21 d’abr. 2011

SANT JORDI NORMAL 2011




Queden menys de 48 hores per Sant Jordi i seguim desgranant recomanacions per aquells que encara no heu decidit quin llibre regalareu. Si ahir l'Albert va detallar-vos el que ens agrada a nosaltres i uns quants amics us van explicar els seus llibres predilectes, avui toca la tercera i darrera tanda de recomanacions. Els hem dit els ”Normals”, malgrat alguns no ho son massa, com en Miqui Otero, que ens va fer riure tot l'any passat amb el seu entranyable debut literari, Hilo musical o l'Òscar Broc, bestia televisiva per excelència. De la tele també ens porten els seus llibres preferits en Xavi Coral, del Divendres, l'experta en fer-ho tot en 21 dies, Samantha Villar, o la revelació de la temporada, Ariadna Oltra. També ens ha escrit l'Òscar Dalmau amb la seva estètica sixteen i el seu català correcte o el Comidista, és a dir, en Mikel López Iturriaga. Finalment, un dels nostres grans referents, l'ànima de Nueva Vulcano i l'Heliogàbal, l'Artur Estrada. Tots ells us porten tres noves propostes per dissabte.

Ariadna Oltra (Amb ulleres i sense, presentadora estrella del Telenotícies de TV3)

Casa de Misericòrdia (Proa, 2007) de Joan Margarit
Perquè és un dels llibres que tinc a la lleixa de la meva habitació, al capçal del llit. Curt i intens: poesia que se't clava i que recupero sovint d'aquest arquitecte i catedràtic de Càlcul d'Estructures, poeta i home de veu greu. Un dels poemes que tinc marcats és "La primera vegada".

Sukkwan Island (Alfabia, 2010) de David Vann
Una de les últimes novetats que m'he comprat (i llegit). L'autor és d'Alaska, on situa l'acció d'aquesta novel·la inquietant i dura. Els protagonistes són un pare i un fill. L'escenari, l'illa del títol. L'únic que cal per acabar-lo és estar disposat a admetre que els humans som capaços de tot per sobreviure.

Arrugas (Astiberri, 2009) de Paco Roca
Perquè també va bé llegir còmics que emocionin, com aquest. Jo vaig acabar plorant amb aquesta història que parla de fer-se vell, de perdre la memòria, de sentiments i de situacions que em són properes

Òscar Dalmau (Presentador i guionista omnipresent i ie-ie)

Ultraviolencia (Blackie Books, 2011) de Miguel Noguera
Idees il.lustrades amb humor i estupor a parts iguals. Molt recomanable per descobrir noves maneres d'enfrontar-se a un acudit.

Charley Harper: An Illustrated Life (Ingram Pub Services, 2009) de Todd Oldham
Un megallibre editat per Todd Oldham, ple de làmines d'aquest il.lustrador nord-americà de culte fins ara. Dibuixos maquíssims extrets de revistes, llibres de zoologia o cartells d'exposicions de les dècades dels 50, 60 i 70.

Una risa nueva (Nausicaa 2010) edició a càrrec de Jordi Costa
Un recull de textos de diversos autors sobre noves formes de comèdia: des de les sitcoms de Ricky Gervais o Larry David on sovint no es busca tant la rialla de l'espectador sinó sacsejar-lo per dins. Un manual per a amants del mockumentary, la comèdia camuflada de fals documental.


Mikel López-Iturriaga (Periodista 2.0 i home darrere de El Comidista)
Peyton Place (Blackie Books, 2010) de Grace Metalious
Como dice Boris Izaguirre en el prólogo, puede que no sea la mejor novela del mundo, pero sí un culebrón pionero y fascinante. La deslenguada Metalious sufrió todo el desprecio de sus coetáneos después de publicar en los cincuenta este retrato inclemente de la vida en un pueblo de Nueva Inglaterra antes de la Segunda Guerra Mundial. En él se atrevió a tratar asuntos como el aborto, el incesto o los malos tratos, y destapó toda la hipocresía, el clasismo, el racismo, el machismo y todos los malos ismos de aquella sociedad "feliz". Un diez.

Antes de que se me olvide (Turpial, 2010) de Juanma López Iturriaga
Pensaréis que lo recomiendo porque es de mi hermano el jugador de baloncesto, y tendréis algo de razón. Pero de verdad que es un libro sorprendente, unas memorias muy bien contadas, llenas de humor y de sana autocrítica, que exceden por completo lo deportivo para reflexionar sobre la actitud ante la vida o las decisiones que marcan nuestra existencia. Y apenas habla de mí, lo que es un plus.

El libro de la cocina judía (Zendrera Zariquiey, 2004) de Claudia Roden
Desde los años setenta, esta egipcia afincada en Londres es la gran divulgadora de la cocina de Oriente Próximo en el mundo anglosajón. El libro es una auténtica gozada, con recetas fantásticas de las que no fallan y mil historias sobre la riquísima tradición gastronómica judía.


Samanta Villar


(Periodista, es va atrevir a anar dins d'un cotxe que conduïa en Farruquito)


Cosas que los nietos deberían saber (Blackie Books, 2009) de Mark Oliver Everett
És el que m'estic llegint ara mateix i em té atrapada. És per agafar-lo i no deixar-lo anar. Una de les seves virtuts és que està escrit amb agilitat i sense presumptuositat, a banda que la temàtica m'interessa. I a sobre Mr. E té una vida que déu n'hi do... A més el paio té un sentit de l'humor que, amb tot el que li ha tocat viure, encara té més mèrit.

Assaig sobre la lucidesa (Edicions 62, 2004) de José Saramago
El vaig llegir fa temps però ara, a poques setmanes de les eleccions, m'ha fet pensar en el moviment #nolesvotes. Unes eleccions municipals en què el 75% de l'electorat vota en blanc... Qui sap si serà profètic.

Tráeme tu amor y otros relatos (Libros del zorro rojo, 2011) de Charles Bukowski i il·lustracions de Robert Crumb
Una bufetada a la cara amb personatges turmentats i egoistes, però empàtics a més no poder. Són tres relats molt breus però molt contundents i que es llegeixen en una estoneta.

I ja sé que eren tres, però m'ha encantat la novel·la gràfica El arte de volar, d'Antonio Altarriba i amb il·lustracions de Kim, el premi nacional de còmic de 2010. Això sí, s'ha de llegir en una bona època de la teva vida.

Xavi Coral (Periodista i presentador del programa Divendres de TV3, encantat que el considerem gent normal)

Les veus del Pamano (Edicions Proa, 2009) de Jaume Cabré
Hi ha gent que no li agrada llegir els llibres que estan de moda i dels que tothom parla. Doncs bé, ara ja ha passat prou temps des que va esclatar "Les Veus del Pamano". Si queda algú que no l'hagi llegit, no pot trigar més. La història és extraordinària i està tan ben escrita que us farà molt feliços. Gràcies Jaume.

Contra el vent del Nord (La Campana, 2010) i Cada set onades (La Campana, 2010) de Daniel Glattauer
Quantes vivències, quants sentiments, quantes contradiccions, quantes reflexions. quanta vida es pot posar en un correu electrònic? Una història d'amor explicada a través del gènere epistolar del segle XXI. En Glattauer no volia escriure dos llibres però va rebre tants correus electrònics demanant la continuació de la història que no s'hi va poder negar.

La bicicleta estàtica (Anagrama, 2011) de Sergi Pàmies
Un bany de realitat. Poques vegades ens atrevim a mirar la nostra vida d'una manera tan descarnada. S'ha de ser valent per fer-ho i en Pàmies ho és molt en aquest llibre.

Miqui Otero (Novel·lista, director de cultura del diari ADN i membre de Doblevida i La Escuela Moderna)

Los Millones (Mondo Brutto, 2010) de Santiago Lorenzo
Podria parlar de com em va fer plorar aquest llibre amb ganxo còmic i knockout tràgic. Però millor fieu-vos d’aquesta microsíntesi de la història: “A un del GRAPO li toquen 200 milions de pessetes a la Loteria Primitiva. No pot cobrar el premi perquè no té DNI”.

El libro de la fantasía (Blackie Books, 2010) de Gianni Rodari
Si ens ensenyessin una gramàtica de la imaginació i no ens amputessin la capacitat per fantasejar col.locant-nos l’ortopèdia del sentit comú, segurament seríem més forts. Contes y llampecs de lucidesa a tot color de la mà del mestre que va passar de seminarista a comunista. Imprescindible pels nens. Especialment pels nens que tenen més de 18 anys.

