25 de des. 2010

GENT NORMAL, CAPÍTOL 1


“Son molt anys plens d'afanys”, diu una tradicional cançó catalana. Aquest bloc, el que esteu llegint ara mateix, només en porta un d’any d’afany. Ens explicaríem millor si sapiguéssim el significat d’afany, però com que tenim més clar què vol dir això d’un any tirarem més per aquí. Fa un mes aquest projecte va complir el primer cicle de vida, aquell que diuen que és el de l’arrancada. 365 dies que si els passes, arribes als 366, que tampoc vol dir gran cosa. Però vaja, que arribats aquest punt els del Gent Normal teníem ganes d’explicar-vos algunes coses, però sobretot donar-vos les gràcies als que ens heu ajudat a que 12 mesos després encara tinguem ganes d’editar i tallar les fotografies, canviar l’agenda i escriure com el que som, una colla de fans de la música que fan un bloc.

El Gent Normal va començar, tal i com el coneixeu, el 26 de novembre del 2009, apunteu aquesta data perquè algun dia sortirà a la wikipedia. El primer que es va poder veure al entrar al bloc va ser una entrevista als Two Dead Cats, amics del bloc i amb els que ens va fer especial il·lusió començar. Però abans d’observar en Joan, en Carles o la Gemma menjant patates braves i parlant del seu nou disc, el Gent Normal ja feia unes setmanes, mesos, que caminava en l’anonimat.

De la mort d’un projecte en neix un altre, això diuen i així ha estat. De les cendres d’un programa de ràdio que havien començat quatre noies quan feien segon de periodisme hem aparegut nosaltres. Alguns s’hi van afegir de bon començament i altres quan faltava poc per sortir. Tots sota les mateixes premisses, fer-ho entre amics –la primera i mes important-, passar-ho bé – la segona i tan important com la primera- i parlar del que ens donés una mica la gana. Teníem clar que volíem crear un bloc de música indie en català, des de la perspectiva del fan i intentant fer-ho el més divertit possible. En un sopar on abundaven els nachos amb guacamole i les truites de patata sense sal ens hi vam posar: “Farem entrevistes en video”, deia un. “Però jo prefereixo fer notícies curtes”, deia l’altre. Així va anar passant el sopar fins que algú va preguntar, “i com ens direm?”. Doncs ens direm Gentnor... no, no va ser aquesta la primera idea. Ens voliem dir pocafeina.cat al principi, però estava agafat.

Encara sense nom, el dissenyador es va posar a treballar mentre una de les redactores les passava magres per fer un curset accelerat, via google, de les plantilles de blogspot i el llenguatge HTML. Els altres aniríem pensant seccions i les coses amb les que ompliriem el bloc el dia a dia, fèiem llibres d’estil que no s’ha llegit ningú o buscavem col·laboradors. Finalment, una nit de juliol i passejant per Gràcia va sortir la idea després que algú fes la següent reflexió en veu alta: “Estem ideant un projecte per a gent normal no? vull dir que volem ser precisament un bloc el menys cultureta possible. Doncs perquè no ens diem així? Gentnormal.cat... a més hi ha la cançó del Jarvis”. No enganyarem a ningú, el nom al principi no va cuallar massa entre l’equip i alguns van buscar alternatives fins el darrer moment, però ara ja ens l’estimem tots plegats. Per cert, sempre va ser el gent normal, en masculí. Un any després encara trobem gent que ens diu, la gent normal, però no és el cas. El .cat el vam perdre pel camí, no per falta de ganes sinó perquè blogspot i el .cat semblen no portar-se massa bé.

Ja teníem nom, el disseny i una plantilla preparada. Havien passat 4 mesos des del primer sopar i ja ho teniem tot apunt. Un petit equip de redactors i algun altre col·laborador ja estàvem preparats, només calia posar-se a escriure. I vam començar a principis de novembre, per allò de tenir coses fetes abans de sortir i familitaritzar-nos a treballar amb el gestor de blogspot. Finalment el 26 d’aquell mes vam fer públic el bloc entre els amics i coneguts.

