3 de des. 2010

VIDEOCRÒNICA: INSPIRA A L'HELIOGÀBAL



Qui: Inspira
On: Heliogàbal
Quan: 2 de desembre del 2010
Preu: 5 eurets

Ahir l’Heliogàbal va acollir la presentació per segona nit consecutiva del nou disc d’Inspira, Escapistes (Amniòtic Records, 2010). Un disc que malgrat els moments més àlgids podem dir-ne tranquil i acústic, molt a to amb la portada (el bosc és una firma Amniòtic Records?) però que en directe, i amb la companyia i caliu -literal- de fans molt fans, es va convertir en una gran festa catàrtica. Des de les cadires o dret, el públic es picava els punys, picava el terra amb els peus, cridava i cantava a ulls tancats, udolant (la Louise Sansom, d’Anímic, va ser una de les més actives en aques sentit) i en Lanuza, l’home beix, somreia i no s’acabava de creure el que veia. Passin i vegin, vídeo inclòs.

Vestit amb una camisa marró estil Coronel Tapioca, uns pantalons marrons i unes sabates marró, Jordi Lanuza, l’home beix, va fer créixer les seves cançons amb una actitud de gegant tímid que s’oblida de la timidesa. Semblava un concert tranquil però sota l’alfombra acústica hi havia una gran quantitat d’explosius molt ben preparats. Així, cançons com “Sona el despertador”, “Onades de nit”, “Plou - i no vol parar”, “Focs i brases” o “Marbres genealògics” van sonar a alliberament dinamític. En Lanuza es va presentar davant d’un Helio ple amb el seu bon equip de músics: Fer Acosta, Cristian Diana, Dario Vuelta i, per una nit, en Pau Vallvé a una bateria que treia fum.

Una metamorfosi molt interessant, la d’Inspira en directe, que en un espai tant petit i atapeït, es multiplicava gràcies a l’imponent grandiositat de l’home beix, que cantava, udolava, cridava i suava unes cançons de composició excelent i d’aplicació magistral. D'Inspira, ja ho sabíem abans, en sentirem molt a parlar.

El tastet en vídeo inclou "Marbres genealògics" i "Focs i Brases".

1 comentari:

Clara Aguilar ha dit...

humilment brillant!