3 de set. 2010

El balanç de l'estiu


El mes de setembre és per gairebé tothom sinònim de tornada a la rutina i a la normalitat, el preludi de l’ensopit hivern i de la vida a la ciutat. Per a nosaltres, a més de tot això, aquest mes significa l’inici d’una nova temporada televisiva, amb nous programes i sèries, i també amb noves edicions i temporades de coses que ja hem vist. Però abans que res, és just i necessari fer balanç d’allò que s’ha emès durant aquests mesos estivals, del que ve de nou, ja tindrem temps per parlar-ne.

Els dos 'highlights' de l’estiu a la tele han estat clarament dos ‘realities’ (que estrany!). Per un costat n’hem tingut un de clàssic, Granjero busca esposa, aquell fantàstic espai on 6 granjers/pagesos/senyors de poble busquen l’amor de la seva vida entre una sèrie de candidates proposades pel programa al més pur estil ‘carabana de mujeres’. No hi ha hagut cap novetat destacable respecte a edicions anteriors, relacions forçades, granjers arquetípics i candidates delirants. És una combinació que en un primer moment sembla molt atractiva, però que després de tres edicions fa més pudor que les fems del bestiar del granjer Ramón.

El segon gran èxit de l’estiu mereix un paràgraf (o dos) a part. Ens referim a Las joyas de la corona emès dins de la graella del gran contenidor de Telecinco, presentat per Jordi González (no és que ja no vulgui marxar a Australia, és que ja no vol marxar ni de vacances) i que compta amb la inestimable col·laboració de Carmen Lomana, una senyora molt rica i molt pija que sense saber massa ni com ni perquè darrerament ha començat a aparèixer a la tele de manera desmesurada. Pel que sembla, ha entrat moltes vegades al quiròfan i té seixanta anys però fa la impressió que està molt ben conservada. Tot i que el millor de tota la caspa d'aquest personatge és la seva manera de parlar i el seu ús deliberat d'anglicismes com per exemple working class o cash.

A Las joyas de la corona es dediquen a reformar i educar a un grup de quillos i quilles tancant-los en una casa i resumint les seves fites a través de vídeos de millors moments en una gala setmanal, vaja, que vindria a ser un programa a mig camí entre un OT i un Gran Hermano on tots els participants fòssin uns poligoners (més del que ja ho són). El resultat ha quatllat de manera força notable i era previsible que ho fes en un moment on a la tele d'aquest Estat hi triomfen els crits, la vulgaritat i la mala educació per sobre de totes les coses. En fi, no s'aporta res de nou, és la mateixa porqueria de sempre disfressada d'altres cares i amb un altre nom que alimenta a gairebé tots els programes del canal de les escombreries. No ens queda altra que mirar-ho des del criteri, la distància i fins i tot el sentit de l'humor i com ja estem cansats de repetir el mateix ens estem plantejant passar a comentar partits dels juvenils de la Masia que s'emeten en hores intespestives pel Barça TV, ens ha arribat el rumor que hi ha algun iogurín que promet i volem comprovar-ho.

Sort que la setmana la majoria de canals ja enceten la seva programació d'hivern i tornaran grans clàssics com Infidels, Pekín Express o Divendres amb el nostre estimadíssim Espartac Peran. Però de tot això, com ja hem dit, en parlarem d'aquí 7 dies.