14 de febr. 2011

PANTALLA MIRALL #16 | VIDEOCLIPS


Hi ha vegades que es poden veure peces audiovisuals sense el control del que es pressuposa però hauríem de començar a valorar-los semblant a com ho fem amb la música o la literatura. Un dels meus interessos primordials és l'envergadura que es fa servir per a cada projecte. El tema ja està tractat, fins i tot a aquí mateix, però insistirem. Avui compararem els nous videoclips de No Age, Èric Fuentes, Za!, Ainara LeGardon, Mi Ami i Mat Riviere.

Les conclusions són totes vostres, només mireu els recursos necessaris, els diners i el resultat de cada vídeo. Un gran punt interessant per fer-me entendre és ressaltar que resulta més atractiu, curiós i espectacular el propi making off del videoclip de No Age que no pas el vídeo en sí. Precisament perquè l'únic punt a favor del vídeo és l'espectacularitat del esdeveniments 'narrats' que en realitat l'únic que venen és una prova d'efectes que pretenen omplir i fer obrir els ulls a base d'explosions i fum. Tècnica purament hollywoodiense que vol afirmar que tota aquesta parafernàlia pot omplir tant com una bona idea. Que la tècnica apresa i la compra de materials, estris i personal a l'abast de pocs és mèrit.





Per contra, una petita gama de videoclips recents (tots d'aquest mes a excepció del de Mat Riviere que és de fa 11 mesos) que juguen amb diferents recursos, i que sense lluitar contra el capital, conscients del recursos, aconsegueixen allò que es proposen. Llavors, és clar, està allò de per gustos els colors, però ben cert és que cada un d'ells demostra un objectiu traçat previ al rodatge, no són casualitats, cada un busca els seus recursos i la seva força, però cap d'ells, amb èmfasis falocentrista, vol demostrar.nos que la té més gran (la productora).