25 de juny 2010

UN TOMB PEL POPARB: DISSABTE

Si pel divendres vam destacar a en Joan Colomo, Standstill i Els Surfing Sirles, per dissabte ens trobem amb un dia on se’ns fa molt més complicat escollir. Segurament ens trobem amb la jornada més completa de la petita història d’aquest festival, i és que per Can Cassó passaran alguns dels més grans que campen actualment pels nostres escenaris. Vosaltres escolliu, però la festa pot començar de bon matí a les piscines, després de dinar al Gorg Nou o ja al vespre amb la Maria Rodés, primera cita imperdible de dissabte.


Però si teniu sort de poder estar ben d’hora per Arbúcies, a les 17h ja haurieu d’estar per allà perquè comencen les Aias, una banda que les darreres setmanes no deixen d’estar en boca de tothom. No hi ha dubte que s’abracen de les influències més de moda de l’escena independent (Best Coast, Dum Dum Girls o els Beach Fossils) i gràcies al seu recent fitxatge per la discogràfica Captured Tracks de Nova York fan d’aquest trio de noies una banda a tenir en compte. Tot seguit arribaran els Fred i Son, amb el seu pop de lletres optimistes i el seu primer disc sota el braç, Diu que no sap què vol.



19:45 Maria Rodés. Can Torres

A la mateixa localització on l’any passat vam veure al The New Raemon, actuarà enguany la Maria Rodés. Aquesta cantautora barcelonina ha signat un disc de debut en solitari que ens va agradar des de la primera escolta. Allunyada dels clixés del folk femení modern, la Maria Rodés portarà aquell xiuxiueig que et deixa enganxat a la cadira i que l’està portant a ser la indiscutible revelació de l’any. Minimalisme, dolçor i lletres oníriques. Tot en un.


Quan començi a caure la nit caldrà anar fins a Can Cassó, on tocaran els Extraperlo, que han substituit a darrera hora als Sedaiós, que han plegat veles. Els de Barcelona, amb membres dels interessants Albaialeix, arriben des de l’escena més underground de la ciutat per portar els seus ritmes tropicals de l’escola de El Guincho fins a Arbúcies. Tot seguit, l’eclecticisme quasi extrem d’aquest dissabte de PopArb navegarà fins l’escenari Montsoriu on podrem veure a en Roger Mas, que també presenta disc. Després de fer seus els versos de Verdaguer a les Cançons Tel·lúriques, Mas torna als textos propis amb un disc on hi podem trobar una mica de tot a mode de compendi d’una de les carreres més prolífiques i completes de tot els Països Catalans.



22:20 La Brigada. Envelat Estrella Damm

No fa falta que dissimulem, som fans de La Brigada des del seu primer disc. Tornarem a veure un directe dels de Vilanova després de la presentació oficial de Les Paraules Justes (Outstanding, 10) a l’Auditori i, com sempre, esperem el millor d’una banda que no ha parat de créixer els darrers dos anys. Tornades clàssiques amanides amb folk de l’escola nord-americana de la mà d’uns gourmets del pop. A més, la secció femenina d’aquest web podrà tornar a veure a l’home millor vestit de Catalunya.

Un altres que hem vist moltes vegades però que tampoc ens perdrem són els Sanjosex. En Carles Sanjosé seguirà amb la seva aposta mediterrània i eclèctica que ha vingut ensenyant des de la publicació a principis d’any de Al marge d’un camí (Bankrobber, 10). Sanjosex ha guanyat matitsos amb aquest disc, als que acompanya en directe de les seves cançons de sempre. Una altra aposta segura. Com també ho serà el que segurament és el cap de cartell del festival, en Will Johnson. El nord-americà havia vingut a Catalunya amb diversos projectes diferents: amb Centromatic, amb South San Gabriel, en solitari o amb en Jason Molina. El que no havíem vist fins ara era un repertori conjunt amb una banda de la casa com els Anímic. A més, el grup català ha explicat que en Johnson cantarà en català “Les fulles fan d’ocell”, una cançó que posa els pèls de punta. Tot pinta que serà un concert preciós malgrat un horari una mica estrany per la proposta dels músics que escoltarem.



00:50 Mishima. Escenari Montsoriu

La banda barcelonina són una de les bandes pare –o mare- de l’escena que estem vivint actualment. El seu camí ha anat paral·lel al d’aquest festival, fins el punt de ser la banda pop catalana amb una carrera més consolidada i respectada juntament amb Antònia Font. Als de David Carabén no els queda res més per demostrar que les noves cançons que ja ens van emocionar a l’Apolo fa un mes. Malgrat perdre dos membres originals pel camí (Dani Acedo i Òscar D’aniello), els Mishima semblen estar tant en forma com sempre.

Després del pop clàssic dels Mishima tocarà suar amb els Mujeres, uns altres que no paren i que tocaran a una hora perfecta per descarregar l’adrenalina que encara pugui quedar a la sang. Els encarregats de tancar l'escenari Montsoriu seran els The Pinker Tones, un final perfecte per ballar i que continurà amb un dels clàssics del festival i un dels nostres artistes preferits, el gran Miqui Puig en la seva faceta de DJ.