24 de set. 2010

SI ÉS QUE HI HA CASES D'ALGÚ


Avui parlarem d'El convidat perquè és "el que toca". Ho és perquè és una de les grans apostes de TV3 per la nova temporada televisiva i perquè és la tornada a la tele d'Albert Om (el gendre que voldrien totes les sogres) després d'un any i mig fora de la petita pantalla.

A El convidat Albert Om és, això mateix, un hoste que va de visita a casa de gent. Fa uns anys, Pasqual Maragall, quan era alcalde de Barcelona, va portar a terme una iniciativa semblant que consistia en passar alguns dies a casa de barcelonins per conèixer de primera mà la seva realitat i la realitat del seu barri. El cas d'Albert Om és sensiblement diferent, ja que no visita a gent anònima, sinó que es tracta de gent famosa i, a més, va acompanyat d'una càmera, és clar.

Després de veure dos capítols en fem una valoració generalment positiva, és un format original i l'Om és sempre un element agradable de veure. De moment els dos personatges presentats, Teresa Gimpera i Andreu Buenafuente, han estat ben escollits, ja que la seva personalitat és més que evident. Ens ha agradat descobrir certes intimitats de la Gimpera, sobretot conèixer el seu marit, un actor d'spaguetti western retirat que és un autèntic personatge o les dues fantàstiques cases de Buenafuente i que parlés d'ell en tercera persona.

Malgrat tot, sempre hi ha coses millorables. Per començar, en el cas de la Gimpera, potser es van donar massa coses per sabudes, o és que tothom sap què és el que va representar la Gauche Divine? De fet, vam trobar a faltar a certs personatges d'aquesta època, per exemple, en comptes de l'aparició de la pàmfila de la Judith Mascó, podria haver fer acte de presència Maruja Torres amb dos gin-tònics a cada mà. És més, podríem haver substituit el numeret llarguíssim de l'Om a Luz de Gas (on curiosament no vam veure a Jan Laporta) sense la Gimpera per un strip-poker amb l'escriptora guanyadora del Planeta. Pel que fa a Buenafuente, no vam descobrir gaire més de nou, que pinta molt i fuma massa, que és del Barça i que té una casa a Cabrera. Ara bé, es van tocar els mateixos temes de sempre, el pare, els seus jefes i Pepe Rubianes. Tot i això, només el fet de poder veure el lloc on viu una persona tan impermeable i gelosa de la seva intimitat com l'Andreu ja és tot un mèrit.

La conclusió final a la que volem arribar és que Albert Om és més guapo que Miquel Calçada però no és Miquel Calçada, i El convidat, tot i ser un programa més que acceptable, ens temem que mai arribarà al nivell d'Afers Exteriors.

2 comentaris:

Laia ha dit...

Li faré un cop d'ull igualment. :D

Alícia ha dit...

Curiós el vostre comentari sobre un programa de qualitat i factura exquista. Crec que no teniu ni puta idea de tele, ni de gaire res.