20 d’abr. 2011

SANT JORDI INDIE 2011



Per segon any consecutiu torna l'especial Sant Jordi del Gent Normal. Durant aquests dies previs a la diada del llibre i la rosa, al bloc parlarem molt de llibres, per celebrar L'efemèride i compensar lo poquet que ho fem durant la temporada. Com ja vam fer l'any passat, a banda de les nostres recomanacions hem volgut demanar a diversa gent de la que hem parlat durant l'any i dels que admirem la seva feina que ens expliquin quins són aquells llibres que els agraden, siguin nous, antics, còmics, de prosa o de poesia. I com en 2010, els hem dividit en dos posts i els hem dit els normals i els indies, posant l'etiqueta per no fer-ho massa llarg. El primer que us ensenyem són els d'aquelles persones que es mouen en la cultura independent, allunyats dels mitjans de masses però artistes de culte. Des l'humor histriònic i intel·ligent de Valero Sanmartí i Postlost, passant per il·lustradors com en Conrad Roset i musics que poc a poc agafen el seu espai com en Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i la Maria Coma i d'altres que cada dia que passa s'obren nous camins, és el cas de l'Esther de les Me &The Bees o l'Adriano de Seward. Com diria aquell, demà més...



Joan Pons (Amic dels animals i ànima de El Petit de
Cal Eril)

El horticultor autosuficiente (Blume, 2006) de John Seymour
És la Bíblia de l'hort, un llibre que em van regalar el Sant Jordi passat i amb el qual em vaig adormir cada dia durant uns quants mesos. La guia pràctica definitiva, més enllà de per fer un bon hort, per ordenar la teva vida o, fins i tot, per fer un disc.

A la carretera (el rotlle original) (El Balancí, 2009) de Jack Kerouac
Aquest llibre despertaria la ment més endormisacada del planeta, li faria llençar la televisió per la finestra i agafar la carretera per passejar la testa. Tan recomanable si has nascut a Nova Orleans com si ho has fet a Ratera. Gran exemple, per a mi, de com la màxima concreció és sovint la millor forma d'universalització.

Cròniques Vol. 1 (Globalrhythm, 2005) de Bob Dylan
Bob Dylan a estat per mi sempre una gran incògnita, un persontage d'aquests que construeixes pel que sents i llegeixes d'uns i altres, i que sovint t'allunya encara més del personatge real. Aquest llibre autobiogràfic, tot i que sembli estrany, no sé ben bé si parla d'en Bob Dylan o de la imatge que en Robert Allen Zimmerman (nom de naixement d'en Bob) vol donar d'en Bob Dylan. Aquesta qüestió i tots els personatges, llocs i moments que et descriu t'enganxen com una mala cosa a aquest llibre.

Postlost (Júlia Cot/Adrià Serra/Tomàs Fuentes. Fans de Lost, el pla seqüència i el Rissoto)

Diccionari de la Llengua Catalana (Ed. 62, 2009) de VV.AA.
A destacar que, narrativament, està molt ben estructurat. No té fisures. Alhora, la seva varietat fa impossible una lectura avorrida, i s'agraeix que sigui valent per tocar tots els temes amb constants i sorprenents girs de guió. Per exemple, després de parlar d'un assumpte candent com les prostitutes, passa a parlar de prostomi sense necessitat de cap transició. Meravellós.

Justin Bieber. Primeros pasos hacia la eternidad (Timun Mas, 2011) de Justin Bieber
Biografia d'aquest cantant, ídol de les adolescents de tot el món. Potser hi haurà algun descregut que pensi: què fot un noi de 16 anys escrivint una biografia? Ah! Incrèduls! El seu és un llibre ple de saber. Diu veritats com a punys, del tipus: "Hi ha coses que no pots controlar; com ara el teu nom". Si no estem davant del pròxim Nobel de Literatura, que baixi Déu i que ho vegi.

Lo verdadero es un momento de lo falso (Suma, 2010) de Lucía Etxebarría
Preciós relat intimista, metàfora de la societat en la que vivim, guspira d’esperança en el món de la literatura... No, és broma. No ens va agradar gens. Però al final del llibre apareix el següent missatge: “T’ha caigut la maledicció de Lucía Etxebarría. Recomana aquest llibre a 10 persones o et passaran coses terribles, com a ella”. Sense dubte, una campanya de màrketing molt agressiva i original. Segur que la va plagiar.

Valero Sanmartí (Líder mundial de membre viril bífid i blogger de culte)
La famosa invasión de Sicilia por los osos (Gadir, 2006) de Dino Buzzati
Cau l’hivern sobre Sicília i una colla d’óssos malparits baixen a robar el menjar d’uns humans encara més malparits. L’ocasió és aprofitada pel rei dels óssos, que buscarà incansablement el seu fill perdut, que amb el temps i la distància s’ha convertit en un dandi ludòpata. El mateix autor va il·lustrar el relat amb exèrcits d’óssos amb fusells, óssos borratxos, óssos ballant amb fantasmes, camps de batalla infestats de cadàvers i humans miserablement doblegats pel furor úrsid. Literatura infantil per psicòpates, encara que confesso que el vaig comprar perquè en lloc de “osos” vaig llegir “orcos”.

Els corbs de Pearlblossom (Cruïlla, 2007) de Aldous Huxley
Un conte infantil de la vella escola: càndids protagonistes que viuen pacíficament fins que un dia es veuen obligats a capitanejar una onada de cruenta violència per fer front a un element extern que pertorba el seu ordre. Succeeix a El tres porquets, a El llop i les set cabretes, i també a Els corbs de Pearblossom, on el corb Abraham i el seu amic mussol preparen un macabre escarment per la serp que es menja els ous que pon la seva esposa. En català el podeu trobar dins la col·lecció El vaixell de vapor, i a mi el fet de trobar el nom d’Aldous Huxley, autor de ciència-ficció i assajos sobre droga, dins aquest sanctuari infantil que és El vaixell de vapor, em fa molta gràcia.



La posmodernidad (explicada a los niños) (Gedisa, 1987) de Jean-François Lyotard
Aquest no és un llibre per nens, però molta gent es pensa que sí. És igual de críptic i complex que qualsevol altre llibre teòric sobre la postmodernitat, però molts estudiants de filosofia el llegeixen i, en adonar-se que el seu estupor persisteix a pesar de trobar-se davant d’un llibre (pretesament) infantil, abandonen frustrats la carrera per fer coses de profit. Aquest llibre ha salvat moltes vides. Aquest llibre ha lliurat molta gent de la inòpia laboral de les humanitats i dels efluvis opiacis de la crítica postmoderna. Llegiu-lo.


Maria Coma


(Músic, actualment treballa en el que serà el seu segon disc en solitari)


Océano mar (Anagrama, 2003) d'Alessandro Baricco
L’escenari marítim i oníric, la varietat de tècniques literàries que no deixen de sorprendre, els personatges inquietants amb objectius tan bonics i alhora gairebé impossibles d’assolir com descobrir on acaba el mar... Són tot d’elements que fan que quan estic llegint aquest llibre em senti com a casa. Un món, uns personatges i unes històries amb la seva pròpia lògica... Una lògica que m’atrau i m’atrapa. És preciós, em sembla com un poema en prosa.

Cosas que los nietos deberían saber
(Blackie Books 2009) de Mark Oliver Everett
Mr. E (el cantant del grup EELS) explica la primera meitat de la seva vida amb tota naturalitat, honestedat, sentit de l’humor, rient-se d’ell mateix en moments, però també explicant escenes molt dramàtiques. Un procés d’evolució personal i professional que et deixa amb una estranya sensació de benestar. Quan el vaig comprar, hi havia una nota en la cinta promocional que deia: “el mayor libro de autoayuda que no intenta ayudar a nadie pero que lo consigue casi sin proponérselo. Molt cert.

Una solitud massa sorollosa (Edicions 62, 2000) de Bohumil Hrabal
Sempre el penso com un quadre cubista, de tons marrons, en desordre, desgastat, tràgic, reflexiu i definitivament tal com s’anomena: sorollós i solitari. Hant’a porta 35 anys premsant llibres en un soterrani fosc, humit i ple de rates, una feina molt avorrida i mecànica. Però per a ell, cada paquet que crea, esclafant llibres, és una obra d’art! I alhora estima la literatura i els seus autors. Una història tràgica que sap veure els trossos de bellesa amagats entre el caos sorollós.




Esther Margarit (Persona normal i cantant de les Me & The Bees)
Cárcel de amor (Apa-Apa, 2011) de Sergi Puyol
Lo han sacado los de APA-APA y ha salido hace muy poquito. Siempre he sido muy fan de Sergi, sus dibujos, ideas y música son geniales y, bueno, como persona, increíble…Tenía muchas ganas de leerlo, cuando compré el cómic pensé: ¡me gustará!, pero cuando lo acabé pensé ¡¡buah, es la hostia!! Ya veréis… ¡el epílogo es tremendo!

Los superhéroes y la filosofía (Blackie Books, 2010) de Tom Morris y Matt Morris
Entre filósofos, críticos y escritores del mundo del cómic americano han sacado este tocho, que aquí lo pública Blackie Books. Hace tiempo que iba detrás de él, la edición y título atrae a simple vista y aunque llevo pocas páginas leídas, tiene buena pinta…

Harto de todo (Bcore Books, 2011) de Jordi Llansamà
La historia del punk en Barcelona entre el 1979 y 1987. Durante esos años yo estaba en casa haciendo puzzles y dibujos… así que tengo muchas ganas de leer batallitas y si las explica Jordi más! Aún no lo tengo, así que espero que Sant Jordi me lo traiga, que he sido muy buena… jajajaja

Adriano Galante (Veu, guitarra i banjo de Seward, banda favorita del GN en 2011)

El hombre bañera (Bartleby, 2007) de Juan José Almagro Iglesias
O la perfección, quizás la obra maestra. Un libro que puedes llevar contigo cada día del año. Nunca dejará de sorprenderte.

Las palabras del regreso (Cátedra, 2009) de María Zambrano
Necesario.

La Universidad Desconocida (Anagrama, 2007) de Roberto Bolaño
Su literatura es alucinante. El autor inabarcable. Infinito.

Conrad Roset (Il·lustrador, dibuixant, artista)


SuperNanas (The Love Comes, 2011) de VV.AA.
Un llibre on dotze il·lustradors com en Mariscal, la Caroline Selmes, l'Isidro Ferrer o jo mateix hem dibuixat dotze cançons de bressol per a diferents grups de música, com araThe New Raemon, First Aid Kit o Mishima. Un llibre sense ànim de lucre, on tots els diners estan destinats a Save the Children.

El juego de tronos (Gigamesh, 2007) de George R.R. Martin
Primer llibre d'una saga de set anomenada "Canción de Fuego y Hielo". Històries de fantasia èpica, on diferents famílies lluiten pel poder del reialme. La diferència entre llibres del mateix gènere, com ara el Senyor del Anells, és la cruesa i la maldat dels personatges.

Ultraviolencia (Blackie Books, 2011) de Miguel Noguera
L'humorista de culte Miguel Noguera ens explica diferents idees en el seu últim llibre. Idees il·lustrades per ell mateix, idees completament surrealistes i amb un humor molt personal.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És indie Etxebarría i Bieber? No he pogut seguir.

Sergi ha dit...

Anònim, em temo que no has entès res.