TOP-5 MILLOR VESTITS DE L'INDIE DELS PPCC

Aquí tenim un altre rànquing absurd i totalment innecessari. Que n’hi ha de coses inecessàries en aquesta vida! Per exemple, molts consideren la moda innecessària i fins i tot frívola, si formeu part d'aquest grup no cal que seguiu llegint. En canvi, si us incloeu entre aquells que pensen que la moda és una extensió de la personalitat de cadascú (això ho hem sentit de boca de Josep Font), sigueu benvinguts. Us avisem, això aixecarà polseguera i serà polèmic, però els a continuació mencionats s’ho han guanyat. Endavant amb els millors vestits de l’indie dels Països Catalans.


1. Pere Agramunt (La Brigada)
En una paraula: impecable. És el dandi de Vilanova, no se li pot retreure res, sempre vesteix perfecte de cap a peus. És un home que sap d’americanes i això diu molt sobre ell. Amb la seva combinació de jersei i camisa gairebé perenne ha sabut trobar l’equilibri perfecte entre el clàssic i la modernitat. Sobri i educat però natural i sense pretensions. Tots aquests atributs el converteixen en l’home que qualsevol dona voldria portar a sopar amb els seus pares i el nét que voldrien tenir totes les àvies. És sense cap mena de dubte, l’home millor vestit de l’indie i probablement també l’home millor vestit de Catalunya.



2. Óscar D'Aniello (Delafé y las flores azules, Mishima)
El rei de la combinació de colors i de l’ús de gorres de manera elegant. Té molta personalitat i amb la seva manera de vestir proclama al món que els homes també poden vestir de colors sense semblar ridículs. Ens encanten també els seus jerseis de coll alt i les seves bambes. Amb la seva roba, igual que amb la seva música, transmet bon rotllo i una actitud optimista davant la vida que a molts els fa falta.



3. Stefano Macarrone (Mendetz)
L'únic cantant de Barcelona amb nom de capo de la màfia siciliana és també el més elegant vestint jaquetes esportives i això senyors, és per concepte, gairebé un miracle. Tot i que la planta ajuda a Macarrone, no volem treure-li mèrits, és evident que té un immillorable gust per seleccionar el bo i millor entre els diferents models que podem trobar d'aquesta peça de poliester. No és casualitat que la marca esportiva que vesteix al Barça també patrocini aquest grup local.



4. Marc Grau (Los Rotos)
Marc Grau sembla un xulo, tot i que probablement a l'hora de la veritat sigui un tros de pa. Sigui com sigui, ha aconseguit forjar-se la imatge de ser 'el ciber-terror de les nenes' amb més classe que coneixem. Xupes de pell, samarretes de tirants, mitjons a la bragueta (un rumor entre les noies de la redacció) i darrerament un pentinat llepat per una vaca, el col·loquen a mig camí entre un Chuck Bass de telesèrie estatal i el líder d'una banda de pop juvenil dels 80, la combinació perfecta per tocar la guitarra en un grup que mai sortirà a la Mondo Sonoro.



5. Marc Greenwood (baixista de La Habitación Roja)
Greenwood crida l’atenció als concerts de l’Habitación Roja per dues raons: és guiri (els altres són valencians) i porta les millors camises de l’indie. D’estil generalment country o llenyataire són les més molones que hem vist sobre un escenari, tot sovint les combina amb un mocador al coll de seda o ras amb un art que hauria de tenir consideració de lliçó d’estil.



Menció especial
Genís Segarra (Astrud, Hidrogenesse)

Tocar en un concert amb sabates de taló d'alçada considerable és tota una declaració d'intencions i només apte per als més valents, siguin del sexe que siguin. En Genís marca tendència, trenca tòpics i obre fronteres. De vegades, tot observant-lo en els concerts, ens dóna l'impressió de ser un artista incomprès o un geni d'una altra época que problablement en un altre indret i en un altre temps seria alloat per tothom. En fi, esperem que segueixi sent sempre tan autèntic!