7 de març 2011

PANTALLA MIRALL #19 | DIA DE LA DONA


Com bé sabreu, aquest 8 de març (com tots) és el dia de la dona, aquí al Pantalla Mirall, sense entrar gaire en matèria ho recordarem.
Davant les dues opcions he triat la xunga. No pas la de mostrar obres de dones que equiparen o superen la de molts mascles, no. No obres que parlin sobre la dona o del malentès gènere. No.
Avui, amb només un videoclip, aprofundirem sensiblement en el que és, encara, la dona.
La dona-objecte, la dona-somni, la dona-sexe, etc.


Primer de tot, dir que aquest videoclip no és l'exemple més il·lustratiu, i que precisament per això el trobo idoni. Perquè el políticament correcte ha arramblat amb totes les passades de volta i els extrems (sinó, poseu-vos a escoltar acudits del gran Eugenio i penseu si ara podrien dir-se a la televisió sense que la organització protectora de torn denunciés l'humorista, el programa, la cadena i a tothom qui passés per davant), i ara és el substrat el que aflora en moments innocents. És en aquella barrera perillosa, en aquelles arenes movedisses on ens som.
Entre la hipocresia de denunciar una obra de teatre perquè surten fumant (no tabac o substàncies prohibides) i l'enaltiment de, per exemple, art de conductes missògines encobertes. Sobretot el més perillós de tot plegat és la conducta d'adoctrinament (volguent pensar) involuntari. La normalització d'accions i ritus dins del paradigma del rols.

El videoclip d'avui mostra de manera artística i segurament sota frases com demanda de guió una realitat que molts (i moltes) veuran amb normalitat. Una noia fornicant lascivament amb una guitarra. I jo ara em plantejo si no és el mateix que quan veiem una operada senyoreta fotografiant-es en draps de cuir minúsculs recolzant-se en una moto de carreres.

La màquina masculina, l'eina que maniobra amb excel·lència i admiració, és desitjada amb ferbor per la fèmina tipus arrabatant-la dels seus cabals i induint-la a muntar-la fins a ser satisfeta al so de la música. Perquè no ho oblidem, ella balla, es mou, al so de la música, i només quan acaba la cançó pot tornar en sí i rebutjar de forma moderna, de forma autosuficient i de dona lliure i independent, l'instrument del mascle.
Però mentres la música sona ella balla.

Indubtablement, el videoclip no té la intenció de cabar aquests perfils en el nostre subconscient, els creadors només segueixen patrons ja establerts enganyant-se/-nos de que és merament artístic i inofensiu. Que si la bellesa estètica, que si és només un exercici, etc. No ho negarem, hi ha molts plans molt bons, molt sensuals (els curts, les mans, gestos) i detalls molt vàlids, i ho serien tant si s'estigués follant una guitarra com una altra dona, com si menja xocolata Valor.

De passada, feu l'esforç d'imaginar-vos el mateix vídeo amb un home. Recordem que és una guitarra, que no té gènere. En tot cas l'article és femení, i hi ha una llarga tradició de músics que tracten a la guitarra com la seva nòvia, per tant, no hauria de ser xocant aquest canvi, a més a més que al vídeo l'actitud dominant l'exerceix l'ésser humà i no l'instrument, una altra característica lligada a la masculinitat.



Ja que hi som pel tros, dir que aquest vídeo té quasi 5000 'likes' i gaire bé 2 milions de reproduccions. Més uns quaaaants comentaris al vimeo, us podeu imaginar quants fan referència a que té aires sexistes i quants diuen coses com 'no he tingut mai una classe de guitarra com aquesta', 'ara vull ser una estrella del rock', 'Em pregunto si la guitarra es va molestar a trucar al dia següent' o 'oh… hi havia música?'.
Podeu veure-ho vosaltres mateixos: http://vimeo.com/15252531


Doncs, després d'escriure això, he volgut saber més sobre qui són aquests The Good The Bad i a la seva compta de vimeo hi tenien un video introductori a la banda. No té desperdici, veieu-lo i, bé, veieu-lo: