17 de febr. 2011

I A QUI NO LO AGRADARIA?



Ainara Legardon
We once wished
Any: 2011
Discografica: Aloud

We once wished és el quarta referència discogràfica d'Ainara Legardon. L’edició, en tots els formats reproduibles avui en dia se'n encarrega Aloud i ve acompanyada d’una nota de premsa on destaca l’enunciat “el disc que sempre havia volgut fer”. No ho dubtem, més aviat el contrari.

Dels quatre treballs editats fins avui, sembla el que té una línea més coherent des del primera a la última cançó. Ja no hi ha cap llicència d’intimisme acústic o folk presents al immediat predecessor, Forgive me if I don’t come home to sleep tonight i per extensió en tota la seva carrera. Més electricitat, guitarres entre la distorsió i la saturació, dissonàncies i rítmes trencats. Tot plegat dibuixa un paissatge sorollós però intimista. D’alguna manera ens pot portar a llocs que es van habitar entre principis i mitjans de la dècada dels noranta. Reason és l’únic tema on la cantant biscaïna es defensa amb la única ajuda de la guitarra, a les altres nou, comparteix protagonisme amb baix i bateria tot i que en I am és pràcticament testimonial. Les pujades i baixades de tensió a que ens té acostumada la cantant resten intactes, però aquesta vegada des d’un rock orgànic, cru, visceral com queda palès a Thirsty la carta de presentacó en forma de videoclip. Tot canvi assumeix un risc. En aquest cas, però, com a molt és un canvi d'orientació en una carrera ja consolidada.


Concert de la última actuació de l'Ainara a l'Heliogàbal