26 de gen. 2011

CHEZ ALPHONSE #1, NISEI ET ZA!


Post mútiple i polièdric, com la música dels seus protagonistes. Per una banda, recuperarem la ressenya del disc que va entrar als segons de descompte al TOP de GN del ja llunyà 2010 (això és ser modern i la resta són tonteries), i per una altra, il·lustrarem videogràficament (via Waaau.tv) i tipogràficament (via rectal) l'últim concert de Nisei o el de presentació del compartit amb Za!.
I, va, ja que hi som, sortegem tres discs i tres posters del concert, dissenyats ambdós per Hugo Sierra.

Com que sé que us importa poc o res el que pugui dir jo i que entreu per això de discs gratuïts, aviso que les bases del concurs estaran per aquí amagades i que és més que probable que si no ho llegiu tot no les sapigueu.

Dit això, millor comencem pel principi. La gestació, l'embrió, sí, aquell concert ja mític al Sónar, fem una el·lipsi temporal i espacial i ens n'anem al següent enllaç: notícia del GN sobre el compartit amb la batalla de youtubes memorable inclosa.

Després, sense ni tan sols temps per a publicar una ressenya com Déu mana, sense ni tan sols haver-lo presentat i, segurament, sense que tots els membres de Gent Normal se l'haguéssin escoltat, va i es planten en la quinzena posició del millor de l'any. Un servidor va fer aquesta petita ressenya per a la ocasió (aviso, la tercera frase no s'entén, segur que hi havia alguna intenció, però a saber, i ara no seré jo qui em contradigui):



Los Za! y los Nisei ven Africa que canten els Nueva.

Encara que volgués no podria ser objectiu amb cap de les dues bandes. No n'estic del tot segur, però em temo que tota la subjectivitat de la objectivitat, de la burrada de discos que han tret cada un d'ells. Vull a dir, que primer va ser la bona música i després la defensa ferma i desbocada dels seus projectes, mai a la inversa. Em trobo que més que una ressenya o crítica, el que els hauria de fer és una Oda.

El compartit, que són dos cançons de Nisei per una de d'uns deu minuts de Za!, arranca Des d'aquesta Banda que és un temarraco com la copa d'un pi, d'una composició sublim igual que senzilla a primera vista, una cançó 100% Nisei en el que sembla que hauria pogut ser la continuació de Continents (Bcore 2007). (Des de) aquesta banda només hi ha dos camins, un que porta a casa i un altre que acaba aquí. Ja sembla que anuncien el seu final. Davant dels dubtes, la segona cançó, Ens trobàvem a faltar, en que ja s'anticipen al futur. Digues adéu ara i per sempre. Sí, és clar, segurament cap de les dues lletres parla de la seva imminent dissolució, però és més que curios que els dos últims (que dur que és dir això) temes siguin de comiat.

Za!, en canvi, no semblen tenir fi. Cada cop més i més (millor, llunyà, èxit, tot). Amb el seu tribalisme proposen una cançó que sorprendrà de valent a tot seguidor del grup, però no hauria de ser així, en les múltiples formes que agafen els seus directes ja prenen siluetes properes al so de Nouakchott (nom de la capital de Mauritània).

Però no llegiu més, aprofiteu que l'han posat a disposició de qui vulgui, que us el podeu descarregar de franc i legalment, i baixeu-vos el disc.
Descàrrega del disc aquí.

També avançàvem el concert de presentació que es produiria la nit de Reis ja d'enguany. I aquest 5 de gener, Nisei va pujar per últim cop a l'escenari i Za! va tocar amb ells per últim cop. Aquesta passada nit de Reis un bon grapat de fidels varen sentir per primera i última vegada el compartit tal i com s'havia plantejat, amb els dos grups sobre l'escenari.

Obriren els Za! amb "Nanavividedeñaña" (descàrrega gratuïta aquí) i ja no van parar. Basant-se en el que de ben segur seran les cançons del seu nou disc Megaflow, que està al caure, varen intercalar-ne un parell de ja conegudes, pentinant-nos a tots amb una màquina que no fa més que créixer en el més ampli sentit de la paraula. Quan la cosa ja estava ben amunt s'hi van incorporar els Nisei per fer les cançons del compartit.

allowscriptaccess="always" width="450" height="253">
Vídeo cedit per Waaau.tv publicat avui mateix

Els Nisei a escenari. Ja s'hi queden. El principi del fi.

Nisei varen tocar pràcticament tot el Continents més un parell del More Light. Temazos repartits a tort i a dret en un cita on hom podia comprovar que això de fer un últim concert no és qualsevol cosa, sobre de l'escenari i blandint una professionalitat impecable, se'ls podia notar aquest punt nerviós de data senyalada, no és per menys.

Ja a les acaballes va quedar clar, amb la sortida de l'escenari en busca d'una ovació i així sortir a fer el mal entès bis (mal entès perquè és una de les costums més estúpides en el món de la faràndula musical).

Punt i final, Aquest joc amb una jam final donava per conclosa l'existència en vida de Nisei, encara que no ens enganyem, renaixeran cada cop que li donem al play a qualsevol dels seus discs.



Ara, amb el mocador a la mà, la cirereta que volieu. Gent Normal i els Nisei us volen regalar tres discs amb tres pòsters del concert. Un agraïment pòstum de la banda i una excusa nostra per parlar, un cop més, d'ells.

Per guanyar només has d'escriure a som@gentnormal i dir on es va gravar el disc. Per a fer-ho fàcil, us donarem la pista de què si heu llegit i seguit aquest post, haurieu de saber la resposta. Entre els encertants, realitzarem un sorteig on la mà innocent d'un alt càrrec del govern treurà el nom dels guanyadors.