25 de maig 2011

PRIMAVERA SOUND 2011: QUÈ RECOMANEM?


D'aquí pocs minuts comença el Primavera Sound tal i com l'entenem. Val que ja portem pràcticament dues setmanes sense parar, però el fet és que avui al Poble Espanyol i sobretot a partir de demà al Fòrum, s'apila el gruix del cartell de l'edició d'enguany. Un festival ple de noms per mirar, remenar i escollir. I sobretot, per endinsar-te en bandes de les que mai havies sentit a parlar abans. Ens deixem molts, moltíssims noms dels que hauríem de parlar, però això és un blog d'anar per feina, així que amb això és amb el que ens quedem. Bon Primavera Sound a tothom!



Ainara LeGardon Divendres 27, Escenari Ray-Ban 17:00

El flamant nou fitxatge d'Aloud Records torna a Barcelona, aquest cop, però, res d'escenaris íntims com l'Heliogàbal. Serà la prova per veure com porta aquesta nova etapa (bateria, segell i disc nous) damunt d'un escenari d'aquesta envergadura.


Animal Collective

Animal Collective Dissabte 28, Escenari San Miguel 02:00

Ja és el tercer cop que vénen al Primavera Sound i cada any sorprenen amb les noves cançons, perquè els de Baltimore no van fent concerts a l'ús, d'anar tocant l'últim disc i hits anteriors, no. Bàsicament fan el que els surt dels ous, toquen els temes que estan component, els que de ben segur acabaran al proper disc i temazos d'avui i de sempre de la seva discografia intercalats, adaptats o destrossats. Veure Animal Collective sempre és una experiència.

Anímic Divendres 27, Minimúsica 10:00, Dissabte 28, Plaça Universitat 14:30

Els de Collbató arriben al Primavera Sound amb nou disc sota el braç, el magnífic Hannah (Bcore, 11), una lliçó de folk ben entès, d'atmosferes inhòspites i orquestració minimalista. Una banda d'aquelles de tancar els ulls i deixar que la música et porti allà on vulgui.

Avi Buffalo Divendres 27, Escenari San Miguel, 18:00 i Ray-Ban unplugged 20:15

El disc de debut d'Avigdor Zahner-Isenberg, o el que és el mateix, Avi Buffalo, va ser un dels discos indiscutibles de l'any passat. Pop enlluernat per un al·lè de folk psicodèlic en temps de revert, dreampop i surf. El californià, emparentat inevitablement amb James Russell Mercer (Broken Bells, The Shins), és un dels grans talents que ha donat la música californiana els darrers anys. El seu disc, de títol homònim, és un d'aquells treballs que permet transportar-te a altres esferes sense sortir de casa. Veurem si la màgia d'aquell disc es transporta al directe que oferiran a Barcelona.


Avi Buffalo

Battles Escenari Ray-Ban, 03:45

La sorpresa de fa uns Primaveres. Després de dos dies marejats pels canvis d'ubicació, d'hora i fins i tot de dia de l'actuació, el bolaco que es van marcar va deixar impressionats a tots els que els varem veure. Ara tornen amb un membre menys i amb un disc més. Els concerts que estan fent, però juguen amb videoprojeccions dels cantants convidats, amb una presència més rítmica que recorda al B EP C EP en què només alguns moments es veu menyspreada per incursions a altres gèneres que els són menys favorables.


Belle & Sebastian

Belle & Sebastian Divendres, Escenari San Miguel, 22:45

Juntament amb els Pulp són la banda de pop preferida d'aquest bloc. Podríem escriure línies i línies sobre aquesta banda que indiscutiblement ha marcat la música indie del nou mil·leni. El seu disc de debut Tigermilk (Jeepster, 96) és un dels millors primers discs que ha editat mai una banda i la seva continuació If your feeling sinister (Jeepster, 97) és una obra mestra difícilment igualada dins del pop de cambra. Amb els anys, els discos i els diversos canvis de formació, la banda del magnífic Stuart Murdoch ha perdut la màgia de la independència indie dels seus inicis, però han continuat fent discos rodons replets de hits perfectes. Arriben a Barcelona per presentar Write about love (Rough Trade, 10), un disc que peca d'irregular però que s'ha infravalorat considerablement.

Berlinetta Jägermeister Vice, 17:00

Des de Madrid ens arriba una d'aquelles noves bandes que tant ens agrada descobrir. Saps allò de dir 'ah!, sí, els vaig veure a ple sol fa anys al Primavera', doncs tal qual. Berlinetta juguen a post hardcore, post-punk, a rock. Imagineu-vos a uns Furguson més melòdics i guitarreros (Berlinetta no té res d'electrònica). Música pels amans dels '90 refinats a l'actualitat.

