27 de set. 2010

PANTALLA MIRALL # 02 | LCD SOUNDSYSTEM EL GUINCHO


Suposo que hauria de posar el nou vídeo de Flaming Lips perquè ho té tot: música que molta gent coneix i que, per tant, interessarà a molts, una tia en pilotes tota l'estona en pantalla i foc. Flames i foguera. La virilitat en imatges. Les tres claus per a fer un bon vídeo, però no serem tan fàcils.

En tot cas us ensenyaríem el videoclip de Toundra (a qui per cert haurieu d'haver vist al BAM) o el d'Animal Collective, que tenen més valor. Però no, avui, segon dia de Pantalla Mirall ens saltarem les regles que jo mateix vaig posar la setmana passada i veurem, no un sinó dos vídeos.
El primer és l'últim videoclip de LCD Soundsystem (sembla que no oficial) de Home. L'altre és el d'El Guincho amb la cançó Bombai del seu nou àlbum Pop Negro (Young Turks, 2010).

Passin i vegin.



Com si d'un Pinocchio retro electrònic es tractés, el videoclip repassa Home, l'últim tall de This Is Happening (DFA Records, 2010). Aquest Pinocchio ve armat amb paper d'alumini, chips, un teclat d'ordinador, leds i sobretot per dues platines de cassette amb amplificador incorporat. De seguida ens adonem que la fàbula no és la del ninotet de fusta, sinó més aviat la de l'aneguet lleig. No quedant-se aquí però, empalma el conte infantil amb un de més adult, el de sexe drogues i rock and roll. La vida de rock star passa factura, l'aneguet lleig arriba al més alt i des d'allà veu l'avisme que el torna, fet un tetris, a casa, on, sopresa, les històries Disney només són això: ficció. No, els animals no parlen, els prínceps blaus no existeixen, ni la màgia, ni cap merda d'aquestes. No, els androids retros amb platines de cassette que portin la marxa posada no existeixen. O sí?

Puc saludar? Puc Saludar?
Com si es tractés d'un programa televisiu, aprofito la ben entesa per saludar i picar l'ullet als tatuatges de radio cassettes



Amb el de El Guincho us donaré la ració de pit i cuixa que us negava al principi. Bé, en aquest cas el pit i cuixa està justificat (jo sí que m'estic justificant). Bombai, tropicalisme i aquestes coses.
Videoclip lluït que arrenca amb una innecessària aportació paranormal del músic sobre l'estat de l'univers que de seguida arregla a base de mamelles a tort i dret, sexualitat eròtica entre apunts a les cuixes de fèmines i petons lèsbics. Això sí, amb tractament de la imatge molt bo, una fotografia molt acurada.
Així, la il·luminació i el color estan molt ben trobats i els quadres molt adients a l'època que pretén recordar. Fora d'això, de l'estètica, un detall de muntatge i poc més.
Com a bonus track, el llibre de Cruyff, la mà que surt de sota del llit, la suposada X que se li dibuixa amb permanent a la mà… Molt 80s, vamos.
No obstant, trobem a faltar els pantalons vermells d'en Pablo, que haurien de ser (són) atemporals.