6 de juny 2010

TOT TORNA A COMENÇAR: MISHIMA A LA SALA APOLO

Mishima big


Qui: Mishima
On: Sala Apolo (BCN)
Quan: Dimecres 2 de juny
Eurus: 15

Pocs grups dins de l'actualitat musical catalana i estatal poden presumir de portar 10 anys a sobre dels escenaris i gaudir de tan bona salut musical, una millor progressió a tots nivells i de poder omplir la sala Apolo en un concert entre setmana. I tot això ho han aconseguit els Mishima, que el pasat 2 de juny van fer un concert de presentació del seu nou treball Ordre i aventura, actuació que podríem catalogar de memorable. I amb unes quantes sorpreses.


Abans de tot, el que subscriu declara que abans d'aquest concert no es considerava molt fan de Mishima, sinó un seguidor de la música en general, a qui li va agradar molt l'àlbum que els barcelonins van treure de la mà de la quasi desapareguda Sinnamon, Set tota la vida. I va ser arran d'això que vaig conèixer els seus anteriors treballs, que considero d'un gran nivell també. A més, opino que una crònica pot arribar (no sempre) a ser una mica més objectiva si la fa una persona que no sigui fan del grup en qüestió. Però és que el concert que van fer Mishima, emmarcat dins del Festival de Guitarra, va ser una d'aquelles actuacions en les que si no eres fan, t'hi converteixes al final.

Com es fa moltes vegades en aquest tipus de festivals, el repertori s'entregava a l'entrada. Però això pot ser un arma de doble fil: tens totes les cançons i pots saber si tocaran aquella que tu vols, però, per altra banda, es perd una mica el factor sorpresa i,fins i tot, la improvisació. Doncs això últim no va passar. Perquè l'actuació va estar plena de petits detalls que la van fer gran.


Mishima Vega i Lloret
Dani Vega (guitarra) i Marc Lloret


Per començar van tocar 28 temes d'entrada (els que constaven al seu setlist) i 2 cançons més de regal. Van interpretar totes les cançons més conegudes dels seus 3 àlbums en català, per fortuna del bon grapat de fans (la gran majoria femenines) que se sabien totes i cada una de les lletres, sense importar que fossin del seu recent disc, el qual porta poc menys de 2 mesos al mercat. Amb un recinte ple i tot el paper venut, en David Carabén no deixava de donar les gràcies i d'al·lucinar (i es notava que era sincer) amb l'assistència i l'ambient.

Quan portaven ja un bon grapat de cançons va arribar la primera sorpresa: el David es va quedar sol i va entrar a escena el Col·lectiu Brossa, un quartet de corda que va multiplicar la lírica de cançons com "L'ombra feixuga" o "L'estrany". Unes cançons més i va ser en Paco Loco, el productor dels seus darrers discs que "acabat d'arribar del Puerto de Santa Maria" els va acompanyar amb la guitarra a "Només una part de tu".


Mishima i brossa quartet
En Carabén i el Brossa Quartet


Però una de les sorpreses més grans estava per arribar. Després de diverses cançons que van pujar el ritme del concert i el van apropar a la finalització, com són "La tarda esclata" i "Qui n'ha begut", venia la curta "Cert, clar i breu", però van marxar després que en Dani Vega anunciés que "me da palo tocar esta canción". I qui va pujar a l'escenari? Doncs, segons en Carabén, el "fenomen" Manel. El grup al complet interpretant la seva pròpia versió de la cançó. Va ser un detall que al públic li va agradar. I per finalitzar amb la bateria de sorpreses, als últims temes van sortir els dos components que han decidit tirar per una altra banda (Delafé y las Flores Azules), l'Òscar D'Aniello i en Dani Acedo que, entre d'altres, van interpretar el single "Tot torna a començar", i que van posar fi a un espectacle que costarà d'oblidar.

Per acabar aquesta crònica, què millor que poder veure i sentir una mica de tot això, sorpresa inclosa. Només demano disculpes per l'àudio.




Moment WTF del concert


2 comentaris:

mir* ha dit...

Totalment d'acord: CONCERTÀS! :)

e. ha dit...

sí, totalment d'acord! ara són encara més fan (de la secció femenina!)