14 de gen. 2011

DE MOMENT, ALS LLIMBS DEL POST-PUNK



The Soft Moon
The Soft Moon
Any: 2010
Discografica: Captured Tracks

L’any 1976 es produïa la fusió que propiciaria el naixement de The Cure. Poc temps després, quatre britànics serien els encarregats de patentar el so Bauhaus. Finalment, el 18 de maig de 1980 moria Ian Curtis. Amb ell moria la veu de Joy Division, no moriria però, un moviment esdevingut supratemporal i recurrent trenta anys després, parlem del post-punk. Els últims en agafar el testimoni han estat The Soft Moon, projecte de Luis Vasquez. Títol homònim per a un àlbum shoegaze, fosc, que, per sorprenent que sembli, no és una joguina dream pop més amb el segell inconfusible de Captured Tracks Records al darrere. Cru, tens, pertorbat: The soft moon sembla ser molt més que un altre hype de Captured Tracks.

Des de la seva fundació, Captured Tracks ha esdevingut una fàbrica de creació d’èxits englobats en els gèneres dream pop, shoegaze, post-punk... Ningú pot dubtar de la seva efectivitat, d’ençà del seu naixement les seves bandes han copat els cartells dels millors festivals de mig món i els discos apadrinats per la discogràfica completen les llistes del principals mitjans musicals d’arreu. Beast Coast, Beach Fossils, Dum Dum Girls, entre d’altres, han facturat autèntics booms de la mà del segell americà. Tots ells però, provoquen certa desconfiança quan es pensa en una carrera sòlida i duradora. Podria ser aquest, també, el cas de The Soft Moon, el temps ho dirà, aparentment però, només cal fer una primera escolta dels onze tracks que composen el seu primer llarga durada per veure que, en el cas del projecte californià, encara queda molt de bacallà per vendre.

Guitarres esmolades y percussions precises i minimalistes, sintetitzadors creadors d’atmosferes laberíntiques i una veu críptica, puntual però encertada: només algunes de les virtuts del gènere aplicades amb encert per Luis Vasquez -multiinstrumentista- alhora de vestir aquest treball de pur post-punk. L’eco i la reverberació són part de l’embolcall de teclats que van i venen, escudats per guitarres perturbants –"Out of time"-, psicodèlia, baixos constants –"Parallels"- i un tempo a la maniera d’Interpol –"When it’s over"-, sense oblidar a The Jesus and Mary Chain. Música de sanació i meditació es llegeix a l’apartat gènere del myspace de The Soft Moon, fent honor a la sentència trobem un disc que surt de les entranyes, recòndit, i només desequilibrat pel que fa al conjunt en la seva part central.

De moment encara no hem rebut la visita de l’altre cara de Luis Vasquez, seria qüestió que Captured Tracks comencés a moure’s per assegurar la seva presència pel país en breus. En tot cas, contemplatius per veure si aquesta nova aproximació al post-punk de mans de The Soft Moon serà la ventafocs d’aquest any o un referent contemporani del gènere, tenim la oportunitat de reviure’l amb uns dels seus pares: The Chameleons, en concert el dia 15 de gener a la sala Bikini de Barcelona. El post-punk en mans de les noves generacions sembla estar en plena forma, ho estaran els seus pares?

Ressenya de Yeray S. Iborra