BMX Bandits Diumenge 29, Poble Espanyol, 20:45

Parlar dels BMX Bandits és fer-ho de l'escola pop de Glasgow, segurament la millor i més prolífica del segle XXI. Sota el paraigües de bandes com els Orange Juice i els Pastels es va anar creant una escola on els Belle & Sebastian i els Teenage Fanclub són els seus membres més coneguts i on destaquen els BMX Bandits, amb 25 anys a les seves esquenes. Podríem dir que els de Duglas T. Stewart sempre han estat allà, fent bandera del pop d'influència seixantera i en contínua recerca de la melodia perfecta. Oblidats incomprensiblement pel gran públic, segurament per la seva actitud totalment independent, els BMX Bandits són una de les bandes més coherents i sinceres que trobarem en aquest i en qualsevol altre festival.


Comet Gain

Comet Gain Dimecres, Poble Espanyol, 19:30 i Dissabte 28, Parc Central del Poblenou, 14:30

Si la cançó fos un art d'orfebreria, els Comet Gain serien els mestres del gremi. Entre l'escola del pop clàssic i el northern soul dels Dexy's, els britànics sempre s'han mantingut incorruptibles a les normes de l'indie i la baixa fidelitat que els han allunyat dels focus del mainstream. Abraçats per la crítica i un públic fidel que ha elevat la banda a la categoria de culte, en David Fleck i companyia és una d'aquelles bandes que ha prioritzat el single de tota la vida deixant en un segon terme els lp's. Malgrat això, a Barcelona presenten nou disc, The Howl of the Lonely Crowd (Fortuna Pop!, 11).

Connan Mockasin Dijous 26, Jägermaister Vice, 21:45

Amb tan sols un disc, l'australià afincat al Regne Unit a meravellat la premsa especialitzada. Cantautor rar de collons, dels que es porten ara, de ben segur que serà una de les revelacions de l'any. Això sí, fins a veure'l no posaré tota la carn a les brases ja que em guardo el dubte del directe, o com portar tota la producció i textures al directe. Ansiós estic.

Dan Melchior Divendres 27, Jagermaister Vice, 20:30 i Dissabte 28 Parc Central del Poblenou, 15:15

Un altre personatge digne d'estudi. Dan Melchior aterrarà al parc del Fòrum per mostrar-nos com pot arribar a ser el garatge més noise i experimental. Avantguardes de brutícia passades de dBs. Uns dels directes més interessants de tot el cartell sense cap mena de dubte.


Einstürzende Neubauten

Einstürzende Neubauten Dissabte 28, Escenari Ray-Ban, 21:45

Tot i que els toca ballar amb la mes gorda (coincideixen amb la final de la Champions), l'estandart alemany ens oferirà la que podria ser la seva última actuació al nostre país. Tots ens fem grans. Però n'hi ha que envelleixen millor i pitjor, ells són del primer cas. La història de la música en directe, poca broma!

Emeralds Escenari Pitchfork, 18:00

Cada cop que veig la hora on se'ls ha programat m'estiro dels cabells. A altes hores de la nit haurien estat un must amb totes les de la llei, a ple sol, però, no sé què pot passar. Tot i la incògnita, la volada de cap que poden aconseguir a mitja tarda i la considerable que poden deixar els fan molt llaminers.

John Cale Dissabte 28, Escenari Rockdelux, 17:45

Parlar de John Cale és fer-ho amb majúscules, però com que quedaria malament a la vista, ens limitarem a fer-ho amb paraules majors, com diu el tòpic espanyol. Per si no hi hagués prou amb haver format part de la Velvet Underground des dels seus inicis, Cale ha portat una carrera en solitari interessantíssima, buscant anar sempre un pas més enllà en la cerca de l'experimentació del ritme i la poesia. Malgrat Cale sempre s'ha mogut en paràmetres totalment anticomercials, arriba a Barcelona amb 69 anys per presentar el seu disc més reconegut -i accessible- Paris 1919, una autèntica obra d'art conceptual que Cale va gravar l'any 1973.


La Célula Durmiente

La Célula Durmiente Divendres 27, Jägermeister Vice, 19:15

No entenem perquè, ja que ells estan encantats de tocar allà on els diguin, però el fet és que La Célula Durmiente actua en directe molt menys del que una banda de la seva categoria hauria de tocar. No cal que en parlem gaire més d'en Joan, la Inés i en Narcís, amb dir que per nosaltres van fer el millor disc editat al país l'any passat en tenim prou. Punk-pop i a ballar!

Les Aus Divendres 27, Escenari Jägermeister Vice, 01:30

Sota la denominació d'Origen Sant Celoni tenim dos representants, ambdós integrants de la banda no extinta de culte Zeidun. En Mau és en aquest cas el representant del bressol que juntament amb l'Arnau formen una de les bandes més especials de la nostra terra. No tenen dos concerts iguals, les seves cançons són remodelades a cada instant de directe fins a descobrir-se en diverses direccions, fins i tot a vegades es contradiuen i tot. Una meravella que semblava una joia en brut i que no pretén netejar-se. A vegades la brutícia és bona.

Lüger Dijous 26, Escenari Jägermeister Vice, 02:45

Al Primavera Club ja varen deixar bocabadat a més d'un. El seu krautrock psicodèlic, repetitiu i incisiu fa que els de Madrid estiguin al Top of de l'Estat.