Des d’aquell dia i fins avui hem anat modificant coses, algunes seccions ja no existeixen, i n’hi ha altres de noves. S’han afegit nous amics al projecte i alguns col·laboradors han deixat de ser-ho. Com tot projecte que et roba moltes estones de la teva vida fora de l’àmbit professional, la falta de temps i la remuneració que rebem per fer això (zero euros), a vegades actualitzant més i d’altres menys. Però sempre amb ganes d’anar fent i passar-ho bé. Perquè aquestes són les dues úniques premisses que ens marquem amb el Gent Normal. El dia que no ens ho passem bé deixarem de fer-ho i tancarem la paradeta. Tant fàcil – i típic, sí- com això.

En aquest any ens les hem trobat de tots colors, des de gent que li agradava molt el bloc i et parava a un bar preguntant si eres del Gent Normal fins a d’altres que es dedicaven a deixar comentaris anònims insultant-nos. Perquè és clar, no pots agradar a tothom. Evidentment que hem anat rebent, sobretot per fans de Els Amics de les Arts, pels que som poc menys que Belçebú amb cua i una forca. Però també ens han tornat molt feedback positiu, i això és el que ens fa més feliços. A dia d’avui hem rebut més de 100.000 visitants únics al bloc, tenim quasi 1.900 seguidors a facebook i 1.200 followers al twitter. Tot això ens posa contents i agraïts de debò i ens anima a seguir endavant. D’anècdotes en tenim moltes per explicar, com quan un noi amb tota la bona fe del món ens va demanar si podia fer les pràctiques de la universitat al Gent Normal o l’aparició estelar d’un membre de l’equip a “El Armario de Josie” mentre gravava al darrer Primavera Sound.

Finalment, volíem aprofitar aquest post per donar les gràcies a persones que ens va ajudar des del principi, quan pràcticament ni existíem. Parlem de gent com els Two Dead Cats, els Nueva Vulcano, en Pere Agramunt o la Lyona, que ens van concedir entrevistes o van fer llistes d’spotify quan no ens visitaven ni les nostres families (ah, però que ara ho fan?) i havíem de fer mails molt llargs explicant qui èrem i què volíem fer. També a tots els que ens han donat material per regalar o entrades per concerts, com els amics de Bankrobber, Aloud Records, Amniotic, Atzavara, Buenritmo, In-somni o en Jaïr Domínguez, que es va portar genial amb nosaltres. Finalment, també voliem donar les gràcies al que alguna vegada han escrit al bloc o han fet col·laboracions en vídeo, com el ‘bella glòria’ Xavier Mostacero, Aurora Mora, Albert Giralt, Jordi Sanglas, Sergi Egea, Carles Fajardo, Marta Parès, Borja Figuerola, Liliana Marin, Aitor Bigas o l’Iban Sarabia.

Moltes gràcies de part de tot l’equip del Gent Normal.

Gent Normal som: Muntsa Casas, Laia Creus, Lluís Huedo, Jordi Garrigós, Míriam Gómez, Albert Lloreta, Míriam Pons i JoanXa Serrat.

... i a dia d’avui ens acompanyen al camí l’Eduard Montoya, en Christian Peña, en Joan B.Palahí, Raül Calabria i el Yeray Iborra

3 comentaris:

Martí Bou ha dit...

Felicitats pel vostre primer any (i quin any!), i pel projecte. I que en siguin molts més!

Salutacions normals.


;o)

Christian ha dit...

Felicitats a tos els que feu això possible, davant i darrera del bloc, i a seguir disfrutant! :)

tuvidaenunmanual ha dit...

enhorabona!
vos he descobert fa poc i m'encanteu!!estava una mica farta de blogs culturetes i pedants