28 juny 2011

30 MINUTS MUSICALS AMB MARTÍ SALES


Cantant, guitarrista, escriptor, poeta i amic d'aquesta casa. Martí Sales és un dels bons, dels autèntics, dels de debò. Conegut a la Barcelona subterrània per ser un dels artistes més cul-inquiet que corren per les catacumbes de la ciutat i remoure de veritat les escenes independents. A més, canta amb Els Surfing Sirles, una de les grans notícies que ha donat la música catalana els darrers anys. Pit enlaire, punys al vent, suor i pogos. Punk, garatge i rock dels seixanta. En Martí ens ha fet una llista d'spotify que quedarà a les cròniques d'aquesta plana per ser el primer que col·loca a l'Ovidi Montllor, el més gran entre els grans, i la continua amb el "Suspiros de España", que posa la nota musical al programa de Federíco Jiménez Losantos. Aquesta és la llista de Martí Sales i és un honor per nosaltres ensenyar-vos les 10 cançons que l'emocionen.


Deu cançons que m'emocionen molt

The Dentists - "Strawberries are growing in my garden (And it's wintertime)"
"Creixen maduixes al meu jardí" pertany a un grup meravellós i força desconegut anomenat The Dentists. Us el recomano absolutament: el seu pop és d'una bellesa extraordinària i la teva vida, si els escoltes sovint, millora notablement.

Bob Dylan i Johnny Cash - "Girl From The North Country"
Una veu de nas i una veuota de cascat de la vida canten plegats un tema lent i lluminós sobre el record d'un amor de joventut en una regió fronterera i inclement. Si la nostàlgia sempre donés aquests fruits, l'acceptaríem amb moltes més ganes.

The Allman Brothers - "Whipping Post"
Els discs que van gravar els Allman Brothers abans no morís en Duane són fantàstics. Aquesta cançó en particular, amb aquest alè de culpa i redempció quasi bíblica, el tremendo riff de baix introductori i l'èpic crescendo final, sempre em posa els pèls de punta. Un cop, anant amb els Sirles a tocar per terres lleidatanes, enmig d'una carretera secundària coberta de boira, a punt d'estimbar-nos, va sonar aquesta cançó en el random i ens va agafar una epifania conjunta que no oblidaré.

Estrellita Castro - "Suspiros de España"
Una cançó obscura que em transporta a una època obscura que afortunadament no vaig viure. Crec que té clares connotacions filo-franquistes i malgrat això, la trobo preciosa.

Ovidi Montllor - "Homenatge a Teresa"
Quan la sento, em costa aguantar el plor. El mestre Ovidi amb una de les seves composicions més memorables –i en té per parar un carro.

John Frusciante - "Untitled #11"
Aquest disc, un dels meus preferits de sempre, fou composat i gravat en plena addicció al cavall d'en John Frusciante. Té la força inaudita del qui ja no tem res, del qui ja no espera res. En aquesta cançó en particular, la intro fantasmagòrica dóna lloc a un esbós de melodia desesperada típica d'ell. Un retall d'estranya perfecció melòdica des de l'abisme.

Funkadelic - "Maggot Brain"
El gran guitarrista Eddie Hazel en una llarga i inspirada improvisació després que li diguessin que s'imaginés la cosa més trista del món i toqués. En Hazel diu que va pensar en la mort de la seva mare. Relaxeu-vos i escolteu aquest gran tema.

Cecil Taylor - "After All No 2."
Si hi ha un pianista que ha anat més enllà de tot gènere, aquest és l'incombustible Cecil Taylor, capaç dels estrèpits més eixordadors i insistents i de les miniatures més boniques del món, com aquesta.

Charles Mingus - "Goodbye pork pie hat"
Un clàssic del jazz. De les cançons més tristes que mai he sentit.

Bill Evans Trio - "My Man Gone Now"
Per acabar, una de les innumerables perles del repertori del Bill Evans Trio original. La seva delicadesa no impedeix que la música assoleixi una profunditat gairebé lacerant cada cop que l'escoltes. Bé, de fet és precisament aquesta delicadesa la que et desarma i t'exposa, nu del tot, a l'emoció en estat pur.