8 de set. 2010

VIDEOCRÒNICA DE ZEIDUN I HURRICÄDE


M'he despertat amb una ressaca descomunal, i no pel que vaig beure, que també, sinó pel que vaig veure.
Ahir vam estrenar la temporada del Fuzz in Moog i va ser un retrobament en tota regla. Un retrobament amb la vida de fa deu anys, un retrobament nostàlgic d'aquell passat que sempre va ser millor. Però no només de retrobament, també va servir de metadona contra el síndrome d'abstinència del Sant Feliu Fest.

Això és el que vaig escriure només despertar-me l'endemà. La resta del que vaig vomitar no tinc ous a publicar-ho, semblava una cançó d'Alejandro Sanz o un argument de Disney. Amb els sentiments no es juga. És casi tant emo com Zeidun

Com que sóc un home em vaig aguantar, però va haver-hi diversos moments en que quasi em cau una llagrimeta durant el concert de Zeidun. Em sembla que no vaig ser l'únic, i menys després de veure, un cop a casa, el vídeo.
Hurricade per la seva part, varen donar un bon cop sobre la taula i es varen reivindicar, no sols com a grup de comarca, sinó com a una banda a tenir molt en compte. I al tanto que ens donaran sorpreses.