12 de gen. 2011

SANJAYS: PSICODÈLIA BISBALENCA



Welcome To Lemür City
Sanjays
Any: 2010
Discografica: Autoeditat


No sé si a vosaltres us sembla estar veient un grup de bojos tancat en un garatge, però a mi sí. I és que els Sanjays de Girona, formats per Natán Arbó, Adrià Cortadellas, Pau Giralt, Oscar Martorell, Aurora Ortiz i Adrià Vergés, amb tant sols vint-i-pocs anys han aconseguit arribar a la sana bogeria de la imaginària Ciutat dels Lèmurs. Welcome to Lemür City és el nom del seu primer disc, un compacte d’onze temes en anglès, completament autoeditat i amb el suport de The Indian Runners Records, gravat entre el 2009 i el 2010 principalment als Estudis Ground (Cornellà de Terri, Girona), coneguts pel pas dels catalans Pep Sala, Obrint Pas, les Pepperpots o Mazoni.


Sanjays comencen com una banda de britpop melòdic (podem prendre com a referència Franz Ferdinand) i rock garatger (seguint l’estela de bandes angleses com The Strokes o The Libertines que durant els anys noranta fins el 2000 van protagonitzar el “revival” del garage rock al Regne Unit).

Els primers temes del disc són molt ballables, repetitius, creant bulces en els quals la cançó es duplica, amb diferents capes instrumentals donades per l’elevat nombre de col.laboradors que se sumen als sis membres principals. A l’estructura principal, s’hi afegeixen trompeta, saxo tenor i diversos sintetitzadors que ajuden a crear atmòsferes psicodèliques similars a les de Pink Floyd o The Flaming Lips. Però, a diferència d’aquestes bandes psicodèliques, a Sanjays la psicodèlia és tan sols un element accessori que apareix a les introduccions, ponts entre bucle i bucle, o, més visiblement, en el mateix disseny, fotografia l'actitud de la producció i la posada en escena. Un altre grup al qual podríem comparar-lo és als espanyols Sidonie. L’animalística introducció del primer tema, "Welcome To Lemür City", obre les portes d’un viatge que no acaba fins a l’últim, “She is in Love With Christ”. L’estructura que segueix a la introducció s’allarga fins al final i recorda a la balada juvenil. Una excel.lent base instrumental forma la base perquè la veu trencada i esquizofrènica del cantant principal, acompanyat per la cantant Aurora Ortiz, balli amb els oïents en un monopatí per sobre de la muntanya russa instrumental. El final el camí és més planer, ens desplacem mig estirats al monopatí a ritme de balada i de jazz amb el saxo i el piano, com en el cas d’”Obsequio, mi vida”, en el que el saxo i el piano es van alternant amb les guitarres, els sintetitzadors, i la veu.

Sanjays han actuat fins ara a Barcelona, on han arribat a fer de teloners de Mishima, i a Girona, obtenint diversos premis: el Destaca’t, l’Intro 2010 i el Joan Trayer de Figueres. A Barraques també han aconseguit una gravació pagada als prestigiosos Estudis Music Lan, on tenen previst gravar el que serà el seu segon disc abans de l’estiu vinent, amb producció de Jaume Pla (Mazoni). Sanjays diuen d’ells mateixos que es llueixen en els teatrals directes en els quals porten disfresses de lèmurs, procuren una ambientació surrealista i el so és més “brut”, ja que a la gravació es “peca de netedat”, segons paraules d’Adrià Cortadellas, guitarrista i compositor membre de la banda. Tanmateix, aquesta ens arriba com el resultat d’una producció brillant, feta, això sí, a diferents moments, i en la qual hi ha ritmes i col.laboradors diferents que otorguen al conjunt una heterogeneïtat, una pinzellada de primerenca experimentació que pot arribar a ser molt bona per un futur.

Ressenya escrita per Marta Parés

3 comentaris:

Anònim ha dit...

...fora de test.

Anònim ha dit...

The Strokes are americans

Anònim ha dit...

molt bons!!!