11 de juny 2010

GENT NORMAL EN CAMPANYA - PREMIS UFI


No hi ha res més lleig que induir el vot en unes eleccions, però la Gent Normal ja té aquestes coses. Fa safreig, es copia del del costat i pregunta amb una papereta davant una urna "i tu a qui votes?". És per això que t'estalviarem la frase (no menteixis, ja l'estaves a punt de fer!) i et donarem els candidats a votar a les eleccions del Barça dels premis UFI (Unión Fonográfica Independiente).

La cosa està així: tu no tens criteri i nosaltres sí, assumeix-ho. No vinguis amb allò del libre albedrío i coses per l'estil, i si tens dubtes pregunta com va això de la democràcia a en Valero Sanmartí.

Dins les categories dels premis UFI realment al que es va a votar no és al millor àlbum de clàssica, ni a l'artista mexicà de l'any (dues categories que existeixen de veritat), sinó a les quatre categories normals: Artista Español Del Año, Artista Revelación, Mejor Álbum de Rock, Mejor Álbum de Música Urbana i Mejor Álbum de Música de Vanguardia, la resta, foteu-hi el que us sembli, careixen d'importància.

Abans de res, no sigueu pallussos i registreu-vos. I no feu com jo, no us ho inventeu tot! Perquè us han d'enviar a l'e-mail que doneu, el link d'activació. Només tardareu un minut, minut i mig si heu de consultar les vostres dades al DNI.

És molt probable que si es tractés d'un examen tots traurieu l'aprovat, fins i tot el notable, però tampoc hi ha necessitat d'arriscar-s'hi.

Com a artista espanyol de l'any, clicarem al botó del costat de Joan Miquel Oliver que, tot i per a molts no és espanyol, dins les opcions que hi ha, se l'ha de votar.

Just a sota de "millor artista espanyol de l'any" hi ha el d'artista revelació. M'ofendrieu si no hagués ressonat ja el nom de Pony Bravo al vostre cervell com si fos a una catedral.



Seguint a la columna de l'esquerra i també just a sota, ens trobem amb l'espai del millor àlbum de rock (toma ja, demanar el millor àlbum de rock és quedar-se a gust!), que, per si no ho heu encertat, repetirem amb Pony Bravo i el seu meravellós Si Bajo La Espalda No Me Da Miedo (El Rancho, 2010).

Sense deixar la columna de l'esquerra, però ara saltant un bloc, directes al Millor àlbum de música urbana. Fàcil aquest, ehh?? Macumba o Muerte (Acuarela, 2010) dels barcelonins Za!

Per fi ens desplacem cap a la dreta (com tot final), quasi amb un salt de cavall d'escacs arribem al millor àlbum de música d'avantguarda. Aquest sembla el difícil. Sempre deixen el difícil pel final, com les pel·lícules de Hollywood. Però, siguem sincers i votem The Remains Of Industry (autoeditat, 2010) de Camping.

Apa, ja heu estat democràtics, ja poseu seguir pagant l'hipoteca.