4 juny 2010

30 MINUTS MUSICALS AMB VALERO SANMARTÍ

Es fa dir Valero Sanmartí i ens fa pensar que és un mascle bigotut que recorre les platges de Hawai en un Ferrari, que lidera una secta i que té "una polla bífida". Sospitem que tot això és una mica mentida però ens és igual. Jo Només Follo a Pel (JNFP) és, a banda d'un dels nostres blogs favorits, un dels referents de l'humor més políticament incorrecte i irreverent que corren per la xarxa catalana. A banda de ser un dels grans exponents de l'Odiesfera, que vindria a ser una xarxa de blocs que es caguen en aquí, allà i més enllà, darrera de JNFP i Valero Sanmartí s'amaga un escriptor? guionista? blogger brillant i clarivident que, sens dubte, ha aconseguit captar l'atenció d'una comunitat on allò del seny català, brilla cada cop més per la seva absència. I això a en Valero segur que li encanta. Sense més dilacions, us deixem amb els 30 minuts musicals d'un blogger que mai diria allò de "a mi me gusta el indie y Madonna". De Jeff Mangum a Mogwai, passant pels Sirles o Gwar.

Jo només punxo música per a la gent normal, per Valero Sanmartí

Benvolguts i benvolgudes,

Aquesta selecció no obeeix a cap tema ni criteri més enllà del meu dogmàtic gust personal. No obstant això, hi havia algunes coses que volia evitar, com ara:

1. heavy metal, hair metal, drone metal o altres aliatges metàl·lics, perquè aquestes recomanacions ja les podeu trobar habitualment al nou Tractat del saber viure per a l’ús de les joves generacions que és Jo només follo a pèl.

2. cançons massa antigues, perquè la gent acostuma a recordar només el passat i el present més immediat, però no allò que ha succeït fa un parell de dies.

3. ironies postmodernes d’aquestes que tant s’estilen entre els nous DJs decadents. Aquí no hi trobareu sintonies publicitàries ni cançons dels Hermanos Calatrava: només música que m’apassiona honestament i sincera.


01. Bob Log III - Daddy Log's (2.17)

A l’Spotify només he trobat dues cançons d’aquest Darth Vader del blues, així que finalment he decidit escalfar els dits amb Daddy’s Log: marciana, sexy, greixosa i derridiana. Captain Beefhart estarà retirat, però les seves mans segueixen entre nosaltres. Salve.

02. The Quadrajets - Let's go to outerspace (2.08)

La majoria de gèneres musicals tenen el seu propi Esperit Sant. Alguns en diuen funk, d’altres blues o fins i tot duende. Però sigui el que sigui, això era quelcom que Jon Spencer va tenir i que desprès va perdre. Afortunadament, a vegades sembla que grups com The Quadrajets ho han recuperat.

03. Els Surfing Sirles - Saltamarges (3.12)

No m’agrada la frase “fer país” perquè normalment és l’abreviatura de “fer país de merda”. Però els Surfing Sirles i els seus partenaries Fills de la Plana són grups que em posen bastó-màgic.

04. Atomic Fireballs - Man with the Hex (3.02)

Tom Waits i els Misfits tocant la banda sonora de El libro de la selva. I punt.

05. Gwar - Saddam A-Gogo (2.30)

Comparteixo filies amb els Gwar (la sèrie B, l’escatologia, el barroc) i també algunes fòbies (eminentment, el menyspreu envers la raça humana). Per tant, no podien faltar a la festa.

06. The Datsuns - Lady (2.56)

Abans de produir un disc amb en John Paul Jones i iniciar un declivi sense aturador, The Datsuns van gravar un grapat d’EPs i un àlbum que els van convertir en l’enèsima esperança blanca del rock and roll. Com que els de l’Spotify no tenen Supergyration, he decidit incloure Lady, una cançó amb uns riffs de guitarra embotits amb anabolitzants.

07. New York Dolls - Trash (3.07)

De farsant a farsant i tiro perquè em toca.

08. Archers of Loaf - Harnessed in Slums (3.22)

Un grup injustament tractat pel públic (perquè ningú els recorda, perquè ningú en demana la gira de reunió) i per la crítica (perquè incomprensiblement encara hi ha sords que se’ls treuen del damunt acusant-los de ser una còpia de Pavement). Hi ha molt d’indie rock dels 90 en els Archers, no ho podem negar, però també tornades amb lemes per deixar-se la gola cantant com un hardcoreta. The underground is overcrowded, motherfuckers!

09. Party of One - Shotgun Funeral (2.48)

Si trobeu una crítica positiva dels Party of One us invito a un sopar.

10. Mogwai - Glasgow Mega Snake (3.00)

Els escocesos porten dos àlbums copiant-se (malament) a ells mateixos, però encara són capaços de parir cançons apocalíptiques amb guitarres saturadíssimes com Glasgow Mega Snake. El moment ideal per escoltar-la: lluitant contra Sephirot al Final Fantasy VII.

11. Neutral Milk Hotel - King of Carrot Flowers p.2 & 3 (3.09)

Potser pensareu que la inclusió de la banda de Jeff Magnum està injustificada, i teniu tota la raó, perquè els Neutral Milk Hotel no necessiten justificació.

12. Kyuss - Yeah (0.03)

Doncs això: yeah.

13. Hidden track: http://vimeo.com/4052500

Instruccions d’ús: esperar 10 minuts i entrar a l’enllaç. El millor himne a la victòria mai escrit: Animal Collective meets Braveheart.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

un blogger brillant i clarivident i amb un ego que s'emporta per davant el de lucia etxebarria.

Anònim ha dit...

Amb aquest i Jair Domínguez que sembla que no tingueu més referents!

Valero sempre, però

Anònim ha dit...

em declaro totalment enamorada!

Anònim ha dit...

Però on cony m´he fotut ?
Demostra que no ets un robot: Espartac Peran