1 de febr. 2011

ERLAND AND THE CARNIVAL, ONADA FOLK BRITÀNICA



Erland and The Carnival
Erland and The Carnival
Any: 2010
Discografica:Full Time Hobby

Simon Tong, considerat un dels millors guitarristes dels últims 30 anys segons la BBC, ex membre de The Verve entre 1996 i 1999, col.laborador de Blur, i actual col.laborador de Gorillaz i The Good, ha sortit de nou per formar Erland and The Carnival, un nou grup del Regne Unit que destaca per les seves ressonàncies als Pink Floyd del Relics (1971). Sent classificats com a folk rock, també poden recordar-nos, a nivell vocal, a Fleet Foxes.

Erland and The Carnival sorgeixen al Regne Unit juntament amb altres bandes de l’estil, com The Leisure Society, Goldheart Assembly, per una banda, o, en un estadi menys rock, els solitaris Cate Le Bon, John Grant i Lawrence Arabia. Una mostra que el folk està en ple apogeu, no tan sols més enllà de l’oceà, sinó també a Europa.

El disc, Erland & The Carnival, publicat aquest passat 2010, ofereix 21 temes que van des del rock al folk psicodèlic, de distorsions, bateries fluixes emulant grills, com a “The Echoing Green”, o al vals tradicional amb acompanyament d’acústica i xiulets (records dels nostres Manel), a “You Have Loved Enough”. A “My Name is Carnival” anem a un ritme trepidant amb una veu i instrumentació The Doors. La sonoritat electrònica dels sintetitzadors ens porten a un món surreal, delirant i èpic fins i tot, en el que hi fan entrada els animals, aludint a la pèrdua de la conciència: “I’m loosing my mind”. Crítiques a la societat anglesa i, per extensió, a la societat Occidental en general, als valors i problemes com l’ansietat, l’insomni, etc. El videoclip del tema “Map of an Englishman” em recorda a un videoclip de Tool, en el que surten cossos humans amb indicacions del tipus “estómac”, “tràquea”, “pulmons”, però enlloc d’ indicar els noms d’aquestes parts del còs humà, en les parts del còs són indicades parts de la consciència com “por”, “confiança”, “ansietat”.

Erland and The Carnival juguen a canviar d’estils, teixint un paisatge del més variat, que t’atrapa fins al final. Passa una mica com amb Micah P. Hinson, en els seus viatges astrals a través de la música dels seus discos. Encara no han arribat aquí, però estàn a un sol pas de fer-ho. Els esperem amb els braços oberts!

Escrit per Marta Parés