Me and the Bees

Me And The Bees Dissabte 28, Minimúsica, 18:00h i Diumenge Poble Espanyol, 17:00

Bona oportunitat per escoltar el nou treball que les Me And The Bees han editat amb La Castanya. L'EP Cleopatra segueix la línia d'una banda que va començar com un grup de folk de dues amigues i ha acabat sent una de les referències de l'indie lo-fi de la ciutat.

Nisennenmondai Dimecres 25, Poble Espanyol 17:00

Les japoneses obren el festival. Avui a les 17h al Poble Espanyol tindrem l'honor de presenciar una de les bandes més interessants de la última dècada. Són tres noies japoneses que fan soroll, math rock i experimentació sonora que us faran anar a fer el cafè a l'altra punta de Barcelona

Odd Future Dissabte 28, Escenari Pitchfork, 01:45

Col·lectiu de joves negratas que rebenten el hip hop amb inclusions d'obscurantisme i molta, molta, molta mala baba. Rebels com són, ja l'han liat a tots i cada un dels concerts que han fet, ni a la tele s'han estat quiets. Musicalment diuen que agraden als whities (blanquets) i aquells que no els agrada el hip hop (jo compleixo les dues condicios) fent-los una rara avis dins el món gangsta. Amb instruments en directe i amb converse als peus, seran els més punks de tot el Fòrum de bon tros. I, ah! Si els veieu voltant pels escenaris fora de la seva actuació, fugiu.

Papas Fritas Dissabte 28, Escenari Ray-Ban, 18:45

La història de Papas Fritas és d'aquelles tan típiques de tres amics d'institut que fan una banda, la diferència d'aquest trio de Massachussets amb els milers de grups amb principis similars és que 20 anys després i amb una carrera dispersa i irregular segueixen aquí. Amb tres discos signats a la dècada dels 90, els Papas Fritas es van fer un forat a l'escena indie-rock i pop amb cançons de melodies cuidades i tocs de la potent escena nord-americana indie dels noranta.. A mitjans dels 2000 els Papas Fritas van deixar un àlbum pòstum i recopilatori que incloïa un dels seus temes més radiats "Way you walk"... I així es van quedar, com una banda de culte de l'underground americà fins que l'any passat la banda sorprenia amb l'anunci de la tornada del grup amb el Primavera Sound com a data de sortida. Veurem si han tornat per quedar-se després de 10 anys sense tocar.


Pulp

Pulp Divendres 27, Escenari San Miguel,01:45

La bomba del Britpop va esclatar a la cara d'un Jarvis Cocker que ja portava anys picant pedra dins la música britànica. L'entrada del govern laborista, l'eclosió de Suede, Oasis i Blur i el boom d'un disc pràcticament perfecte com Different Class (Island, 95) va portar el primer número als Pulp. Gràcies a cançons com "Mis-Shappes", "Common People" o la indispensable "Disco 2000" la banda de Cocker va entrar a la Champions del britpop amb tot el que allò suposava. A diferència de bandes com Oasis o Suede, els Pulp van seguir fent bons discos quan tot allò se'n va anar a norris. L'any 2002 Jarvis anunciava el punt i final de la banda i començava el seu meravellós camí en solitari. Fins aquest divendres, que la banda torna, per primera vegada ,quasi 10 anys després, als escenaris. Senzillament imperdible.

Seward Diumenge 29, Parc Central del Poblenou 14:30

Un dels grups dels que més n'estem parlant últimament. Per alguna cosa serà. Tot i el regust agredolç de l'últim concert al Music Hall, els inclassificables Seward tocaran per un diferent públic i sota una diferenta condició, i és que el parc i el públic del Primavera poden fer pujar, i de quina manera, la música de Seward

Shellac Divendres 27, Escenari ATP, 00:45

Shellac és garantia. Shellac és tradició. Shellac és Primavera. A les condicions de l'entrada hauria de posar que és OBLIGATORI l'assistència al concert de Shellac. No afegiré res més.


The Fiery Furnaces

The Fiery Furnaces Divendres 27, Escenari Llevant, 19:00

Després de la problemàtica gira que va portar a Barcelona amb la Eleanor malalta on ella mateixa es disculpava per la seva veu, tornen per demostrar que són unes de les grans bandes de l'actualitat. Els germans Friedberg són dels capdavanters de les noves propostes pop arriscades i heterodoxes. Tocava, ja tocava que passessin per un festival com el Primavera Sound.

Za! Divendres 27, Ray-Ban Unplugged 18:10, Dissabte Escenari Ray-Ban, 16:45 i Minimúsica, 18:00

No sé, és com una obligació. Segurament era el novè manament que es volia incloure durant la remodelació dels manaments. Za! ja té nom de deu, no es van atrevir, al final varen fer un 'apanyo' posant No consentiràs pensaments ni desitjos impurs. Si us fixeu aquest manament ja és una metàfora de Za!. Més pur que Za! no hi ha res, és com la coca pura, sense tallar.