havien vingut demostrant els darrers anys. Després del hipersalt, us hem fet un recull de la informació necessària per anar al festival ja sigui de cartell com d’altres més pràctiques. Potser els caps de cartell d'aquest any poden despistar en comparació amb els anteriors, així i tot, el festival manté la seva essència, qualitat i ben servida, compromès amb una audiència fidel.

Cartell
Hem de reconéixer que ho tenien difícil, els dos últims anys havien proposat uns cap de cartell d’alçada, ras i curt, el llistó era molt alt. No obstant, queda demostrat que hi ha hagut un esforç més que notable perquè un dels emblemes del festival, és a dir, la qualitat, es mantingui. Només així podem entendre que ja el divendres ens trobem dos grans plats forts com The Bluetones i els The High Llamas. Els primers uns dels abanderats dels brit-pop, els segons, liderats pel mític Sean O'Hagan, van donar el salt per allà el 1994 amb Gideon Gaye . Dels altres nou grups que completaran el cartell del primer dia, cal desatacar Samitier, encara que els hi toqui obrir, Klaus&Kinski, cosa fina, ja ho sabeu, i el Za!, (va ser algú d’aquest blog que va dir que cada dia hi hauria d’haver un concert de Za! Oi?)

Photobucket

El segon dia de festival és per gent del morro fi. El canadenc Ron Sexsmith amb vint anys de carrera a les espatlles i amb un més que destacable darrer àlbum Long Player Late Bloomer (2011), promet una vetllada tranquil•la i deliciosa. I com no, els francesos De Capo, que s’han compromès a interpretar integrament una altra joia que ens vas deixar la dècada dels noranta, Minor Swing. També cal destacar la primera visita a aquestes terres de Tom Williams & The Boat, un dels grups promesa que no ha deixat de sonar en la BBC durant aquest any. La resta del cartell destaca Inspira, quin any que estan vivint els d'en Jordi Lanuza, o el gallec Emilio José. Els encarregats de posar la casa potes enlaire, suposem que seran Els Surfing Sirles i The Suicide of Western Culture. Un dia rodó i per tots els gustos.
Però dos dies de bona música i ambient de festival no es poden acabar de manera abrupta. La millor manera és gaudir d’una vetllada tranquil•la i amb bons artistes com Renaldo&Clara, Nacho Umbert i John Grant. L’epítet perfecte per un festival que va adquirir fa temps un compromís amb la qualitat.

Altres Informacions
No podem acabar aquest post sense abans no ressenyar unes quantes informacions bàsiques per anar al festival amb el màxim de garanties. Des de la mateixa organització, han elaborat aquesta guia que podem dividir en: Allotjaments, Restaurant i Bars i Comerços i serveis.
Si encara no us heu animat, recordar-vos que l'abonament pels tres dies de festival val 60 euros, per un sol dia 35 i si és diumenge, 15. Això si encara en queden.