11 d’oct. 2010

PANTALLA MIRALL #04 | HUMAN ORCHESTRA, COLOMO


No voldríem pas que per juxtaposició penséssiu o es modifiqués el sentit del missatge. Avui portem el nou videoclip d'en Joan Colomo, Todo es tan jodidamente relativo, i la peça de videoart Human Orchestra amb una bellesa visual esplèndida.

Això de la juxtaposició va amb segones, ja que poc m'agradaria que en Colomo es decantés cap a l'art. Ell hauria de seguir mantenit-se íntegre al no art. A l'art que no és art.

Human Orchestra, en canvi, és art en totes les seves formes, òbviament parlant de formes de formalismes, no de la seva opció més física. És diu Human Orchestra i s'endevina perquè, però això no és el que m'interessa. Com tampoc m'interessa la tècnica, tot i ser molt esplèndida i resolutiva. El que realment és interessant del vídeo és la composició.



De la composició musical no en voldria parlar perquè no és el lloc ni el moment, però sí voldria mencionar-la. Un cop mencionada, resta la visual, de la qual o m'esplaio llargament o us la deixo a la vostra sensibilitat.

Els diferents recorreguts i estris gràfics que usa amb tanta vunerabilitat i traça, els incorpora entre sí de manera que si hom s'hi fixa, sí, veu quatre vídeos en un, però no, la integració és tal que un s'ho empassa com el que és, un tot.

Quasi voldria dir que sembla la música feta gràfica, feta imatge, com un espectròmetre que n'evalua la qualitat dels sons i no només la corva.



A en Joan Colomo i a tots els projectes on ha estat, ja els coneixem. Sinó, cliqueu més a baix, a les etiquetes, sobre el seu nom i descobrireu tots els posts que li hem dedicat o senzillament vegeu la entrevista que ens va regalar.

El seu art és l'anti art. La seva posada en escena és la anti posada en escena. Tot i que s'estigui reconvertint (fent-se gran?) i intenti fer concerts solvents, encara el podem veure com davant Zeidun al sucre (Sugar Il·legal Fest 2010). Busqueu youtubes si no sabeu de què va. És per això que no esperem, millor dit, no volem, no desitgem, videoclip d'en Colomo com obres d'art per a ser exhibides. Esperem obres sense presupost, DiY, amb gust i estima, però sense més recursos que la bona voluntat que hi ha darrera del vídeo.

I així com al videoclip El Camí, que desbordi humanitat i simpatia. I a poder ser, que tingui algun que altre momentàs per a quedar residualment a les nostres retines, com seria en aquest cas el pla de la llàgrima, la mirada i somriure de la Inés mentre ballen o el bodegó final del barret de copa sortint-ne el conill i el colom.

No ens enganyem, veure en Colomo lluïnt barret de copa ja paga la pena.