9 de set. 2010

LES SUPERCORDES: CIÈNCIA O POLÈMICA


Els que alguna vegada heu vist la sèrie 'The Big Bang Theory' haureu sentit parlar al Sheldon en diferents capítols sobre la teoria de cordes i com la seva demostració el portaria a guanyar un premi Nobel. Doncs bé, avui treiem aquest complexe tema per tota la polèmica creada des de la setmana passada pel famós físic Stephen Hawking i sobre la seva postulació de la involucració de Déu en la creació del món. I si vols saber de què va tot això, t'ho expliquem després de l'hipersalt quàntic.

La ciència i la polèmica sempre han anat agafades de la mà, ja que podem trobar en tota la història fets com proves i experiments amb humans, dubtes morals i ètics com amb la clonació, o teòries i hipòtesis que sense ser demostrades en el món real ja creen moltes controvèrsies. I això és el que ha tornat a passar aquests dies, ja que l'eminència al món de l'astrofísica Stephen Hawking ha tret un llibre on diu que la física moderna exclou la possibilitat de que a l'origen de l'Univers hi participés cap element "creador" com podria ser Déu.


Dos de les grans eminències del nostre temps


Molta gent es preguntarà d'on es treu el senyor Hawking tot això. Doncs bé, gran part d'aquestes afirmacions estan basades en la teoria de les supercordes. Per fer cinc cèntims és una teoria que ha portat de cap als científics durant els últims 40 anys i que permetria explicar les lleis de la natura tant per la física gravitatòria com per la física quàntica. Però la idea bàsica d'aquesta teoria és que els elements més fonamentals de la realitat són l'equivalent a cordes que vibren a distintes freqüències, de tal manera que es descriu també un Univers format per més de les 4 dimensions (les tres dimensions observables més la temporal) que coneixem.

El gran problema de tot això és que la ciència moderna encara no ho ha pogut demostrar, tot i que els esforços han estat magnífics no sense grans crítiques dels que pensen que és una pèrdua de temps i de diners (per les grans inversions). Els acceleradors de partícules (com per exemple el col·lisionador d'hadrons de 27 quilòmetres situat a Suïssa) són el mitjà i la gran esperança per la confirmació al món real d'aquestes teories només demostrables mitjançant models matemàtics. En aquest sentit s'està buscant el Bosó de Higgs que està considerada una partícula elemental hipotètica i és bàsica en l'explicació de la creació d'altres partícules elementals i es coneix com la partícula de Déu.


Aprofitant la crisi van comprar un terrenet


Durant la última setmana s'ha sentit de tot, amb opinions extremistes i altres més obertes, tant de part de l'esglèsia com dels mitjans de comunicació més laics. I segurament se seguirà parlant molt més, perquè la religió i la ciència sempre donen molt que parlar. I nosaltres no podíem ser menys.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo que tens un nom molt apropiat per parlar de la partícula de Déu no Christian?

Anònim ha dit...

Trobo que tens un nom molt apropiat per parlar de la partícula de Déu no Christian?

Christian ha dit...

Jajaja, és bona aquesta :)
Però recordem que Déu existeix en varies religions, no només en la Cristiana :)
M'alegro que algú em llegeixi, jeje