15 d’oct. 2010

TOT ESPERANT...



Esperar de vegades és avorrit i de vegades és excitant. Depèn del que s'esperi, és clar. No és el mateix esperar la 12a edició de Gran Hermano que esperar el darrer capítol de la season finale de Ventdelplà. Voleu saber què és el que ens excita i que és el que ens produeix somnolència?


Gran Hermano avorreix. Almenys a nosaltres. Això sí, pel que fa a xifres d'audiències és un programa més que rentable, però no cal que us diguem que la quantitat en televisió i en moltes altres coses, no significa qualitat. Hi ha certs fenòmens de la caixeta que s'escapen de tota la lògica i un bon exemple podria ser aquest reality que enguany arribarà a la seva 12a edició. Tot i que any a any s'introdueixen canvis en la mecànica del concurs, és un format gastat, pesat i repetitiu. És força incomprensible com encara hi ha gent que s'enganxa a les vides dels concursants que hi participen però la realitat és que ho fan. I després hi ha al món gent que és 'arturista', 'indhirista' i altres xorrades per l'estil. En fi, hi ha gent per tot.

Per anar fent boca per la propera edició de Gran Hermano, Telecinco s'ha inventat una cosa que es diu Esperando a Gran Hermano 12 i que consisteix en una gala especial de remember dels millors moments de totes i cadascuna de les edicions. La creme de la creme dels participants hi va ser present i vam poder conèixer bàsicament que se n'ha fet de les seves vides. Com si a algú li importés, és clar. Mira que ens agrada fer conya de les escombraries de la tele com aquesta, però és que això ja no dóna més de si ni tant sols per fer broma.

L'altra cara de la moneda és Ventdeplà, la sèrie de ciència-ficció que ens ha tingut enganxats setmana rere a la pantalla de TV3 durant 4 anys. Aquesta temporada però, tenim la redacció del GN dividida, ja que els diumenges també s'emet Pekín Express, però personalment jo em decanto per la sèrie catalana i friso per veure el capítol final. Moltes sorpreses no poden haver, és difícil en un poble on per passar hi han passat fins i tot extraterrestres, però mantindrem la il·lusió fins al final. Enlaire queden pocs temes, potser només que queda l'incògnita de què passarà amb el possible fill que pot tenir el guapo veterinari del poble amb la mossa d'esquadra Raquel. Pel que fa la resta, està tot força dat i beneït.

La veritat és que no ens acabem de fer a la idea de la magnitud de l'adéu de Ventdelplà. No ens ho creurem fins que ja sigui definitiu igual que tampoc ens podem acabar de creure l'èxit que ha acabat tenint una sèrie tant inversemblant, bé potser és això mateix la clau de tot plegat. Sigui com sigui, diumenge ens trobareu a la meitat de l'equip asseguts al sofà veient a TV3 a la Teresa i a tots els seus amics. Plorarem, ens emocionarem, ens indignarem, riurem i el que faci falta. Encara no sabem ben bé perquè, però Ventdelplà a aquestes alçades encara ens enganxa.