15 de jul. 2010

TOP-5 MILLOR VESTIDES DE L'INDIE DELS PPCC


Aquí tenim un altre Top-5 d'aquests tonto, tonto, tonto. Què hi farem! És estiu, fa calor i la nostra creativitat està en hores baixes. Després dels millors vestits de l'indie dels PPCC arriba la versió femenina del mateix rànquing. Sabem que alguns de vosaltres odieu aquest tipus de llistes, però també és cert que d'altres les adoreu. La veritat és que hi hagut comentaris (com per exemple aquell que ens demanava que de tot en fessim un Top-5) que ens han arribat al fons del cor. Moltes gràcies a tots aquells que cliqueu amb o sense reticències el nostre 'Llegir més'.


1. Helena Miquel (Delafé y las Flores Azules, Élena)
No es cansarem mai d'elevar la delicada elegància de l'Helena Miquel, de fet som uns incondicionals de la seva manera de vestir i de la seva bellesa, i és que els anys passen i ella cada cop està més guapa. L’Helena mai decep en el camp del vestuari, sempre llueix impecable i el millor de tot és que ho fa de manera natural, sense pensar-hi massa, com a part del seu encant. Ni els tu-tús que porta darrerament aconsegueixen restar-li distinció, sense dubte, és la dona millor vestida de l’indie dels Països Catalans.


2. The Pepper Pots
Les Pepper Pots són tres noies que haurien d'haver estat de raça negra i haver viscut la seva joventut a finals dels anys 50. La seva música i el seu look les converteixen en les Supremes de les terres de Girona, res a veure, òbviament, amb 'Las Supremas de Móstoles'. El seu bon gust té doble mèrit, ja que roba com la que elles porten es molt difícil de trobar avui en dia i més per partida triple. Ens encanten els seus vestits sense mànigues, les seves diademes i els seus monyos gairebé impossibles.


3. Laia Aubia (Aias)
Ens trobem davant de la representant al Top-5 d'aquesta nova escena underground de Barcelona. D'aquest trio, que últimament està en boca de tothom, ens quedem amb la Laia Aubia, la bateria de la banda. La Laia es mou a la moda d'aquest estiu de pantalons molt curts, als que combina amb camises llargues, de cuadres o llises i sandàlies. A l'hivern, la bateria de les Aias segueix sent fan de les camises, però també dels jerseis de llana ben finets i els texans. Així doncs, normalitat absoluta ben portada i amb molt bon gust.


4. Las Furias
En l’època de les noies fràgils amb guitarra Las Furias són la més que necessària nota discordant. Els seus estilismes, igual que la seva música, són com un cop de puny a la taula en ple dinar de Nadal, pura energia i contundència. Aquestes noies són especialistes en la combinació de colors cridaners amb estampats de topos o animals, mitges de reixeta i el color del seu cabell. Literalment, la bomba.


5. Paulita (Papa Topo)
Aquest parell de mallorquins ens han fascinat. L'Adrià és el típic nerd amb tots els ets i uts, mentre que la Paulita és una poppie de la vella escola. Centrem-nos en ella. Darrera el seu aspecte innocent i naïf s'amaga una estudiada imatge farcida de tots els tòpics de l'estètica indie-pop estatal, bruses de iaia, jerseis de iaia, ungles pintades de vermell, samarretes de ralles, bambes victòria, ballarines, llacets al cabell i un pentinat casquet que tanca tot el conjunt. Malgrat que no ens acabem de creure el seu posat de nena que no ha trencat mai un plat, la Paulita és una monada en majúscules.

10 comentaris:

cayetana ha dit...

El HOLA! dels POPIS. déu ni do...

Anònim ha dit...

I la Russian Red? a mi tampoc em cau bé, però un lloc se'l mereix...;)

yuri

Christian ha dit...

La Russian Red no és dels PPCC em sembla...

quique ha dit...

fan de tot

Anònim ha dit...

jo agafaria les noies dels pepper pots i les posaria a dalt de tot. si hi hagués una posició més alta que l'1, doncs allà. el que fan té molt mèrit.

Anònim ha dit...

us heu deixat a l'Anna Roig

Anònim ha dit...

és que l'anna té...buenu.. que té nabu

Cardhuuu ha dit...

ah si? Des de quan en te? A mi no em consta...

Anònim ha dit...

jejeje home, a l'Helena no li trobo cap tipus d'elegància.
només començant perquè sembla que aquesta dona passa gana i li falta sang a les venes. Vitalitat 0. Naturalitat 0. I això dels tutus... ejem...

Anònim ha dit...

Espero que sigui enveja sana... Si coneguessis a l'Elena canviaries d'opinió.
I si a mi m'haguessin deixat per una dona deu anys més jove també perdria uns quants quilets. Depressió post-ruptura.