15 d’ag. 2010

BURNING DE MOGWAI ONLINE NOMÉS AVUI


La fracció alemanya del segell PIAS ha penjat la pel·lícula sencera que Vincent Moon va gravar sobre la banda escocesa. 45 minuts de directe que des de ja, és una peça de referència pel que fa a documentals de música.

Aquí us la posem perquè gaudiu de l'extrema proximitat que ofereix la pel·lícula.

El film es va estrenar en pantalla gran el 13 de novembre del 2009 al Copenhagen Documentary Festival i que jo sàpiga no ha passat pels nostres cinemes, però l'han editat en DVD, sortirà a la venda aquest 23 d'agost i estarà disponible en varis formats, des d'un iPod amb la peli i la descàrrega del disc fins a un triple vinil amb el cd i el DVD de la peli (que ja està esgotat).

La pel·lícula va ser rodada al Music Hall de Williamsburg, Brooklyn, durant 3 dies, 3 concerts, a l'abril del 2009 per Vincent Moon i Nathanael Le Scouarnec i està a revessar de detalls que fan que des de ja s'hagi de considerar Burning com un documental de referència. La primera cançó, per exemple, és un pla seqüència (un pla seguit, sense talls) que repassa l'escenari i cada un dels components de la banda, arribant a llocs poc coneguts o mai vistos des d'aquesta perspectiva. En tot el documental no hi ha cap diàleg, les úniques veus que es senten és la veu de Hunted by a freak i, ja cap al final, mentre s'escolta la música, algú, una noia, comenta l'experiència d'assistir a un concert de Mogwai: com un àcid, diu.
El moment més àlgid, per mi, l'aturada de Mogwai fear Satan, el silenci i la quietud. La dolça i extensa quietud que resolen molt bé amb un pla des d'un costat de l'escenari enquadrant les cordes, ells, quiets, mirant al terra, compartint mirades, respirant. Només començar el pla es deixa gaudir. És el moment de suspensió, la calma rera la tempesta, però saps que ara tronarà, que és qüestió de segons, i esperes, atent, concentrat, gaudint del silenci i el pla t'ho regala. Només entrar al buit, quan després de deixar morir la cançó lentament entre fades in i outs, després de l'immersió que suposa portar més de trenta dos minuts de música instrumental en blanc i negre amb pràcticament tot en low key, després de deixar morir la cançó lentament entre fades in i outs, dic, s'atura al lateral i demanes: aguanta el pla, aguanta el pla, no el retallis, no reenquadris, no et moguis, no facis res, aguanta. I així és, el pla de quasi 30 segons, mentre la càmera es balanceja, en complet silenci, et regala el que per a mi és,el millor moment de tot el documental.

Té collons la cosa, ho sé, que d'un documental sobre un grup com Mogwai tingui, jo, els collons de dir que el millor moment és un pla en silenci on els quatre del grup bàsicament miren a terra. Bé, no és cert del tot.
Tot i no sentir-se res, es llegeixen perfectament els llavis donant el nou punt de partida: one, two, i a on hauria d'haver-hi el three hi ha una de les millors explosions de Mogwai (fear satan).

I com resa l'anunciat del post, aquest vídeo té una vida de dos dies, la d'ahir i la d'avui, demà morirà (però no lentament com la cançó, no, furtivament amb el botó delete de vimeo), i és que molt em temo que és un passi per a mitjans i demés. Així que si veieu això més tard d'avui, diumenge 15 d'agost, mossegueu-vos les ungles.



Tracklist:
01 / The Precipice
02 / I'm Jim Morrison, I'm Dead
03 / Hunted By A Freak
04 / Like Herod
05 / New Paths To Helicon Part I
06 / Mogwai Fear Shame
07 / Scotland's Shame
08 / Batcat

Us poso trailers i coses per quan no es pugui veure la pel·lícula: