6 d’ag. 2010

FESTIVAL SURPAS


Imagina una tramuntana, unes roques, que són el final dels Pirineus, rebent onades del Mediterrani, on els pins descabellats neixen i creixen en horitzontal, on els peixos neden als voltants dels teus peus mentre trepitges rocs i cantos rodats. Això és la Costa Brava, més específicament Portbou.
Ara imagina un festival que hi neixi entre la decadència més abrupta del poble, un festival que s'autoanomeni de Cultura lliure i popular i es programi a les acaballes d'aquest agost. Això ja és el paradís, no?
Doncs no, és el festival SURPAS.

Ja van per la tercera edició, i està a un pas de consolidar-se i començar a aparèixer a les més tendencioses publicacions, però ara (i esperem que per molts anys) tenim la possibilitat de tancar (rematar) l'estiu de la millor manera que se m'acut. El festival SURPAS ens proposa un combo d'arts, música, teatre, cinema i varietats.

Les varietats, abans que ningú s'escandalitzi, vénen donades pel mateix Portbou, i les podem veure tot l'any, però no per això deixa de ser menys interessant trobar-les i ajuntar-les al festival.


Un Talgo al seu pas per Portobou

Portbou és una localitat fronterera, l'última població abans de França, arraconada entre el mar i els Pirineus. És el poble on l'alemany i jueu Walter Benjamin no hi va escollir morir però s'hi va suïcidar abans de ser capturat i entregat a la Gestapo per la policia franquista. Portbou és un poble que ha perdut tota raó de ser. La seva existència venia donada pel control de la frontera i pel canvi de rails de la RENFE, però ara, amb l'Europa de l'euro i dels trens d'alta velocitat no té sentit. Portbou és la localitat on si els Cohen, Tarantinos i Lynchs fossin catalans, hi anirien a rodar les seves pel·lícules.
Portbou és la màxima expressió de la Costa Brava.



A Portbou ara hi ha homenatges a Walter Benjamin (com el memorial de la foto, Passatges), i no tothom té vinculacions directes amb la Guardia Civil o els ferroviaris, també hi ha una bohèmia suboculta que conviu amb el bar Riky o el chiringuito (guingueta en català, però no és el mateix) de l'Antonio.


Per tot això el SURPAS ha buscat instal·lar-se aquí, on el temps es mesura diferent (el temps-ara, el temps-ple), per remoure la cassola amb expressions mínimes buscant la interrelació de creadors i assistents.

"No hi ha cap document de cultura que a la vegada no ho sigui de barbàrie".

Resa la tomba on va romandre durant cinc anys, fins que el varen llençar a una fossa comuna, el pensador Walter Benjamin.



La cultura és lliure. Els temps canvien i parlant en el present d'Internet, les llicències lliures guanyen pes. És aquí on aposten fort. El SURPAS té bona part del material que programen sota llicències lliures, democratitzant, una mica més, l'accés a la creació, a la cultura i a l'aprenentatge. Tal i com l'accés al festival és lliure i gratuït.


Però de què va?
El festival SURPAS ofereix una programació internacional de música, cinema, arts escèniques i plàstiques, així com tallers de diferents disciplines.
La traducció pràctica és que ens podrem trobar, per exemple, amb un taller de street art a càrrec d'Andrea Michaelsson (B-TOY, a destacar la feina feta amb Banksy), una exposició de fotografies de Mattia Insolera, per un costat i Ritva Kovalainen, Sanni Seppo, Pekka Turunen, per un altre. L'apartat de Música Transnacional recau sobre el país convidat: Finlàndia, apropant-nos a músiques a mig camí entre noves i antigues formes d'expressió. Així podrem veure a Ilpo Väisanen (50% de Pan Sonic), Seward, Martti Parkkari (concert per a piano), entre d'altres. A part de finlandesos també hi assistirà Antonio Salazar "El Fofo" (membre del grup Face Retama) que ens portarà el flamenc i cante jondo de Granada amb l'acompanyament a la guitarra de Matias Kauppi.
Encara no han sortit a la llum els horaris o emplaçaments definitius, així que estigueu atents al web del festival

Una altra de les iniciatives és el cinema amb música en viu. Seran tres seccions, Cinema mut amb acompanyament musical on es projectarà La felicitat (Aleksandr Medvedkin, URSS, 1934, 64 min.) i El gabinete del Dr. Caligari (1920, Alemanya, 71 min.). Les altres dues seccions són El flamenc i el cinema, que comptarà amb dues sessions de cinema d'autors espanyols de vanguardia, i Videoart-Performance amb una selecció d'obres del finlandès Seppo Renvall.

També hi haurà un taller de ninots solars, una videoconferència amb Eduard Llorens, i el Teatre Transfronterer d'un grup d'estudiants de de batxillerat teatral de Helsinki (Finlàndia) tot comprimit i espaiat del 26 al 28 d'agost, entre les paelles del restaurant España, les cerveses fresquetes quan es pon el sol des del bar Riky (ull, aquest any tenen uns cendrers que exigeixen ser robats!), les pedres (i abelles, aquest any n'hi ha un munt!) de Les Tres Platgetes al matí, els passejos entre búnquers, matorrals, bancs sota un pi, al peu d'un penyassegat cara al mar. Comprar un paquet de tabac entre francesos que no baixen dels tres cartrons. Veure els domingueros caminar descalços amb gestos de resignació i patiment entre les pedres de la platja a l'hora que s'aturen i s'exclamen per la fredor de l'aigua. Sentir l'ex boxejador Antonio escridassar i parlar francès amb una tapa de peixet fregit cap a la teva taula. Voltar entre làpides desgastades a peu de camí, els caiguts de la guerra, anònims, els que fugien creuant la frontera i arribar a un altre memorial, Plataforma, una alabança a la memòria anònima i col·lectiva en honor a la crítica social que feia Walter Benjamin.
Col·leccionar o contar pedres. Caminar fins al final del port i en tornar haver d'agafar-se a una farola perquè la tramuntana no se t'endugui fora de terra ferma, fora territori. Coses de poblacions frontereres; com anar fins a Los Límites, per allà on va creuar Walter Benjamin fugint de la seva Alemanya que ja no era seva, en direcció a Portugal; la última frontera que va superar (surpasser en francès) abans de morir.

Cultura lliure a la població que tenia més Guardia Civils per habitant de Catalunya.


Platja Gran de Portbou, darrera les muntanyes, França

7 comentaris:

Sergi ha dit...

jejeje!!! una visió simpàtica del poble... si senyor!

Anònim ha dit...

Ja sabeu que l´any passat el Surpas va acabar en una baralla a bofetades al mig del carrer, i va tenir que acudir una ambulància? No tot és tant de color de rosa, amics.

Anònim ha dit...

joer, això que semblava un festival hippie xD

hiperboreana Ingrid ha dit...

Un noi francès que anava perdudíssim i buscant brega va acabar barallant-se amb els joves del poble, els de l'organització vam trucar a una ambulància perquè se l'emportessin. Ni tot és color de rosa ni tot és el que sembla. Aquest cap de setmana també hi va haver baralla a la festa de la petanca. Salut!
Ingrid
pd. je, je, tampoc és ben bé hippie la cosa!

Lluís Huedo ha dit...

Coneixes Portbou??
El Portbou del Chiringuito de l'Antonio??
El Portbou on aquest estiu han cremat un chiringuito uns guiris per unes disputes sobre xipirons (o algo així era, ara no ho recordo).
El Portbou on ara fa 40 anys (aprox) els nens del poble jugaven amb els de Culera o Cervere (ara no ho recordo, un dels dos era) a posar-se uns a cada costat de la Rambla i tirar-se el que trobaven a la platja. Pedres, evidentment.

Saps quants nascuts a Portbou ara fa uns 50 anys s'ha suïcidat o han tingut sobredosis, o l'han dinyat per anar conduint borratxos, etc? Tremolaries

Portbou per res del mon és rosa. És autèntic. Això és el que pretenia explicar.

La baralla que comentes, em diuen que va se provocada per un estiuejant (francès) amb uns del poble. Per res gent del SURPAS.
Els del SURPAS no són tant autèntics, són més de civisme, de deixar sortir abans d'entrar i de 'creure' en la democràcia, són com molts occidentals desenvolupats, no són tant autèntics. Però són bona gent i els hi perdonem.

un que divendres ballava ha dit...

Surpasote de festival, te lo digo, nen.

Gran el concert de Seward. Gran l'escultura de la vora de la platja. Gran grandíssima La Felicidad.

I gran el Riky i els cendrers. I gran el restaurant España. I absolutament grandiosa la textura de ciment que se li queda al cabell després de remullar-lo en la mar més salada on l'he remullat mai.

Si m'apureu, fins i tot gran el curt de divendres. Ni que sigui per suscitar rèpliques.

Suposo que l'avinentesa d'escapar de la ciutat de merda durant uns dies em fa fer una apologia tan barata de gairebé tot. Perdoneu.

Lluís Huedo ha dit...

Apa, ja tens la rèplica!
Bé, no en faré si no hi ha el 'dire' del curt a la taula del costat per setir-me…

La veritat és que jo també m'ho vaig passar molt bé, des dels balls de divendres a la discoteca (sense nom però que es podria dir Las Vegas), fins a la discomòvil del dissabte, l'after surpas o anti surpas. Més tot el que tu ja dius!!