Després de la primera i meravellosa edició de l'any passat, el festival gironí Pol·lenDate veu truncada la seva continuïtat. En diuen el·lipsi temporal d'un any i tot i que al comunicat enviat no en parlen, ja estan pensant en l'any que ve. No a qualsevol preu, com ha passat aquest any, si no tenen el recolzament necessari i si el suport econòmic torna a ésser minç, com enguany, i, per tant els hi és impossible mantenir una mínima qualitat, no es durà a terme.
Tan desemparada que està Girona en el sentit musical, el Pol·lenDate era (és) un dels pulmons que feia (fa) creure en un possible bon futur. Ara però, s'haurà de veure si tot ha estat una il·lusió del moment o tan sols un entrebanc i que per tant, no tot està perdut.
Si encara no sabeu de què parlem, de què és això del Pol·lenDate, aquí podreu trobar tot el que vam publicar l'any passat, i per si fos poc, us deixem amb l'entrevista que varem fer a dos dels responsables i amb el vídeo del festival.
Tan desemparada que està Girona en el sentit musical, el Pol·lenDate era (és) un dels pulmons que feia (fa) creure en un possible bon futur. Ara però, s'haurà de veure si tot ha estat una il·lusió del moment o tan sols un entrebanc i que per tant, no tot està perdut.
Si encara no sabeu de què parlem, de què és això del Pol·lenDate, aquí podreu trobar tot el que vam publicar l'any passat, i per si fos poc, us deixem amb l'entrevista que varem fer a dos dels responsables i amb el vídeo del festival.
Les estrelles son indiferents a l’astronomia com els Nada Surf al pas del temps. Pocs grups son capaços de mantindre la regularitat del trident novaiorquès durant tants anys, amb un estil propi amb lloc per la experimentació especialment en la seva primera etapa, actitud modesta però sempre present, qualsevol seguidor del indie/pop-rock trobarà en algun racó del seu còrtex cerebral algun rastre de les seves melodies. Sempre hi son, amb un estat de melancolia permanent, això si.
Hi ha poques coses més xules en això de la música que descobrir una banda que tot just ha fet un concert. Mola, sí, però en aquest cas és una mica trampa perquè els integrants d'aquest grup ja se les saben totes de memòria, i és que no són novells en la matèria ni molt menys. Han passat per bandes com La Brigada, Tokio Sex Destruction, Gentlemusicmen o Les Sueques així que com ja haureu deduït parlem d'una banda de Vilanova i la Geltrú.
Una conversa estranya dins un cotxe que ens porta fins la platja per jugar una partida d'escacs al costat del mar, pot ser alhora un trajecte que ens trasllada a un univers surrealista ple de detalls no tant allunyats de pel·lícules com At Land (1944), de Maya Deren. Això és el què construeix la narració del nou videoclip de Ben Browning.
Portant el surrealisme a un nivell més plàstic, i amb imatges que podrien haver estat extretes tranquil·lament d'alguna revista de moda dels 50, trobem el clip que Alice Cohen, com és característic dels seus treballs, ha anat elaborant a través del collage.
La voràgine de la crisi se'ns està menjant a tots. I el món de la música no està exclòs de passar per aquest tràngol. És per això que la imaginació (que és gratuïta) ens ha d'ajudar més que mai per aconseguir noves formes de mecenatge, de difusió i de distribució. És així com ha nascut Firstclap, una nova iniciativa basada en el crowdfunding que t'expliquem després de l'hipersalt.
PODRÍEM FER EL POST D'AVUI TOT EN MAJÚSCULES, però no, que fa mal a la vista. Això no els importa ni una mica als nostres convidats d'avui. Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Rere d'indiescabreados s'amaguen dos nois catalans dels que mantindrem l'anonimat però que segons explica la llegenda, gasten uns pelazos de nivell. Col·laboradors -becaris- habituals d'Indiespot, els indiescabreados abandonen per un dia les majúscules, el seu habitat natural -twitter- i la seva constant mala llet per presentar-nos la seva llista d'spotify ideal. 30 minuts d'indie emprenyat, bueno, no tant.
Avui parlarem del debut de les Aries. I per què ho fem? Doncs per tres raons ben senzilles: És el nou projecte de Isa de Charades, segon perquè al trio també hi trobem a en Santi Garcia al baix i tercer i no menys important, Bcore ha apostat fort per aquesta banda i això ja és un segell de qualitat. La dissolució de Charades ja fa un anyet ens va entristir enormement, ja que els seus dos àlbums també sota l'aixopluc de la discogràfica catalana estaven plens de bones cançons que navegaven entre el pop més simple (potser rosant el twee) i el power-pop.
AtletA han fet un dels discs del 2012. Això és així. Nosaltres estem embadalits per aquests dos ex 12twelve: Per les seves composicions, les estructures rítmiques, krautroqueres, electròniques, postroqueres, abruptes, paisatgístiques, i sobretot sublims. Per això vam anar al seu local d'assaig i els varem entrevistar plens de curiositat.
Com veuen 12twelve? Que aporta aquest disc Verdad (Aloud, 2012)? Qui són?
Com a aperitiu o postres també teniu una altra cançó que els vam gravar allà mateix: Telepatía Habitual.
0 comentaris:
Publica un comentari