14 d’ag. 2010

SPLIT ZA! VS NISEI


No us espanteu si tot passejant pel carrer us heu trobat a gent abraçant-se o felicitant-se mútuament. No, no és resultat del triomf de cap títol futbolístic. El motiu és l'enregistrament d'un 7" de Za! i Nisei. I no és per a menys!

(Bonustrack en aquest post: batalla de youtubes a facebook per part dels dos bateristes, tela)

Algú es podria pensar que sóc un exagerat o que m'he passat tres pobles (quillos) amb l'introducció del post. Res més lluny de la reailtat. Za! és un dels grups més destacats de l'avantguarda del nostre país. El risc i l'experimentació la porten i transmeten tan bé i la duen tan enllà, que estan a un pas de convertir-se en grup de culte (si és que no ho són ja). Fa un parell d'anys van irrompre sòlidament, recordo encara el Sant Feliu Fest del 2008 on el públic, dins el qual m'hi incloc, va quedar esberat durant tres dies. Es va comentar el bolo dels Za! tot el dia, tota la nit (Viva las Vegas) i tot l'endemà (visca la platja).

Ha plogut molt des de llavors. Han tocat al Primavera, al Tanned Tin, al Sónar, han girat per mig món, han perdut un component, i aquest any han repetit al Primavera Sound. I què voleu que us digui, no hi ha dos concerts iguals. A un et pot sortir en Pau (guitarrista) des de darrere de la sala, des de darrere del públic, al terra de panxaterrossa, amb un plat a cada mà saltant, com un salmó contra corrent, per terra, fent sonar a cada caiguda els plats, avançant així, saltiró a saltiró, entre el públic cap a l'escenari.

No és un miratge, Za! són de veritat.



No em falten ganes d'emprar l'etiqueta de grup de culte. Hi ha grups que encara que no tinguin cap disc al carrer, ja els etiquetaria com de culte, i és que les coses ben fetes no entenen de suports, com Za! (tot i que tenen dos discos) o com Nisei (tot i que tenen dos discos).

Continents (BCore 2007) és un dels treballs de capçalera per a un servidor. I és que és difícil trobar tants ous i tan bon saber fer per parir un disc cantat íntegrament en català fent un estil pràcticament impossible a Catalunya, i Nisei ho varen fer.

Al Sónar del 2008 uns quants érem dins del MACBA, al Sónar Dome, per descobrir quina era la història aquesta de Za! Vs Nisei. L'Edu, baterista de Za!, va sortir tot sol a l'escenari. Davant del micròfon ens va anar deixant, frase a frase, loop a loop, l'inici de Buggamaistah. De seguida tot Za! cridava al micro, tot Nisei s'ornamentava amb els instruments. L'Edu anava a la bateria, al costat de la de l'Alfons on ja hi era ell. Tothom llest i Buggamaistah rebotant al MACBA. Com una bofetada, millor dit, com dues bofetades, una amb cada mà, una a cada galta, els set que eren damunt de l'escenari violaven la blancor impoluta del museu. Els taps eren imprescindibles, l'estruendor conversava amb la sincronització i malabarismes de la màquina en què s'havia convertit la unió de Za! i Nisei. El concert va ser un trauma, però positiu.

Després d'aquell concert, els Nisei i els Za! han conviscut altres cops plegats damunt d'un escenari, com per exemple al concert del FAD en què estaven dins d'una peixera, però no ha estat fins ara, dos anys després d'aquell concert al Sónar, que els dos grups han volgut posar la seva relació per escrit. Serà un 7" que veurà la llum, si tot va bé, a finals d'any, i Gandula serà qui s'atreveixi a editar-ho. La col·laboració serà com ja ve sent fins ara: Za! i Nisei tocararan, conjuntament, temes d'uns i dels altres. Per part de Nisei seran dos temes, mentres que Za! n'aportaà un de vuit minuts.



Pels que se'ls hagi passat pel cap la paraula "artie", dir que no, que en tot cas artie seria gravar-ho a l'antiga casa dels avis de l'Alfons, a la mítica Funhouse de Vilassar de Mar. Artie seria gravar-ho al menjador o a la cuina, entre els estris domèstics. Artie seria que el mateix Cristian (cantant de Nisei) fos qui se n'ocupés de la gravació.

Però no. No és artie, més aviat és salvatge, és DiY. La independència i llibertat que els disposa aquest sistema és, segurament, la més ideal per a dur un projecte estúpid (estúpid com la gravació d'un disc, estúpid dins els valors estàndards en què ens movem) com aquest.

És que, atureu-vos un moment. Estem parlant d'una superbanda de sis membres. Els Za! han posat clarinets, bateries i trompetes a les dues cançons dels Nisei mentre que els segons col·laboren amb marimbas, shakers, ampolles d'aigua i portes que s'obren a la seva. Només per veure els dos bateriestes conjuntament en acció ja és suficient motiu.



I aquí és on començo a lligar la relació dels dos grups tot parlant dels dos bateristes, expressant la meva emoció davant l'edició del 7" per acabar, no sé com, parlant de les relacions de facebook. Sí, és difícil lligar-ho sense que sembli que estic conduint a un suposat lector a allò que em vaig trobar l'altra nit quan, tornant d'unes cerveses, en obrir el facebook, vaig topar amb una conversa surrealista a base de youtubes. Ull, que no tenen cap desperdici. Recomano personalment (confia com si fos el teu metge de capçalera) seguir l'ordre cronològic.



Vídeos en ordre d'aparició: