4 d’oct. 2010

PANTALLA MIRALL #03 | INTRODUCCIONS A CONFERÈNCIES, PIXELS A LA CIUTAT I VAGA


Avui, amb la tercera entrega de Pantalla Mirall podriem dir que ja està establerta la metodologia de la secció. La cosa serà més natural que la imposició de quantitats i qualitats, així com quan es va al mercat, a la fruiteria de la cantonada del segon passadís i et diuen "Ai reina, avui de pomes Golden no en tenim pas. No feien bona pinta. Però tenim unes peres de St. Joan molt bones". Perquè ja sabeu, ella li diu "reina" a tothom, és la costum a la clientela femenina.
Doncs aquí anirem igual. La setmana que hi hagi diversos i bons vídeos, doncs els tindrem, la setmana que no, doncs penseu que pitjor seria veure Ventdelplà.

Avui en carta tenim un vídeo introductori a unes conferències, un vídeo art que porta els píxels al món real i un de la Barcelona més romàntica.

El director brasiler (afincat als EUA) Nando Costa sorprèn amb uns títols per a les conferències FOTB (Flash On The Beach). Les conferències són sobre arts creatives, il·lustratives, disseny i altres modernors, que es va celebrar a Brighton aquest passat setembre. El vídeo, però, es desmarca del que hauria de semblar un típic vídeo endogàmic on algú d'un mundillo parla sobre el propi mundillo donant axí un cercle viciat. En Costa escull el camí difícil i presenta els crèdits del FOTB com si fossin unes ponències científiques, jugant amb els camps magnètics i les propietats físiques de diversos elements. La raó la trobem a la interacció que es produeix quan ajuntes creatius diversos deixant-los jugar i divagar, les atraccions, aleacions i canvis d'estat que sorgeixen de l'electromagnetisme d'entre les ments.

No cal dir que estèticament el vídeo és tot un encert i que tant els elements gràfics com el muntatge reforcen i impulsen la idea de manera òbvia, eloqüent i pràctica.




Pixels és una bonica criatura que proposa amb un exemple una hipòtesi de creuament entre els 8 bits i el món real. Una animació molt acurada de la invasió dels (b)vells videojocs de vuit bits a Nova York implantant la seva qualitat d'imatge i processament. No parlaré molt del vídeo ja que tot el que hi ha a dir és visiblement entenedor, l'únic que destacaré és la gran precisió en la integració dels elements generats per ordinador a les imatges reals, agafant com a màxim exponent el taxi que es pixela en marxa.

En el que sí m'agradaria fer un incís és en l'aproximació del món virtual al carrer. El retorn a l'aire lliure. Quan allò que feia entrar a casa, tancar-se per dedicar temps i esforços, els videojocs, surt al carrer. Després d'una època que tothom ha estat mirant de portes endins, on el centre era l'ordinador i les consoles, sembla que anticipi el resorgiment de l'espai públic i la interacció tangible de les estructures volàtils i efímeres que és el món real.

La necessitat de treure, literalment, els bits a menjar-se el món se m'esdevé socialment catàrtica i segurament involuntària per part de l'autor del vídeo, però tot i així em sembla d'una gran bellesa el que es despren de la idea que ni els píxels que conformen els gràfics del videjocs puguin romandre tants anys tancats als menjadors i sales d'estar de les llars occidentals i necessitin ampliar mires i descobrir tot un món allà a fora mentre les criatures (i no tan criatures) segueixen assegudes al sofà o al terra davant la tv ignorant tot el món de cabanyes i racons d'imaginació.



Visc a Barcelona, Visca Barcelona:



Vídeo via el Blog del gran Manuel Delgado