29 d’oct. 2010

ROOOM, LA FÀBULA AUDIOVISUAL I CIRCULAR DELS STANDSILL



Des del seu anterior treball, Vivalaguerra (Buena Suerte, 2006), on els Standstill van començar a donar un gir a la seva carrera musical (o, com molts pensem, va començar la seva evolució des de les seves arrels hardcore), ja es va posar de manifest les intencions del grup de fer coses més enllà de la pròpia música. I Rooom és la mostra audiovisual de tot això. Un espectacle que culmina el seu nou disc Adelante Bonaparte i del que us en fem un resum.

Fa gairebé un any que els Standstill van posar en marxa un projecte de "creació col·lectiva" que sabíem que estaria relacionat amb el disc que van treure cap a la passada primavera, Adelante Bonaparte (Buena Suerte, 2010). Un disc arriscat i que a molts dels seus antics fans no ha agradat gens, però que n'ha guanyat de nous. El que també sabíem era que el grup liderat per l'Enric Montefusco, segueix en la seva particular evolució i expressió artística on només treure un disc sembla que no els ompli. I d'això n'és fruit el seu espectacle audiovisual Rooom, en el que també han inclós, però de manera més discreta, l'aportació de la gent que va volver col·laborar en la "creació col·lectiva".


Comença el particular show de la banda catalana


No molts grups en el panorama actual poden dir que han actuat tres nits seguides a l'Auditori i que en dues d'elles van fer sold out (i a la tercera quasi el fan). I tot això és, com a mínim, significatiu. Un espectacle on no només els músics i la seva creació sonora és l'important, sinó també la història que expliquen al disc que vé expressada de manera visual mitjançant tres grans pantalles que ens aporten tota la informació que ens falta de la "pel·lícula" que conforma el disc. Uns visuals que ens transporten més encara a dins la vida de B, el protagonista d'Adelante Bonaparte. I cal afegir, que des de les seves primeres interpretacions de Rooom, ha evolucionat fins al punt de guanyar en una millor sincronització i uns visuals encara més acurats amb el que volen expressar i més treballats.


Les projeccions multipliquen el sentiment del missatge de la història


L'espectacle pot semblar molt senzill, a simple vista, ja que estem parlant del grup interpretant tot el seu disc i tal i com l'han gravat a l'estudi, és a dir, en els mateixos tres actes, ben diferenciats tot i que els interpreten seguits. Però és justament per això, perquè el reprodueixen tal i com el pots sentir des del mateix disc, cosa que no poden fer gaires grups i del que podem anomenar virtut. I les pantalles ens donen el que necessita aquest disc per complementar-lo i fer-lo més rodó encara. Una fàbula totalment circular, una història des de principi a fi. Una aposta molt arriscada. I un espectacle molt emotiu.


Tot l'Auditori en peu, i no és per menys

5 comentaris:

Anònim ha dit...

molt fan de standstill i de l'espectacle, pero potser no has anat molts cops a l'auditori quan dius que era a la sala gran!

JG ha dit...

Aquesta no és la sala gran, és la 1, crec.

Lluís Huedo ha dit...

Veien la foto del públic, diria que és la Sala 2.

Christian ha dit...

Després del primer comentari ja havia eliminat la part on deia que era la sala gran.
Gràcies als nostres lectors per la correcció i perdoneu per l'errada

Lluís Huedo ha dit...

Segueixo pensant que és a la Sala 2