19 de gen. 2011

MOGUDA A LES ENTRANYES DEL MAINSTREAM CATALÀ

Hi ha una dita castellana que ens va perfecte per explicar aquest post, és aquella de le gusta más que a un tonto un lápiz. I és que amb aquest ànim redactem aquesta -pseudo-notícia de la batalla virtual que van mantenir l'artista pluriempleada Beth Rodergas i la revista Enderrock la passada setmana. Tot va començar el dimarts quan la presentadora-cantant-actriu-modelpublicitària-periodista i pressumpta membre de l'assemblea comarcal de Maulets del Bages va publicar un article al seu bloc on carregava contra l'entrevista que havia publicat Enderrock a ella mateixa aquest mes de gener. En un text escrit com si fos un missatge de mòbil (sense majúscules ni apòstrofs) i amb més faltes d'ortografia que un text del Gentnormal -que ja és dir- la musa del Bages assegurava que abans de fer l'entrevista “Tenia ilusió d explicar a la gent coses sobre el meu disc” però que d'aquest nou disc “l unica cosa que consta a l entrevista és el títol i el productor. res mes.”

Acte seguit acusa al periodista encarregat de fer la feina: “No sé si el Roger, el noi que em va fer l entrevista, se l ha escoltat, sincerament..pot ben ser que no, ja que del disc NO ES DIU RES”. És graciós que una persona que es mou dins el món de la música en català d'aquest país no sàpiga que aquest “noi” és en Roger Palà el cap de redacció d'aquesta revista des de fa uns quants anys. Beth, que t'han fet una portada, dona, i no saps ni qui te l'ha fet?

Resumint un text que és molt llarg i farragós, la Rodergas es queixava que a l'entrevista li van preguntar més per el seu pas per Operación Triunfo o per ser presentadora de la tele que pel seu nou disc. Evidentment això de les entrevistes queda sota el criteri periodístic de cada un, i la Beth té raó en que la notícia ara mateix és el seu disc i no el seguit de feines que ha anat encadenant els darrers 10 anys, que ja ens van donar un post per si sol. Malgrat pugui ser mes o menys veritat, el més divertit de tot plegat són alguns dels highlitghts que ens deixa anar la Musa en el text, com per exemple quan assegura que no es sent cap “intrusa”. Segurament ella serà molt feliç sentint-se així però potser podria preguntar als milers de periodistes a l'atur d'aquest país què és el que senten quan la veuen presentant el “Temps de Neu” o “Buscant la Trinca”. Segurament serà igual de feliç i intrusa, però potser entendria una mica més el concepte de la paraula.

Una altra de les perles destacables és quan assegura que el seu disc no ha sortit a la televisió pública catalana. Segons la Beth, “deu ser casualitat que els dos gairebé únics programes músicals de la televisió pública d aquest pais no vulguin ni sentir a parlar de la Beth ni de segueix-me el fil.”. Potser és que el sou no li arriba per comprar un gravador en DVD, però segur que per un VHS sí. En aquest cas li recomanem que gravi el Ritmes del Canal 33, on han radiat, i bastant, el seu primer senzill i ha aparegut a la secció de “Manual”, fet que altres com Mazoni o Sanjosex no poden dir. Potser és que reclama que li facin un Bestiari Il·lustrat? Els altres convidats serien el Cruz i el Maynat?

La reacció de l'Enderrock no es va fer esperar, i en un text que van reproduïr tant al bloc de la revista com a l'espai del seu cap de redacció van assegurar que ja al número de juny havien fet una entrevista de dues planes amb la Beth on parlava exclusivament del seu disc. A més, deien haver ressenyat el seu nou treball el mes següent amb quatre estrelles sobre cinc (que són ganes també). Finalment, des de la revista lamentaven aquest escrit de la de Súria i que es posi en dubte la professionalitat del seu cap de redacció.

Com veieu, seguir les declaracions d'uns i altres ha estat força entretingut, sobretot perquè uns quants ja ens vam estranyar de veure com la Beth amb el seu primer disc en català havia estat portada en aquesta revista, fet que no ha passat amb bandes com El Petit de Cal Eril, Joan Colomo, Maria Coma, Sanjosex o La Brigada. Malgrat ser grups que sota el nostre punt de vista la mereixien, cada mitjà segueix la línia editorial que més li convé, però nosaltres també som lliures de dir si ens agrada o no. En qualsevol cas, i un cop feta la portada i entrevistada la Beth, resulta estrany que ella es queixi de poc suport mediàtic i alhora renegui d'aquesta entrevista.

En fi, seguirem -des-informant. Però ja veurem si la Beth, un cop ha passat el seu concert al Palau de la Música del passat divendres (va sortir la mateixa setmana que la "polèmica", casualitat o coincidència?) torna a la càrrega per contestar la carta signada per Enderrock.

*les cites estan extretes exactament del blog de la Beth, vaja, que hem fet copy/paste

10 comentaris:

Anònim ha dit...

companys, m'agradaria que tots plegats reflexionéssim una mica sobre això de ser intrús. A la vida no tot són faves comptades. Em refereixo a la trajectòria professional de cadascú. No vull focalitzar només en el cas de la Beth. Evidentment que la formació és una cosa molt important. Però moltes professions es van adquirint tantejant i provant, i tothom té dret sempre a reinventar-se i provar noves coses. És molt normal que escullin algú per presentar un programa de tele i que no tingui la carrera de periodista... perquè a vegades compta més el carisma que pugui tenir aquella persona. Repeteixo, amb això no vull dir que la Beth en tingui o en deixi de tenir... però em sap greu que sempre volguem encasellar tant a la gent. Potser sí que tots no podem entrar de cop i volta en un quiròfan i posar-nos a operar, però en certs àmbits, crec que no es pot parlar d'intrusisme. És cert que un veritable artista ha de tenir tantes coses, tècnica, discurs personal, geni, l'actitud... però com dèia, no tot són faves comptades. Ei, que no vull semblar repelent, però al cap i a la fi, intrús és de la família d'INTRODUIR... i a tots ens agrada entrar en allò que ens atrau. PETONS GENT NORMAL!!!!

Anònim ha dit...

ei... aquest anònim es diu Txell Bonet... no volia mantenir-me anònima, però sóc tan inútil que no sé signar bé entre les vostres opcions!

DrunkBloggingFTW! ha dit...

Bones cames, la Beth.

Anònim ha dit...

Segurament el problema de la Beth no és que s'introdueixi a la tele, la cosa és que s'introdueixi a tot arreu. No es pot tenir aquest posat tan d'enxufada i després plorar per les cantonades perquè et pregunten per altres coses que no són el teu disc. És ridícul.

Xavi

Anònim ha dit...

Jajaja, m'ha fet gràcia el títol...

Anònim ha dit...

Molt bon informe, gentnormals.
Ara en falta un sobre per què els amics dels farts sempre surten a Rac1 o Mishima a tele3.

crises ha dit...

Per a l'últim anònim:

Perquè Antònia Font fa uns pocs anys, i després Mishima o Manel surten a tot arreu com si no hagués cap altre grup més? La resposta té un nom: MEDIAPRO.

http://www.fila7.com/productos.asp?tipo=M%FAsica&tit=Musica


Els Amics de les Arts, d'altra banda, són l'elogi de l'SPAM.

Anònim ha dit...

Quin post més patètic

paul33 ha dit...

prò volem aquesta foto sense censura!

Anònim ha dit...

Volem un sálvame nostrat ja.