10 de set. 2010

UN ESDEVENIMENT ESPECIAL

Qui: Fred i Son
On: La [2]
Quan: Dimecres 8 de setembre
Eurus: 6

Ho vam avisar l'altre dia, els Fred i Son són una de les bandes que més estan agradant al personal aquest any. Bona prova d'això és el ple de la presentació del seu disc de debut el passat dimecres a La [2] de Barcelona. Diuen que no sap què vol, que és com es diu la criatura, mereixia una estrena de luxe, i per això Miss Carrussel va apropar-se al Paral·lel per obrir per aquesta banda barcelonina. De com va anar el concert ens en parla en Joan Palahí, que ens ha escrit aquesta crònica que llegiereu tan bon punt apreteu aquest “llegir més” que trobareu aquí sota.

Al arribar i veure l’escampada d’instruments que hi havia distribuïts per l'escenari, que anaven des d'un contrabaix fins als ja clàssics en les formacions Indie d’avui en dia, és a dir, melòdiques i carrillons, presagiava un concert, com a mínim, curiós. Les expectatives es van veure complertes des de la primera cançó, en la qual Mireia Madroñero va interpretar sola al piano una peça intimista. Acte seguit, va donar pas a una nombrosa banda, en el punt àlgid vam arribar a comptar fins a nou persones sobre l'escenari, en una banda formada íntegrament per noies. Durant una mica més de mitja hora van anar desgranant les peces que es poden trobar dins Els patis interiors (Sones, 09) de forma convinçent, molt a pesar d'algun contratemps fàcilment atribuïble als nervis, així i tot, van oferir un més que notable concert. Sobre el repertori, cal destacar la varietat de registres que poden adoptar les Miss Carrussel, des de cançons d'autor a d'altres amb tornades clàssicament Pop.

Arribats a aquest punt, va ser hora dels amfitrions, els quals havien congregat un nombrós públic per veure la posada en escena del seu primer disc Diu que no sap què vol (Sones, 10). I així ho van fer, els aplaudiments en resposta a la salutació d'en Xavi Rosés es van veure esmorteïts pels primers acords de “Cançó de fred i son” amb la que van obrir el concert. Una darrera l'altra, van caure les cançons que formen part del treball que presentaven i que tant caracteritza el seu estil, senzillesa i preciositat. La darrera incorporació , un segon guitarrista que amplia la formació bàsica fins a quatre membres, permet a la banda omplir de detalls i pinzellades cançons que si bé per si soles ja caminen amb prou seguretat, podrien pecar de monòtones. Cal fer notar l'esforç dels Fred i Son per fer de la presentació un esdeveniment especial. Així hem d’entendre el detall d'obsequiar amb una galeta als 35 primers en comprar els disc, però sobretot l’allau de col·laboracions. El percussionista romangué a l'escenari durant tot el concert convertint-se en el cinquè membre. A més a més, un tercer guitarrista que va aparèixer esporàdicament per tal de permetre a Cristian Pallejà (Nisei, Sedaiós) treure la trompeta en un parell de cançons.

Menció a part mereix la sonada aparició de Miguel Ángel de Manos de Topo per interpretar, amb el seu inconfusible estil, una cançó a duet amb Elisenda Daura. Un altre cop amb la formació inicial sobre l'escenari, es va entrar a la recta final del concert en la que es va poder escoltar el tema escollit pel seu primer videoclip oficial “L'Arc de Santmartí”. Al encendre's l'enllumenat de la sala hi havia la sensació general d'haver assistit a un bon concert. Queda feina per endavant, però tampoc hi ha pressa.

Crònica escrita per Joan Palahí
La fotografia és del passat PopArb i l'ha fet en Marto

4 comentaris:

MoltaSon ha dit...

Quin tostón de grups, per Déu.

Oriol ha dit...

El tema apòstrofs el portem bé no?

Marto ha dit...

ei! poseu-me el peu de foto, please!

Marto ha dit...

danke! :)