24 de nov. 2010

REPASSEM EL PRIMAVERA CLUB (I)

Sembla que va ser ahir que acabava el BAM i amb ell els festivals d'estiu quan de cop ja ens trobem immersos en una nova edició del Primavera Club, l'esdeveniment que dóna la benvinguda a l'hivern barceloní. Els propers quatre dies algunes de les sales de Barcelona acolliran concerts i més concerts, bandes i més bandes, que s'alternaran per apropar-nos les seves propostes. Com sempre que parlem de la gent del Primavera, ens trobem davant molts noms dels que no havíem sentit a parlar a la vida. N'hi haurà de millors, n'hi haurà de pitjors, però aquestes són les que recomanem pels dos primers dies de festival (demà us parlarem de divendres i dissabte).


DIMECRES

Cuchillo (Apolo, 19.30)

Dos anys després d’un més que correcte disc de debut, la fulla dels Cuchillo no ha perdut afilació. Després d'un llarg període de silenci, la banda catalana de folk psicòdelic i viatges iniciàtics a llocs inòspits torna als escenaris per presentar el seu nou EP, Duat (LimboStar, 10). Un cop acabada la seva relació amb Sinnamon, en Dani i l’Israel han presentat tres cançons que sumen pràcticament 30 minuts i que presentaran en aquest Primavera Club.

Seward (La [2], 19.00h)

Hi ha qui la confon amb una banda secreta de Barcelona, però no. Seward tan sols resten al marge d'internet i mogudes post modernes. No tenen Myspace, ni web, ni facebook, quasi són uns herois. Pot no tenir importància, però promoure un grup sense cap d'aquestes eines sembla impossible avui en dia, i ells, Seward, ho estan fent. I molt bé pel que sembla.

Practiquen un estil a mig camí entre el pop rock i el free jazz de les jams o improvitzacions conduïdes a l'assaig. Tota una joia vitalista i emotiva capaç de fer moure els turmells a tot el que se'ls posi per davant.

Com a referents, dir que abans de passar per aquest Primavera Club, ja han passat pel sempre omnipresent Heliogàbal o pel SURPAS de Portbou (aquí podeu veure la videocrònica amb un tall de la seva actuació).


Tirangulo de Amor Bizarro (Apolo 22.30h. També dijous al Cabaret Berlin 22.30h)

2010 és any sant. Bé, això no ho sabem però imaginem que sí perquè el Papa ha visitat Galiza i perquè així han titulat el seu nou disc els Triangulo de Amor Bizarro. Shoegazers, poperos i violents a la vegada, una curiosa mescla que els ha donat una legió de seguidors militants d'una de les bandes més interessants del panorama estatal. Tan, que per algun és el plat estrella d'aquest primer dia del Primavera Club

DIJOUS

Senderos (Marula Café, 19.00)

Amants de la baixa fidelitat d’en Darren Hyman i els seus Hefner, els Senderos són una de les apostes locals del festival. La banda d’en Marc de Veracruz no seran uns virtuosos, però el fet és que han aconseguit una petita comunitat de seguidors que els segueix allà on va.

Callers (Bikini, 20.30h)
Grup que encara no m'he decidit a nombrar com estrany o corrent. I això, sens dubte, és estrany. Callers van de les melodies més corrents dins del pop rock a un math o jazz que sembla que tot tremola de tant descontextualitzats que semblen els instruments entre ells. Callers tot just han tret el segon disc (que encara no he escoltat, i per tant aquesta opinió és anterior), del que varem veure el primer single al Pantalla Mirall de dilluns passat. Prometre, promet, sobretot després d'haver vist que gasten un molt bon directe sobre l'escenari, només que repeteixin el concert de principis d'any al Tanned Tin ja hauran guanyat molts adeptes a Barcelona.


Sessió de Dream-pop el dijous a l'Apolo amb els Wild Nothing i els elements de la fotografia, els Beach Fossils

Beach Fossils (Apolo 21:30. També divendres a la Sala Bikini a les 20:30)

Reverb, Dream pop, Brooklyn, soroll i Captured Tracks. Tot això ja marca un segell estilístic que avui es cotitza alt en el món més primaveral. Els Beach Fossils eren dels pocs d’aquesta fornada que no s’havien passat per aquí després que els de Justin Payseur han debutat enguany amb àlbum de títol homònim. Veurem si en directe toquen tan malament com alguns companys de generació o pel contrari ens duem una agradable sorpresa.


Wild Nothing (Apolo, 20:00. També dimecres a les 20:30 a La[2])

Heu llegit el que deiem de Beach Fossils? Doncs pràcticament el mateix podríem dir d’uns Wild Nothting, també a Capture Tracks, més pulcres i una mica més per tots els públics que els de Nova York. Amb influències que van des del Cure fins als My Bloody Valentine, en Jack Tatum i la seva banda han fet un dels discos més ben valorats del 2010. El cert és que tenen hits a l’alçada d’un campanar com “Summer Holiday”, “Chinatown” o “O Lilac”

Zola Jesus (Rock kitchen, 21.30h, també el dissabte a l'Apolo, 22.00h)

Després de l'esplèndid Tsar Bomba, amb The Spoils sembla que han (ens han) deixat freds a part de la crítica i oients habituals. Quan un veu un concert seu al youtube (és com el pornotube però sense porno) se li cauen el cascabells al terra, i és que la presència estàtica i el rigor mortis que presenten tira algo més que endarrera.
Així, per què recomenar-los? Perquè hi ha aquell algo que et diu, ves-los a veure, el tres hits, encara que siguin tres, faran que vibri tota la sala, són capaços de transportar a tots els espectadors al planeta que vulguin. Aquest concert pot ser dels més memorables o dels que al cap de tres dies un ja ha oblidat.

Male Bonding (La [2], 21:30h, també al Rock Kithcen, 21:45h)

Deixeu-vos de tonteries, i aneu a un valor segur. Puc afirmar i afirmo (sense tan sols haver-los vist mai) que el concert de Male Bonding serà dels de recordar. D'aquells que quan es parli d'edicions anteriors del PC un es referirà a l'any de Male Bonding. Amb més energia que un Red Bull dopat com un ciclista, en quant toquin Year's Not Long


Edwyn Collins, un clàssic del pop més dandy

Edwyn Collins (Bikini, 22.00. També divendres al Casino de l’Aliança de Poble Nou a les 19.00)

Parlar d’Edwyn Collins és fer-ho d’una de les figures clau del pop anglés dels darrers 30 anys, primer amb els idolatrats Orange Juice i després en solitari. L’escocès ha estat influència bàsica per bandes com Belle& Sebastian o The Divine Comedy i torna a Barcelona després d’actuar al Summercase pòstum de fa tres estius. Un exemple de superació personal i del gust per la música ben feta, ben tocada i amb bona melodia. Un artista de culte que enguany presenta un disc que peca d’irregular però que ens deixa temes d’un nivell altíssim, com “Losing sleep” o “In your eyes”.