Los viejos demonios (Lumen, 2011) de Kingsley Amis
En realitat, us recomano “Lucky Jim”, però aquesta és la novetat i si volem més reedicions (oh, trista realitat) ha de vendre. El pare del Martin és aquell tiet amb qui allargaries la sobretaula durant setmanes. Amant del pacharan, la ironia, el licor cafè, el sarcasme amb les classes altes i l’acudit que sembla fácil i és difícil. Un dels grans de l’humor anglès. És a dir, un dels grans de l’humor.

Artur Estrada (Ex-Aina, ara a Nueva Vulcano. Director artístic de l'Heliogàbal i referent universal)

El hombre que se enamoró de la Luna (Quinteto, 2002) de Tom Spanbauer
Una experiència completíssima. Com un concert de Fugazi. Et fa venir ganes de fer el pi, de riure, d'anar al lavabo, de cagar-te en tot, de celebrar-ho tot ballant raro i, sobretot, de regalar-lo a un ésser estimat.

Antologia poètica (Proa, 1981) de Joan Vinyoli
Gent normal i moderna: no tingueu por de llegir poesia. Amb poemes com "No a la cançó perfecte", "A les tres copes dic això" o"Passing-shot", passa com amb els millors hits: et canvien el dia, et canvien la vida, et donen la sensació que tot és possible. I pots tornar-hi una vegada i una altra. I llegir-ho al metro o mentre esperes algú.

Diarios de bicicleta (Mondadori, 2010) de David Byrne
Amb molta gent de gustos diferents et poses d'acord: ens agrada tot el que surt del cap d'aquest home. I no em refreixo només al seu pentinat. No l'he llegit però sé que no parla del bicing: es tracta d'una sèrie de peripècies de l'amigo per ciutats de tot el món amb una bicicleta plegable.

Òscar Broc (Periodista multifuncional i exDJ de culte a l'Apolo)


Corona de Flores (Mondadori, 2010) de Javier Calvo
Una Barcelona victoriana retratada amb cruesa, personatges grotescs en una trama mil·limètrica plena de sang i brutícia , Poe i Arthur Conan Doyle injectats a la vena del lector a un ritme trepidant... És ta bona que fa ràbia: m'encantaria escriure com aquest paio, sóc així de mala persona.



La flecha del tiempo (Anagrama, 2010) de Martin Amis


Imagineu que veieu una pel·lícula a l'inrevés, és a dir, que comenceu des dels crèdits finals i aneu veient les imatges rebobinant-se a temps real. L'aigua surt del got en vertical i es fica miraculosament a l'ampolla. Porteu l'ampolla a la nevera caminant d'esquenes, bla, bla, bla. Això és el que ens proposa Martin Amis a aquest llibre sobre l'Holocaust on les víctimes, és clar, passen de la mort a la vida. Sé que sona impossible, però el britànic s'ho manega per ser fidel a la norma de explicar-ho tot en cronologia inversa i aconseguir que desemboliquem la història. Grandiosa novel·la.



Eisner / Miller (Norma Editorial, 2005)

 de Will Eisner i Frank Miller
Una conversa transcrita a paper entre dos dels artistes més importants que ha donat la història del còmic: Will Eisner i Frank Miller. Dues generacions, mestre i alumne, debatent sense censura sobre l'estat del còmic, l'evolució del mitjà i la vida en general. Imprescindible per comprendre d'on ve Frank Miller, poderosament influenciat per l'obra del seu interlocutor. El devores en una nit. 

 "Un Vestido de Domingo" de David Sedaris (Mondadori)

M'encanta l'humor àcid, cínic i derrotista de David Sedaris.

Un vestido de domingo (Mondadori, 2005) de David Sedaris
La radiografia descarnada i descollonant d'una família ianqui de classe mitjana-baixa, vista a través dels ulls del fill gai. Amb retalls autobiogràfics i gags decadents, Sedaris en té prou per escriure una comèdia agria que es llegeix d'una tirada. El recordo com un dels pocs llibres que m'han fet riure de veritat.

El Cura (Berenice, 2007) de Thomas M. Disch
La cosa va així: un cura pedòfil ha de suportar el xantatge d'una secta que, entre d'altres coses, l'obliga a fer- se líder de la Lliga Antiabortista i a fer-se també un tatuatge satànic al pit. Quan es fa el tatuatge, el cura viatja a l'Edat Mitjana i ocupa el cos d'un bisbe de l' època. I on va la ment del bisbe? Doncs a l'actualitat, al cos del cura pedòfil. I ara bé el sorprenent: és una de les millor novel·les d'horror que he llegit mai. Pels amants del grotesc i l'humor negríssim.